Ara Pacis i Panteó de Roma: Anàlisi, Estructura i Relleus
Ara Pacis Augustae: Descripció i Estructura
L'Ara Pacis (Altar de la Pau) és un monument de planta rectangular, sense sostre, que forma un recinte murat.
Característiques Arquitectòniques
- Conté un altar al centre en forma d'U, situat damunt un pedestal esglaonat per a sacrificar animals.
- Tot el conjunt està alçat sobre un pòdium força alt.
- Té una rampa esglaonada a la façana principal (oest).
- Disposa de dues portes d’accés:
- La principal, orientada a l’oest, era utilitzada pel sacerdot que oficiava el ritual del sacrifici.
- La de l'est, per on eren introduïts els animals que s'havien de sacrificar.
Relleus Escultòrics
Els murs exteriors del monument estan totalment coberts de relleus escultòrics dividits longitudinalment en dues franges per una sanefa geomètrica (esvàstica).
- La franja inferior està decorada amb motius vegetals (fulles d’acant).
- A la franja superior s’hi representen escenes mitològiques i històriques destinades a exalçar la figura de l’emperador August.
Tècnica i Realisme dels Relleus
Els relleus, realitzats amb un modelat precís i un detallisme extraordinari, destaquen especialment per:
- L'extraordinària sensació de profunditat aconseguida mitjançant la combinació d’alts, mitjans i baixos relleus.
- La fidelitat i el realisme que mostren els rostres dels personatges representats.
Anàlisi Conceptual de l'Ara Pacis
Tema i Significat
- Els relleus de l’Ara Pacis exalcen la figura d’August, el primer emperador de Roma.
- El títol d'August (sublim) va ser atorgat a Octavi pel Senat l’any 27 a.C.
- Aquest títol afirmava la noblesa del llinatge d’August, vinculant-lo amb Enees, fill de Venus i heroi troià, i amb els fundadors de Roma, Ròmul i Rem. Aquest nexe d'unió serà utilitzat per a divinitzar l'emperador.
- La iconografia mostra els sacrificis que s'havien de fer. El ritu de sacrificar animals era molt antic a Roma, i en aquest altar s’hi repetia cada any.
Decoració de l’Exterior
- Hi havia 4 relleus a les façanes (Oest i Est) on els relleus representen temes mitològics sobre la fundació mítica de Roma, que s'identifiquen amb l'origen de l'etapa imperial Romana i la nissaga noble de l'emperador.
- Un relleu únic a les dues façanes (Nord i Sud) representa la processó amb personatges reals de la família imperial, sacerdots i funcionaris.
Elements Arquitectònics Romans
El Mosaic (Opus Musivum)
La paraula mosaic prové de “musa”, perquè al món clàssic es deia que era un art molt difícil inspirat per les muses.
L'opus musivum, que els romans anomenaven així, és la tècnica d'origen hel·lenístic que consisteix a decorar superfícies arquitectòniques, sobretot paviments i, rarament, murs.
Descripció d'un Temple Pseudoperípter
Es tracta d'un temple de planta rectangular, hexàstil (6 columnes al pòrtic) i 2 columnes laterals per cada costat (exemptes).
Estructura i Planta
- Pseudoperípter: envoltat de columnes que als laterals estan adossades al mur.
- Està construït sobre un podi (influència etrusca), que dóna accés a l'entrada principal (frontal) a través d'una àmplia escalinata.
- Consta de dos espais ben diferenciats:
- Pòrtic profund: hexàstil (sis columnes a la façana i dues als laterals) al qual s’accedeix per una escala monumental.
- Cel·la: espai sagrat on es guardava la figura del déu. És un espai de planta rectangular, massís i tancat per un mur —envoltat en la seva cara externa per columnes adossades— al qual només s'hi pot accedir per la part de davant de l’edifici.
Resum de la Planta
- Pòdium elevat (influència etrusca).
- Planta rectangular.
- Columnes laterals i darrere pseudocolumnes adossades al mur (20 columnes).
- Pseudoperípter.
- Fris lateral amb decoració floral.
Cronologia de l'Art Romà
- Art Etrusc: Arriba a la seva màxima esplendor durant els segles VII al V a.C., però s’estén fins al segle III a.C.
- Art Romà Republicà: Cronològicament des del 509 a.C., quan van ser expulsats els etruscs, però pròpiament romà del segle III al I a.C.
- Art Romà Imperial: Del segle I a.C. al segle III d.C. (Art genuïnament romà).
- Art Tardoromà: A finals del segle III d.C. s’inicia l’abandonament del classicisme i una tendència a l’esquematisme i la rigidesa.
Les calçades connectaven tots els seus territoris formant una gran xarxa viària que facilitava les comunicacions, el control i l’organització de l’Imperi.
El Panteó de Roma
Època i Funció
Època: Art de l'Alt Imperi Romà (118-128 d.C.).
El Panteó és un edifici religiós dedicat a honrar tots els déus, destinat a la glorificació de la gens Julia i de caràcter prestigiós envers el poder imperial.
Història de la Construcció
Com es pot llegir a la inscripció del fris del pòrtic de l'entrada, s'atribueix la construcció de l'edifici a Marc Vipsani Agripa, amic i general de l'emperador August. Actualment se sap que el temple d'Agripa va ser reconstruït en temps d'Adrià.
El primer Panteó va ser fet construir el 27-25 a.C., confiant-ne la realització a Luci Cocceu Aucto. Va ser construït entre la basílica de Neptú i els Saepta Iulia. En temps d'Adrià, l'edifici va ser enterament reconstruït. El seu nom no apareix a les inscripcions a causa del rebuig d'aquest emperador a què el seu nom figurés en les obres dutes a terme sota el seu mandat.
Estil i Materials
Estil: Clàssic romà (Alt Imperi).
Va ser construït fonamentalment amb formigó i maó. Aquests materials constructius van ser recoberts amb materials més nobles. Al pòrtic d'accés es disposen 16 columnes monolítiques, de granit gris a la façana i de granit rosat a l'interior, amb capitells de marbre blanc.
Aquest edifici aprecia un major interès per l'aspecte intern. En la construcció d'aquesta cúpula semiesfèrica destaca el fet que la línia d'impostes externa es disposa en una posició més alta que la interna. A nivell constructiu, es tracta d'una cúpula semiesfèrica rebaixada, encara que des de l'interior de l'edifici s'observa una autèntica cúpula semiesfèrica.
L'edifici gaudeix d'una gran plasticitat.
La Cella i la Cúpula
La cella circular és increïble per les seves dimensions i per l'harmonia que emana del perfecte ritme amb què s'alternen els espais plens i buits. El mur interior s'articula en obrir-s'hi 6 nínxols arquitravats amb dues columnes entre les pilastres, i, al centre, una capella semicircular amb arc de mig punt que trenca l'arquitrau corregut que envolta l'interior de la cella.
L'àtic, entre l'entaulament i l'arrencada de la cúpula, va ser redecorat durant el Renaixement i només en queda algun element aïllat d'època romana.
A l'interior, la cúpula disposa d'una decoració a base de cassetons de mida decreixent en altura. Al centre de la cúpula es disposa un buit circular o òcul.
Simbolisme
La cúpula central simbolitza la volta celeste. Els cassetons estan ordenats en 28 files que es corresponen amb els dies que tenen els mesos lunars. L'òcul simbolitza el sol i, per extensió, l'Imperi Romà i Roma respectivament.
El terra apareix decorat amb plaques de marbre que formen quadrats i cercles.
Funció (Resum)
El Panteó és un edifici religiós dedicat a honrar tots els déus. A més d'aquesta funció, la cúpula central simbolitza la volta i l'òcul central el sol, i, per extensió, l'Imperi Romà i Roma respectivament.