Orígens i Evolució del Catalanisme Polític i Altres Regionalismes (S. XIX-XX)
Orígens i Evolució del Catalanisme Polític i Altres Regionalismes
Estat Federal
Unió d'un nombre específic d'estats o regions parcialment autònomes unides per un govern central.
Nova Cultura Catalanista
Situació del Català al Segle XIX
A conseqüència de la política instaurada pel Decret de Nova Planta, el català havia desaparegut pràcticament com a llengua de cultura i d'administració. Malgrat això, continuava viu com a llengua oral i com a llengua escrita en textos populars. La societat catalana mantenia els seus costums.
La Renaixença
Moviment cultural de la dècada del 1830 que va reivindicar l’ús de la llengua catalana. Els Jocs Florals, certàmens literaris, esdevenen promotors i difusors d'una llengua. Es promou l'ús del “català que ara es parla”.
Símbols d'Identitat Col·lectiva
Durant l’Antic Règim, la identitat col·lectiva es construïa al voltant del monarca. Amb el temps, però, es va crear una nova simbologia al marge de la figura del monarca.
El Romanticisme i la Cerca de Símbols
El Romanticisme va tenir un paper important, ja que va cercar en el passat els símbols per justificar les noves nacions.
Símbols Catalans
- Les Quatre Barres: Representen els quatre dits de sang (ferides rebudes en batalla) sobre l’escut de Guifré el Pilós.
- Els Segadors: Originat durant la Guerra dels Segadors. Es va escriure una cançó popular, que posteriorment es va harmonitzar amb música de cançó de taverna i se li va afegir el “Bon cop de falç!” després de cada estrofa.
- La Sardana: Reforma de la cobla introduint-hi la tenora.
- L'Onze de Setembre: Commemora la defensa de Barcelona durant la Guerra de Successió.
Inicis del Catalanisme Polític
Oposició al centralisme d’Espanya.
El Federalisme
Representat pel Partit Republicà Democràtic Federal de Pi i Margall. Defensava un estat federal espanyol com a resultat de la unió voluntària de les diferents regions de la península. La defensa de la independència de Cuba i el fracàs de l’experiència republicana van provocar la seva decadència.
El Centre Català (1882)
Valentí Almirall va trencar amb Pi i Margall i va impulsar una política específicament catalana. El catalanisme havia de superar la formulació literària i ocupar-se dels interessos del país. Va desenvolupar un programa on reivindicava la llengua, el dret civil, la divisió comarcal (sistema regional) i el proteccionisme.
El Memorial de Greuges
Document on es denunciava el centralisme i es reivindicava tot el dit anteriorment.
Fracàs del Centre Català
Degut al seu caràcter massa republicà i a les discrepàncies dins del Centre, fet que va conduir a la formació de la Lliga de Catalunya.
La Lliga de Catalunya (1887)
Impulsada per referents culturals (com Domènech i Montaner), reivindicava l’oficialitat de la llengua catalana, la defensa del dret civil català, el proteccionisme i l’execució d’una política exclusivament catalanista. Tenia un caràcter més conservador. El missatge de la Reina Regent demanava autonomia per a Catalunya. Primera victòria del catalanisme: el govern va accedir a canviar la redacció del Codi Civil.
Fracàs de la Lliga de Catalunya
Va necessitar una millora en l’organització i van proposar una nova entitat que agrupés tots els grups catalanistes, la Unió Catalanista.
El Catalanisme Tradicionalista
El Vigatanisme
Moviment cultural impulsat pels membres del clergat de Vic. Va significar un apropament del clergat al catalanisme conservador.
La Unió Catalanista (1891)
Federació de tots els grups, volia propagar les idees regionalistes i l’organització d’un programa comú. La seva base era la Catalunya rural i els propietaris mitjans.
Les Bases de Manresa
Document que recollia els principis del catalanisme polític. S’hi atorgaven competències absolutes al poder català, l'oficialitat de la llengua catalana i el servei militar voluntari. Tenia un caràcter arcaïtzant, defensant antigues institucions com les Corts.
Fracàs i Canvis Post-1898
El Desastre del 1898 va comportar canvis, amb la irrupció del catalanisme en la vida política.
La Unió Regionalista (1899)
Després del fracàs del projecte regeneracionista i del Tancament de Caixes, els dirigents de les corporacions econòmiques van formar la UR. Plantejava un programa amb referències regionalistes explícites i demanava una autonomia política i administrativa de Catalunya.
El Centre Nacional Català (1900)
Paral·lelament, el grup que publicava “La Veu de Catalunya” va fundar el CNC. Estava format per joves professionals (com Prat de la Riba), favorables a la intervenció del catalanisme en la política.
La Lliga Regionalista (1901)
Formada per la unió del CNC i la UR, va presentar la candidatura dels Quatre Presidents. Els primers (CNC) necessitaven suport social, però tenien un programa electoral possibilista; els segons (UR) no tenien projecte polític, però tenien base social. Mitjançant el diari La Veu de Catalunya va tenir una gran difusió de les seves idees i va consolidar el catalanisme. La base del programa de la Lliga era d'un vessant monàrquic i conservador. En els seus estatuts afirmava el propòsit de lluitar per l'autonomia catalana dins l'estat espanyol.
El Nacionalisme Basc
Reacció davant la pèrdua dels Furs i davant la forta immigració produïda per la industrialització (que amenaçava la identitat basca). Sabino Arana defensava una societat patriarcal, antiliberal, catòlica i tradicionalista, i la independència del País Basc. Va fundar el Partit Nacionalista Basc (PNB).
El Galleguisme
Nascut per reivindicar la llengua i cultura gallegues (O Rexurdimento). No va adoptar un caire polític fins al segle XX. La figura literària més influent va ser Rosalía de Castro.
El Valencianisme
Moviment cultural (Renaixença) de reivindicació de la llengua i cultura pròpies.
L'Aragonesisme
Reivindicació del passat i de les tradicions aragoneses.
L'Andalusisme
El primer impulsor va ser Blas Infante. Va participar en l'Assemblea Regionalista de Ronda, on es van establir les bases del particularisme andalús i es va proposar l’autonomia.