Els Orígens de la Llengua i la Literatura Catalana

Els orígens lingüístics i literaris

El naixement del català (s. VIII - XIII)

Al segle VIII s'inicia el procés d'una nova llengua. Al segle XII apareixen els primers textos escrits en català:

• Jurídic: el text més antic és una traducció d'un codi de lleis visigòtic, el Forum Iudicum (mitjan segle XII).
• Religiós: conjunt de sermons escrits en català, les Homilies d'Organyà (final del segle XIII).

Les primeres manifestacions literàries: Trobadors i Joglars

Els monestirs van ser el centre cultural de l'època:

• Fadristerns: Fills de famílies benestants que no eren els hereus. Assolien una formació cultural per exercir una carrera o funcions administratives i culturals a les corts reials i aristocràtiques.
• Trobadors: Fills de les famílies nobles que es formaven als convents, però que no professaven com a monjos. Vivien a les corts reials i aristocràtiques component cançons en provençal. Eren els autors de la lletra i la música. Destaquen: Guillem de Cabestany, Guillem de Berguedà, Guillem de Cervera (Cerverí de Girona), la Comtessa de Dia i la Reina de Mallorques (Constança d'Aragó).
• Joglars: Encarregats de difondre aquestes composicions acompanyats d'instruments musicals.

L'Amor Cortès

És un joc de convencions amoroses practicat pels aristòcrates en les corts dels grans senyors medievals. Consisteix a transportar la vida de la societat feudal a la poesia mitjançant l'amor.

Característiques de la poesia trobadoresca:

• Fidelitat entre els amants.
• Secretisme i submissió del trobador.
• Idealització de la dama.
• Intensitat del sentiment amorós.

Modalitats poètiques

Poesia amorosa

• Cançó: Poema de lloança i idealització de la dama. Cant d'alegria i de goig.
• Pastorel·la: Explica l'encontre amb una pastora i la conversa que hi té lloc.
• Escondit: Excusació davant la dama per haver traït el secret amorós. El poeta ha desvetllat l'identitat de la dama.
• Alba: Lamentació dels enamorats perquè s'han de separar després d'haver passat la nit junts.

Poesia social, política i sàtira

• Sirventès: Destinat a la moralització, a la propaganda política o a la sàtira.
• Plany: Lamentació per la pèrdua d'un gran personatge, les virtuts del qual s'elogiaven.