Orígens i Consolidació del Catalanisme
Orígens i Consolidació del Catalanisme
Els Fonaments Culturals: La Renaixença
En la recuperació de la llengua i de la cultura catalanes, hi va tenir un paper molt important la Renaixença, un moviment cultural i literari que aspirava a recuperar l'ús de la llengua i dels senyals d'identitat catalans.
Al llarg del segle XIX, el sentiment de pertinença catalana es va mantenir amb dificultats a la societat catalana fora del món oficial. La majoria de la població va mantenir la llengua catalana com a pròpia, malgrat que el castellà era l'oficial de l'administració, ensenyament, etc. La societat catalana va crear nombroses entitats culturals i cíviques d'afiliació voluntària (ateneus, societats literàries...) i també revistes i publicacions que van organitzar campanyes en defensa de la llengua. Va ser la societat catalana la que va reivindicar l'ús del català i no el món oficial (ajuntaments...).
La Renaixença va ser un moviment cultural que va sorgir als anys trenta del segle XIX per reivindicar l'ús públic i literari del català. Al voltant d'aquest moviment es van agrupar intel·lectuals i erudits que van rastrejar les arrels de la literatura, la història, el dret i el folklore catalans per recuperar i reivindicar la identitat pròpia. A l'any 1858, es van començar a celebrar els moderns Jocs Florals com una plataforma per promoure i difondre la llengua catalana i per estimular els poetes a escriure en la seva llengua. Gràcies als Jocs, els escriptors es van començar a preocupar de crear un model de llengua literària culta, perquè feia tres segles que aquesta s'havia estroncat. Els Jocs Florals es van popularitzar i van esdevenir una festa cívica. Jacint Verdaguer va ser el recreador del català literari a partir de la llengua viva de la seva contrada natal. La Renaixença literària va tenir influència a Mallorca i a València.
Hi va haver uns escriptors que propugnaven l'ús del “català que ara es parla”. Es reunien per celebrar els Focs Artificials, una paròdia dels Jocs Florals. Pitarra va començar escrivint un teatre caricaturesc i sarcàstic que parodiava el drama romàntic i la mitificació de les grans figures de la història catalana. Aquest teatre va tenir una àmplia difusió popular, era qualificat com a barruer i de mal gust. Josep Anselm Clavé va contribuir a l'arrelament del català entre obrers.