Pacte d'Ostende, Carlisme i Més: Glossari Històric
Pacte d’Ostende
Pacte entre el partit progressista i el democràtic firmat l’any 1867 per establir les bases per a una acció revolucionària contra el moderantisme. El pacte pretenia la fi de la monarquia isabelina i deixava la decisió del nou govern en mans de les corts constitucionals elegides per sufragi universal. Més tard s'hi van unir els unionistes, que a causa del seu caràcter conservador reduïren la insurrecció a un simple pronunciament militar.
Carlisme
Ideologia tradicionalista i antiliberal que defensava la legitimitat de la monarquia absolutista i la preeminència de l’església catòlica. En formaven part la noblesa rural i el clergat i la base social camperola de les zones rurals del País Basc i Navarra i part de València, Catalunya i Aragó. Eren xicotets propietaris i artesans arruïnats, la majoria arrendataris emfitèutics. Durant la construcció de l’estat liberal s’oposaren constantment a aquest i a la regent Mª Cristina, ja que ells volien com a rei a Carles Maria Isidre i no a Isabel II.
Internacionalisme
Terme que agrupa les idees expressades per l’Associació Internacional de Treballadors (AIT) per a expressar la necessitat de la unió dels obrers de tot el món per defensar els seus interessos. El descontent obrer es va decantar cap a aquesta ideologia en veure que el republicanisme era incapaç d'aconseguir el poder per via parlamentària després de la constitució del 1869.
Cantonalisme
Fenomen complex en el qual es barrejaven les aspiracions autonomistes propiciades pels republicans federals intransigents amb les aspiracions de revolució social. Fou el problema principal més important de la I República Espanyola.
Impostos de consum
Impostos que gravaven els productes de primera necessitat. Eren els més impopulars entre les classes humils. Fou establert l’any 1845 durant la dècada moderada del regnat d’Isabel II i fou suprimit per Figuerola l’any 1869 en l’intent de renovació econòmica, encara que l’any 1870 es va restablir per a les hisendes locals.
Quintes
Lleis que es feien anualment consistents en triar per sorteig als que formarien part de la tropa. Els elegits podien deslliurar-se’n mitjançant un pagament en metàl·lic o pagant a un altre soldat per a ser substituït. La seua supressió fou una de les reivindicacions principals per part del poble durant el sexenni democràtic (1868-1874).