Ortografia Catalana: Fonètica, Apòstrof, Dièresi i Diftongs

Fonètica i Ortografia Catalana

Sons Fricatius i Africats

A continuació, es presenten alguns dels sons fricatius i africats del català i les seves representacions gràfiques més comunes:

Fricatives

• Fricativa alveolar sorda [s]: representada per ss, ç, c (davant de e, i), sc (davant de e, i), x (a l'inici de paraula o entre vocal i consonant), s (davant de consonant sorda). Exemples: cassa, caça, cel, pesca, xocolata, esport.
• Fricativa alveolar sonora [z]: representada per z, s (entre vocals o derivada de mots amb s sonora com fons, dins o trans, o davant de consonant sonora). Exemples: zero, casa, transmetre.
• Fricativa palatal sonora [ʒ]: representada per j (davant de a, o, u), g (davant de e, i). Exemples: jove, ingent.
• Fricativa palatal sorda [ʃ]: representada per x, ix. Exemples: xiulet, caixa, moixó.

Africades

• Africada palatal sonora [d͡ʒ]: representada per tj, tg, dj. Exemples: petjada, metge, adjectiu.
• Africada palatal sorda [t͡ʃ]: representada per tx, ig (a final de mot), g (a final de mot, variant dialectal). Exemples: cotxe, raig, mig.

Diftongs en Català

Els diftongs són la unió de dues vocals en una mateixa síl·laba. Es classifiquen en decreixents i creixents.

Diftongs Decreixents

Formats per vocal forta (a, e, o) + vocal feble (i, u) o dues vocals febles (ui, iu).

• ai: aire
• ei: rei
• ii: coincidir (en alguns casos)
• oi: noi
• ui: cuina
• au: blau
• eu: europeu
• iu: riu
• ou: bou
• uu: duu (en alguns casos)

Diftongs Creixents

Formats per vocal feble (i, u) + vocal forta (a, e, o) o vocal feble (u) + vocal feble (i).

• ia: història
• ie: ciència
• ii: diürn (en alguns casos)
• io: violí
• iu: viure
• ua: aigua
• ue: llengua
• ui: pingüí
• uo: quota
• uu: continuu (en alguns casos)

També es consideren diftongs creixents els grups qua, qüe, qüi, quo i gua, güe, güi, guo, on la 'u' es pronuncia com a vocal quan van al començament de paraula o entre vocals.

• qua: quatre
• qüe: qüestió
• qüi: aqüífer
• quo: quocient
• gua: guant
• güe: cigonyües
• güi: pingüí
• guo: quota (en alguns casos)

L'Apòstrof en Català

L'apòstrof (') indica l'elisió d'una vocal (generalment la de l'article o la preposició) davant d'una altra vocal o una 'h' muda.

Apòstrof amb Articles

Article Masculí Singular (el)

• S'apostrofa davant de vocal (l'avió), 'h' muda (l'home) i 's' líquida (l'spa).
• NO s'apostrofa davant de 'i' o 'u' amb valor consonàntic (semivocal o semiconsonant), com en el iogurt, el univers (si es pronuncia [w]).

Article Femení Singular (la)

• S'apostrofa davant de vocal (l'emoció) i 'h' muda (l'holografia).
• NO s'apostrofa en els casos següents:
  • Quan comença amb 'i' o 'u' amb valor consonàntic (amb 'h' o sense): la hiena, la iaia.
  • Quan comença per 'i' o 'u' àtones: la universitat, la idea.
  • Davant de noms de lletres: la i, la hac, la essa.
  • Davant de 's' líquida: la Scala de Milà.
  • En alguns mots concrets: la una de la tarda, la ira, la host.

Apòstrof amb la Preposició "de"

• S'apostrofa davant de vocal (amb 'h' o sense): d'aigua, d'home.
• NO s'apostrofa en els casos següents:
  • Davant de 'i' o 'u' amb valor consonàntic (amb 'h' o sense): de iogurt, de univers.
  • Davant de noms de lletres: de i, de hac.
  • Davant de 's' líquida: de spa.

Apòstrof amb Pronoms Febles

• S'apostrofa davant de verb que comença per vocal: m'agrada, t'estimo.
• S'apostrofa darrere de verb acabat en vocal: trenca'l, compra'ls.
• Quan hi ha dos pronoms febles, l'apòstrof es posa a la dreta possible segons les regles d'elisió: se'l menja, li ho dóna.
• NO s'apostrofen els pronoms us, hi, ho, li, les.
• NO s'apostrofen els pronoms la, el, me, te, se, ne davant de 'i' o 'u' àtona (amb 'h' o sense): la ignora, la hi pren.

La Dièresi en Català

La dièresi (¨) s'utilitza per indicar que una vocal (generalment 'i' o 'u') forma síl·laba pròpia i no un diftong, o que la 'u' en els grups 'qua', 'qüe', 'qüi', 'quo' i 'gua', 'güe', 'güi', 'guo' es pronuncia.

NO porta dièresi en els casos següents:

• Quan la 'i' o 'u' han de dur accent segons les regles d'accentuació (en aquest cas, l'accent ja indica que no hi ha diftong): veí, país, raül. (En canvi, sí que en porta veïna, ja que la 'i' no porta accent per les regles generals, però ha de sonar).
• Els mots que acaben en els sufixos -isme i -ista: egoisme, altruista.
• L'infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs acabats en vocal + ir: agrair → agraint, agrairia; produir → produint, produiria.
• Mots que comencen per prefixos com re-, contra-, co-: reunir, reintegrar, coincidir.
• Mots acabats en -um i -us: harmònium, aquàrium, Pius, Màrius.