Ovidi: Vida i Obra del Poeta Romà
Es coneix bé la vida d'Ovidi perquè ell mateix la narra en un dels seus poemes (Tristia, 4, 10). Publi Ovidi Nasó va néixer a Sulmona (Itàlia central) el 43 a. C. en una família benestant de la classe eqüestre. Va estudiar retòrica a Roma i va completar la seva formació amb un llarg viatge pel món hel·lènic. Quan va tornar a Roma es va dedicar a la carrera judicial, però aviat la va abandonar per dedicar-se plenament a la poesia, segons li permetia la seva folgada situació econòmica, gràcies a la qual podia ser més independent que poetes com Properci (amic del cercle literari de M. Valeri Mesala), Tibul, Virgili o Horaci. Va freqüentar el cercle de Mesala Corví. Després de divorciar-se dues vegades, va trobar la felicitat conjugal amb la seva tercera esposa. La seva obra és un reflex fidel de la vida de l'alta societat romana, de la qual ell mateix era, sens dubte, una figura destacada. Successivament es dedica a diversos gèneres poètics:
Obres d'Ovidi
Amors (Amores), Heroides (Heroides) |
Art amatòria (Ars amatoria), Remeis d'amor (Remedia amoris), Cosmètics per a la cara de la dona (Medicamina faciei feminae) |
Metamorfosis (Metamorphosis) |
Fastos (Fasti) |
L'exili d'Ovidi a Tomis
L'any 8 d. C. August condemna Ovidi a l'exili, l'obliga a abandonar Roma i a viure desterrat a Tomis, una ciutat de la costa occidental del mar Negre (l'actual Constança, Romania), a l'últim confí de l'Imperi i de la civilització. Ovidi, en els seus poemes, n'explica les raons amb dos mots: carmen et error "un poema i una equivocació". Els estudiosos moderns estan d'acord que el poema va ser l'Art amatòria, clarament contradictori amb els valors morals propugnats pel príncep, però sobre l'error comès pel poeta s'han formulat multitud d'hipòtesis. Una possibilitat és que fos còmplice d'un adulteri escandalós de Júlia, la néta d'August. El fet és que August tria un càstig cruel en apartar el poeta de tot allò que és el més important per a ell: la vida de societat i cultural, els llibres, la mateixa llengua llatina. No és estrany, doncs, que li costés molt adaptar-se a viure a Tomis tot sol, sense cap amic ni la seva muller, que es queda a Roma per tenir cura dels seus interessos. De tota manera, no va deixar d'escriure, sinó que la seva poesia va donar un gir sobtat, reflectit sobretot en les elegies doloroses. |
Tristes, Pòntiques |
Malgrat els incessants precs del poeta, August morirà sense perdonar-lo i, al cap d'un temps, el 17 d. C., la mort arribarà a Ovidi, encara exiliat a Tomis, i li impedirà acabar les Pòntiques.