Paisatge Agrari: Morfologia, Sistemes de Conreu, Agricultura i Pesca
1.1 Paisatge Agrari
El paisatge agrari és el resultat d'una confluència de factors de tipus molt diversos:
1.1.1 Morfologia Agrària
La morfologia agrària és el dibuix o l'aspecte que presenta el camp. L'espai conreat es divideix en parcel·les:
- Per la mida, poden ser latifundis (de grans dimensions), mitjanes o minifundis (petites).
- Per la forma, poden ser regulars o irregulars.
- Pels límits, es classifiquen en camps oberts (open field), sense parets entre camps, i camps tancats (bocage), delimitats per arbres densos.
1.1.2 Sistemes de Conreu
Per obtenir els productes agraris:
- El policonreu, on es conreen diverses espècies en una mateixa explotació.
- El monoconreu, en el qual tota l'explotació es dedica a un sol tipus de conreu.
Segons les necessitats d'aigua i la forma d'obtenir-la:
- De regadiu, que utilitzen aigua del subsòl, de rius o de pantans per regar.
- De secà, que només reben aigua de la pluja.
1.1.3 Tipus d'Agricultura i Ramaderia
Agricultura i Ramaderia Intensives
Llocs molt poblats, terreny escàs i car, propietats petites, on es procura produir una gran quantitat de productes en l'espai més petit possible. Suposa un alt rendiment per superfície, mà d'obra abundant, adobs i llavors seleccionades, etc.
Agricultura i Ramaderia Extensives
Llocs poc poblats, amb molta terra i mà d'obra escassa i cara. S'hi apliquen tècniques modernes, se seleccionen les llavors de les plantes i les races de bestiar, les màquines fan una gran part de la feina i s'hi fa servir poca mà d'obra.
1.2 Agricultura de Subsistència i Ramaderia Tradicional
Als països més pobres s'hi practica l'agricultura de subsistència, orientada a obtenir l'alimentació necessària per subsistir. S'hi inclou l'autoconsum. La ramaderia tradicional està vinculada a la ramaderia de subsistència caracteritzada pel nomadisme.
1.3 Agricultura de Mercat i Ramaderia Comercial
L'agricultura de mercat es defineix com aquella en què, tant l'estructura de la producció com el caràcter de les inversions depenen, principalment, del mercat. Els grans objectius d'aquest tipus d'agricultura són l'augment de vendes i la reducció de costos, a través de la mecanització de les feines del camp, l'especialització de la producció agrària i la ràpida comercialització dels productes.
L'agricultura de mercat utilitza molta maquinària i, en conseqüència, poca mà d'obra, i aplica tècniques de conreu modernes; tot això comporta una productivitat elevada i uns rendiments alts. La tecnificació i la modernització d'aquest tipus d'agricultura han provocat problemes mediambientals. En la ramaderia comercial, que té com a objectiu vendre la producció al mercat i obtenir-ne el benefici màxim, s'hi poden distingir les explotacions intensives (crien el bestiar en granges altament tecnificades) i les extensives (necessiten grans espais per a la pastura dels animals).
1.4 La Pesca
Les principals zones de pesca al món es localitzen allà on la plataforma continental és extensa (aigües de l'Atlàntic Nord). També és abundant la pesca a les zones on s'estableix un contacte entre els corrents marins freds i càlids (mar del Japó) i a llocs on hi ha molt plàncton, com les costes del Perú, el sud-oest d'Àfrica o el banc saharià.
Les tècniques noves i el nombre creixent de vaixells que pesquen han intensificat l'aprofitament del mar fins a sobreexplotar les espècies existents. Per això, s'han pres mesures per evitar l'extinció, com l'ús obligatori de xarxes de malla ampla per a protegir les cries, el control més gran de les llicències de pesca, l'establiment de temporades de veda, etc.