Paisatge i Vegetació a Catalunya: Dominis i Regions Biogeogràfiques

Conceptes bàsics del paisatge

Degradació del paisatge: pèrdua de la qualitat dels components del paisatge o de parts dels seus valors.

Banalització del paisatge: pèrdua d'originalitat, de significats i, en general, de valors del paisatge.

Protecció del paisatge: conjunt d'actuacions destinades a mantenir en bon estat els components i els valors del paisatge.

Gestió del paisatge: conjunt d'actuacions destinades a guiar de manera harmònica les transformacions que experimenta el paisatge a causa de l'acció humana.

Ordenació del paisatge: conjunt d'actuacions destinades a la valoració o la restauració dels paisatges.

Objectiu de qualitat paisatgística: aspiració de la millora del paisatge d'una societat.

Dominis i regions biogeogràfiques de Catalunya

Domini boreoalpí

S'localitza a 1.600 m d'altitud, als territoris del Prepirineu i del Pirineu axial. Es distingeixen 2 estats vegetals:

• Estat subalpí: es localitza entre els 1.600 i els 2.300 m. Es caracteritza per la presència de boscos de pi negre i d'avets. Són boscos coníferes, amb les capçades còniques característiques i fulles en forma d'agulla. Al sotabosc ombrívol d'aquestes comunitats es desenvolupen alguns arbustos.
• Estat alpí: es troba per sobre dels 2.300 m, i és un domini de prats naturals i de manca de comunitats arbòries i arbustives a causa del fred i la neu. Els líquens i els molsos són les úniques plantes aptes per viure.

Domini eurosiberià

S'localitza a les zones de muntanya mitjana, el Prepirineu, la serralada transversal i alguns massissos de la serralada prelitoral. Els fagedes i els rouredes són els boscos propis d'aquest domini, arbres de fulla ampla i caduca. Dins d'aquest bosc i a boscos de ribera (salzedes, omedes, albredes...), boscos de pi roig i freixedes. Els boscos eurosiberians presenten una fisonomia molt canviant al llarg de l'any. Alguns espècies pròpies d'aquests boscos han estat substituïdes per espècies al·lòctones com els poncrs i castanyers.

Domini mediterrani

S'localitza a les zones de menys altitud, per sota dels 800 m, als plans i a les muntanyes baixes. L'alzinar és el bosc característic i original d'aquest domini. En molts casos, els alzinars han estat substituïts per pinedes de pi blanc.

Spla regió mediterrània

És la més extensa, ja que ocupa l'arxipèlag balear i el 80% del territori de la península. Les formacions vegetals d'aquesta regió són els boscos perennifolis i el matoral mediterrani, que és el resultat d'una degradació del bosc a causa de l'acció humana o de les condicions climàtiques d'aridesa. Aquest matoral presenta 3 tipus de vegetació:

• Màquia: vegetació arbustiva espessa d'uns 2 m.
• Garriga: més esclarissada i amb arbustos i matolls de poca altura.
• Estepa: arbustos espinosos o vegetació herbàcia.

La regió eurosiberiana

S'estén pel nord i el nord-est de la península. Les temperatures suaus i les precipitacions afavoreixen el desenvolupament de la vegetació. Les formacions vegetals són:

• Bosc caducifoli: constituït per arbres alts amb troncs rectes i llisos i fulles grans que cauen a la tardor.
• Landa: és una vegetació de matoll molt densa, resultat de la degradació dels boscos caducifolis.
• Prats naturals i pastures: formats per plantes herbàcies.

La regió macaronèsica

Les illes Canàries pertanyen a aquesta regió biogeogràfica. Sotmesa a contrastos climàtics importants a causa de la influència de les masses d'aire fresques i humides dels vents alisis. La vegetació de les Canàries té una gran riquesa i és d'origen mediterrani. Les illes més altes presenten estats de vegetació que comprèn des de comunitats subdesèrtiques fins a boscos perennifolis de laurisilva i pinedes d'alta muntanya.