Orígens i Primeres Escoles de la Filosofia Grega

Orígens de la Filosofia

1. Homer: La Ilíada: relació déus amb homes. La Odissea: Ulisses queda castigat pels déus.
2. Hesíode: La Teogonia, és la generació dels déus (pares, fills, etc.).
3. Les coses són per culpa dels déus; els déus són la salvació per la por de la gent. Són immortals, antropomòrfics, amb poders sobrenaturals.

Escola de Milet

1. Tales: Hi ha alguna cosa que origini la vida? L'aigua és abundant, aliment; som d'aigua. (Arkhé)
2. Anaximandre: Ni l'aigua és l'origen del foc, ni el foc de l'aigua. L'Arkhé comença abans: l'infinit indefinit (apeiron) (alguna cosa que no se sap què és, però hi és). Tot ésser o substància té una culpa que paga amb la seva mort.
3. Anaxímenes: L'Arkhé és l'aire, ni material ni imaginari. Pot estar a tot arreu; l'aire es pot convertir en foc i, si es condensa, en aigua.

Escola Pitagòrica

1. Teoria de l'ànima: L'home té ànima i cos. Metempsicosi: transmigració i reencarnació. Cal treure impureses per adquirir coneixements. L'ànima viu sempre de cos en cos.
2. Teoria dels nombres: L'Arkhé són els nombres: ordre, harmonia, proporció. Menys que 1 no hi ha res; l'u és un punt. 2: recta, polaritat, oposició. 3: pla, inici, mig, final. 4: sòlid, orientació, realitat.

Heràclit

1. L'Arkhé és el canvi: contrast, successió i complementarietat. Exemple: l'arc; si vols que la fletxa tiri endavant, has de tirar enrere.

Escola d'Elea

1. Xenòfanes: Crítica als déus homèrics. Monoteisme: un déu sense forma.
2. Parmènides: 1. Proemi: rep una revelació dels déus. 2. Via de la veritat: l'ésser és, som existència. 3. Via impracticable: El no-ésser no és; finalitza l'existència. No has de pensar en el que no existeix si no existeix. 4. Via dels mortals: l'ésser és i el no-ésser no és alhora; la gent mor i neix.
3. Apories de Zenó: L'infinit; sempre hi ha la meitat de la meitat.
4. Melissos: Si l'ésser és limitat, què el limita? El limita el no-ésser?

Pluralistes

Busquen respostes a partir de la raó.

Etapa Antropològica

1. Protàgores: L'home és la mesura de totes les coses. Les coses hi són per la necessitat de l'home. No hi ha temps de reflexionar si els déus existeixen, ja que la vida és curta.
2. Gòrgies: Res no existeix. Si alguna cosa existís, no es podria conèixer, ja que passen moltes coses i tot no es pot saber. Si alguna cosa es coneix, no es podria comunicar, perquè tot no es pot explicar (7 anys reals, 1 any per escriure, 1 setmana per llegir, 90 min de pel·lícula).
3. Sòcrates: 1. Escriuen sobre ell. 2. Diàleg amb preguntes i respostes (mai va escriure res). 3. «Només sé que no sé res». 4. La inducció és agafar definicions individuals i fer-ne una de col·lectiva. 5. Maieútica (Infantar): dona llum a les ments i modela els pensaments com fan els pares. 6. La gent no és dolenta, sinó ignorant. 7. Valors morals: millor patir una injustícia que cometre-la. 8. Si no hagués mort, no hauria estat res.

Plató

1. Escriu pensaments de Sòcrates: Apologia de Sòcrates.
2. Comença a desenvolupar els seus pensaments propis: Gòrgies.
3. Consolida el seu estil: Fedó i La República.
4. Diàlegs més llargs i profunds; revisa la teoria de les idees: El Sofista.

Teoria de les Idees

1. L'objecte del coneixement racional.
2. Les idees no estan al cap, però les captes.
3. El millor que es pot captar són les idees.
4. Les idees són causes de les coses; les idees són perfectes, però el món sensible no.
5. Són el criteri per a les coses perfectes.
6. Per a l'home, la raó és la principal facultat de l'ànima.
7. Ningú no pot aprendre el que no sap, perquè no sap ni per on començar. L'ànima, en cada vida, recupera records (anamnesi). L'ànima és immortal.