Orígens de la societat: naturalistes i contractualistes

Teories naturalistes

Aquestes teories defensen que la societat és anterior a l'individu en el sentit que aquella és condició necessària perquè la vida de la persona sigui possible.

1. Els dos grans filòsofs de l'antiguitat defensen aquesta concepció de l'home:

   1. Plató: assenyala que l'home no és autosuficient; cal que s'unisca amb altres homes i que cadascú aporte a la totalitat el seu treball segons les qualitats naturals que pose.
   2. Aristòtil: exposa que, encara que genèticament l'individu, la família i l'aldea siguin anteriors a l'Estat, no ho són naturalment. Per a Aristòtil, un home que no visca en societat no és un home, sinó una fera o un déu.

2. Durant l'edat mitjana: Tomàs d'Aquino va seguir fidelment les tesis aristotèliques.

3. En l'edat moderna: pensadors com David Hume critiquen la concepció racionalista que situa l'origen de la societat en un contracte social; segons ells, els homes han nascut per agrupar-se seguint un instint natural guiat per l'interès i la utilitat.

4. En l'època contemporània: filòsofs com Marx han defensat el caràcter natural de la sociabilitat humana. Per a Marx, l'home depèn de les seues relacions socials.

Teories contractualistes clàssiques

El contractualisme és una teoria filosòfica segons la qual la societat i l'Estat deuen l'origen a un pacte social establit pels homes lliurement. El plantejament filosòfic de les teories de contractualisme clàssic segueix un esquema semblant:

1. L'estat de natura és el punt de partida.
2. El contracte social és un artifici necessari.
3. El sistema polític es basa en la legitimitat del contracte.

Thomas Hobbes: contracte de submissió

1. En l'estat natural l'home tendeix a satisfer els seus propis desitjos. L'estat natural de l'ésser humà és l'estat de guerra de tots contra tots.
2. El contracte obliga tots els individus, que ara es convertiran en súbdits, a cedir totes les llibertats a un ésser que exerceix tot el poder.
3. Aquesta cessió irrevocable de tots els drets a una sola instància de poder dóna lloc a l'absolutisme polític.

John Locke: contracte liberal

1. En l'estat natural, els homes són lliures i iguals i estan sotmesos a la llei natural; aquesta estableix que la vida, la llibertat i la propietat són drets inalienables.
2. El contracte obliga els individus que lliurement el volen signar; el poder executiu i judicial els exerceix l'Estat i són revocables.
3. La cessió de drets dels individus és parcial: es conserva el dret natural a la propietat privada. El sistema polític resultant és el liberalisme.