Orígens i evolució de la música medieval: Cant gregorià, trobadors i instruments

Orígens de la música

En les civilitzacions grega i romana, la música i els músics eren molt importants, però només ens n'han quedat les explicacions que se'n fan en els textos, i poquíssimes anotacions de com s'interpretava. És a dir, tampoc sabem com sonaven les seves músiques.

Música vocal en la societat medieval

Pel que fa a la música, hi havia dos àmbits ben separats: el de la música religiosa (també dita litúrgica) i el de la música profana.

Pregar cantant: el cant gregorià

En l'àmbit religiós destaca el cant gregorià. Es tracta d'una oració cantada a cappella, és a dir, sense acompanyament instrumental, i en la llengua de l'Imperi Romà, el llatí. Aquests cants els interpretaven els monjos, de vegades un de sol i d'altres, a cor, sense acompanyament musical. Es tracta d'un cant monòdic, és a dir, d'una sola línia melòdica, i es canta amb un ritme lliure, però a un tempo més aviat lent. L'objectiu d'aquests cants era fer de l'oració una ofrena a Déu.

La música profana

Els joglars eren músics de condició molt humil, una barreja d'acròbates, mims, recitadors, cantors i músics, que actuaven a les places de pobles i ciutats i entretenien el poble amb el seu art. Com que era una música que es transmetia de manera oral, se'n conservava molt poc repertori.

A l'edat mitjana també hi havia els goliards. Així s'anomenaven els clergues vagabunds i els estudiants mendicants que van proliferar per Europa al segle XIII. Molts dels goliards van escriure poesies en llatí, sempre de caràcter picaresc o crític amb l'Església i el poder. Una famosa col·lecció d'aquest tipus de composicions és Carmina Burana, un manuscrit que data entre els segles XII i XIII.

La música a la cort

Trobadors: eren músics que interpretaven cançons a castells i palaus, acompanyant-se d'instruments de corda o de vent. Un trobador era poeta i músic: escrivia la lletra i componia la música per cantar-les, normalment en la seva llengua materna. El tema de les cançons trobadoresques és normalment amorós. S'anomena "amor cortès", perquè se celebrava a les corts, de forma festiva i té unes característiques pròpies:

• Sublimació de la dama o el cavaller
• Poesia amorosa i eròtica que reflecteix les relacions socials de vassallatge
• Anonimat de la persona estimada, ja que és casada

Alguns trobadors famosos són Bernat de Ventadorn, Guillem de Cervera, Azalais de Porcairegues o Beatriu "Comtessa de Dia".

Les cançons dels trobadors es recopilen en cançoners com el de Cantigas de Amigo que inclou set cançons d'amor en gallec escrites per Martin Codax, o les de Santa Maria, del rei Alfons X el Savi (escrites en galaicoportuguès i dedicades a la mare de Déu, algunes de les composicions van ser escrites pel mateix rei), el dels ducs de Calàbria o el Llibre Vermell de Montserrat, un manuscrit trobat al monestir de Montserrat, a Barcelona, que deu el seu nom al color de les cobertes. S'hi van recopilar cants anònims de tema profà i religiós en català i en llatí, que s'utilitzaven per entretenir els peregrins que anaven a vetllar Santa Maria. Durant les nits de vetlla, era costum cantar i ballar mentre passaven les hores.

La música instrumental

Cordòfons

arpa, saltiri, rabec, viola de roda

Aeròfons

xeremia, cornamusa, orgue de mà

Membranòfons

pandero, tamborí

Idiòfons

teules, carilló