Els Orígens de la Llengua i la Literatura Catalana
Els orígens lingüístics i literaris
El naixement del català (s. VIII - XIII)
Al segle VIII s'inicia el procés d'una nova llengua. Al segle XII apareixen els primers textos escrits en català:
- Jurídic: el text més antic és una traducció d'un codi de lleis visigòtic, el Forum Iudicum (mitjan segle XII).
- Religiós: conjunt de sermons escrits en català, les Homilies d'Organyà (final del segle XIII).
Les primeres manifestacions literàries: Trobadors i Joglars
Els monestirs van ser el centre cultural de l'època:
- Fadristerns: Fills de famílies benestants que no eren els hereus. Assolien una formació cultural per exercir una carrera o funcions administratives i culturals a les corts reials i aristocràtiques.
- Trobadors: Fills de les famílies nobles que es formaven als convents, però que no professaven com a monjos. Vivien a les corts reials i aristocràtiques component cançons en provençal. Eren els autors de la lletra i la música. Destaquen: Guillem de Cabestany, Guillem de Berguedà, Guillem de Cervera (Cerverí de Girona), la Comtessa de Dia i la Reina de Mallorques (Constança d'Aragó).
- Joglars: Encarregats de difondre aquestes composicions acompanyats d'instruments musicals.
L'Amor Cortès
És un joc de convencions amoroses practicat pels aristòcrates en les corts dels grans senyors medievals. Consisteix a transportar la vida de la societat feudal a la poesia mitjançant l'amor.
Característiques de la poesia trobadoresca:
- Fidelitat entre els amants.
- Secretisme i submissió del trobador.
- Idealització de la dama.
- Intensitat del sentiment amorós.
Modalitats poètiques
Poesia amorosa
- Cançó: Poema de lloança i idealització de la dama. Cant d'alegria i de goig.
- Pastorel·la: Explica l'encontre amb una pastora i la conversa que hi té lloc.
- Escondit: Excusació davant la dama per haver traït el secret amorós. El poeta ha desvetllat l'identitat de la dama.
- Alba: Lamentació dels enamorats perquè s'han de separar després d'haver passat la nit junts.
Poesia social, política i sàtira
- Sirventès: Destinat a la moralització, a la propaganda política o a la sàtira.
- Plany: Lamentació per la pèrdua d'un gran personatge, les virtuts del qual s'elogiaven.