Música a l'Edat Mitjana: cant gregorià, música profana i instruments

Música Religiosa a l'Edat Mitjana

La música religiosa a l'Edat Mitjana tenia com a principal funció inculcar en la gent de l'època (majoritàriament analfabeta) les idees de l'Església Catòlica, mitjançant els cants i l'oració, igual que ho feien altres manifestacions artístiques com la pintura i l'escultura. Rep el nom de Cant Gregorià en honor al papa Sant Gregori I, qui va impulsar la recopilació de tots els cants cristians que existien en l'època (cant gal·licà, ambrosià, mossàrab i bizantí) i els va unificar en còdexs. D'aquesta manera, totes les esglésies cristianes cantaren de la mateixa forma, s'enfortiria el sentiment d'unitat cristiana a tot Europa i es convertiria així en el cant oficial de l'Església Catòlica.

Música Profana a l'Edat Mitjana

Encara que l'Església desaprovava l'ús de la música que no tingués una finalitat religiosa, les cançons populars i les danses van existir des de sempre entre la gent del poble. Els joglars, una espècie de showmen, són els primers difusors d'aquest tipus de música. Subsistien oferint jocs de prestidigitació, acrobàcies, números amb animals ensinistrats, en llogarets i castells, i interpretaven les cançons d'altres compositors amb els més variats instruments. Al segle XII sorgeix al sud de França el que es denomina moviment trobadoresc, amb el qual la música profana comença a prendre un cert valor. Els trobadors eren una espècie de cantautors, ja que componien el text (poesia) i la música. Eren cultes i refinats, i solien cantar a les corts de palau. Altres variants dels trobadors són els trobers del nord de França i els Minnesänger, procedents d'Alemanya. A Espanya, cal destacar Martín Codax de Vigo (les seves obres es conserven en set cantigues conegudes amb el nom de Cantigas de Amigo) i Alfons X el Savi (1221-1284). L'obra més significativa d'aquest últim és la col·lecció de les Cantigas de Santa Maria, obres dedicades a la Mare de Déu, compostes cap a la segona meitat del segle XIII sota la direcció del llavors rei de Castella.

Instruments Medievals

Família de Corda

Corda Puntejada

• Lires
• Cíteres
• Arpa
• Llaüt (instrument d'origen àrab de 5 o 6 cordes)
• Saltiri
• Cítola (que posteriorment donarà lloc a la guitarra)

Corda Colpejada

• Tympanon (que es tocava colpejant les cordes amb una espècie de martell i que amb el pas del temps donarà lloc al clavicordi)

Corda Fregada

• Rabell
• Fídula (de forma ovalada amb 3 o 5 cordes)
• Viella d'arc (de 3 o 6 cordes i que serà l'antecessora de la futura viola renaixentista)
• Viella de roda

Família de Vent

Instruments de Fusta

• Flautes
• Caramelles (flautes rectes)
• Pifres (espècie de flautes travesseres)

Instruments de Llengüeta Doble

• Oboè
• Gralla (espècie d'oboè primitiu)
• Dolçaina
• Cornamusa (espècie de gaita)
• Platerspiel (una espècie de gaita amb forma de banya, amb 6 forats i una pell rodona plena de plecs)

Instruments de Metall

• Corneta
• Serpentó
• Trompeta recta
• Sacabutx (espècie de trombó)
• Clarí
• Trompa

Instruments de Vent Mixt

• Orgue
• Orgues portàtils

Família de Percussió

• Bedon (espècie de bombo amb cascavells)
• Címbals (platerets)
• Nacaris o naqqara (espècie de timbals)
• Darbuka (tamboret en forma de copa i amb cos de fusta o ceràmica que es tocava recolzat sobre l'espatlla)