Paisatges Agraris i Economia: Tipus, Morfologia i Propietat de la Terra

Tipus de paisatges i economia agrària

La Natura i els factors físics

Tant l'agricultura com la ramaderia depenen d'una sèrie de factors físics, com la humitat, les temperatures, les precipitacions, el tipus de sòl, el relleu... Evidentment, no és el mateix l'agricultura que es pot fer al mig del desert del Sàhara que a Alemanya, per exemple.

L'acció humana en els paisatges agraris

Regions amb característiques similars presenten paisatges agraris molt diferents; per tant, la mà de l'home també actua sobre els paisatges agraris. Els paisatges agraris són molt diversos, depenent del tipus de conreu.

Morfologia agrària: la forma del camp

És el dibuix o la forma en què es presenta el camp. El camp, normalment, està dividit en parcel·les. Aquestes parcel·les poden ser de diversos tipus: grans, petites, regulars o irregulars, obertes o tancades. En funció d'aquestes formes, es configurarà un paisatge o un altre. Dos dels principals paisatges europeus són:

Open Field (Camps oberts)

És el paisatge típic de l'Europa central i oriental. Es tracta de conreus de camps oberts, perquè entre parcel·la i parcel·la no hi ha cap mur ni cap separació. Com a molt, podem observar un petit camí que separa les diverses parcel·les o els diferents conreus. L'origen de l'Open Field té els seus orígens en les antigues terres comunals on s'efectuava la rotació triennal (en dos camps, un el deixaven reposar i en l'altre conreaven; llavors, al final de la collita, canviaven). No eren terres privades. Amb el pas del temps, aquestes terres comunals passen a ser privades i, progressivament, es van fent cada cop més i més petites. Poden formar línies rectes o en forma d'estrella. Però són tan petits que en fan difícil la mecanització. Es fa difícil aportar qualsevol tècnica moderna a l'agricultura, com ara fumigar (tècnica de ruixat per a l'agricultura). El repte és reagrupar-les, és a dir, ajuntar-les, i així no tindríem tants problemes, però és un sistema lent.

Bocage (Camps tancats)

És típic de la zona atlàntica d'Europa. El Bocage són camps tancats; les diferents parcel·les estan separades mitjançant bardisses, fileres d'arbres, murs... Hi ha aquesta separació perquè eren parcel·les ramaderes, és a dir, perquè hi habiten vaques i ovelles, per evitar que s'escapin a la parcel·la del veí. Aquestes parcel·les són tan antieconòmiques com les de l'Open Field; és difícil mecanitzar-les. A més a més, aquestes bardisses són fonts de problemes, ja que hi creixen males herbes i s'hi amaguen animals com talps i rates. Moltes d'aquestes parcel·les han començat un procés d'ampliació per poder instal·lar maquinària.

Sistemes de conreus, agricultura i ramaderia

Els conreus i el bestiar poden ser de diversos tipus. Per exemple, els conreus poden ser de tres tipus principals:

• Conreus herbacis: Cereals (blat, arròs).
• Conreus arbustius: Plantes tipus arbust (la vinya).
• Conreus arboris: Arbres fruiters (perers, tarongers...).

Pel que fa a la ramaderia, pot ser de diversos tipus:

• Ramaderia bovina: Vaques, bous, búfals...
• Ramaderia ovina: Ovelles.
• Ramaderia caprina: Cabres.
• Ramaderia equina: Cavalls, burros...
• Ramaderia porquina: Porcs i truges.
• Ramaderia aviram: Gallines, oques, perdius, estruços.
• Altres ramaderies no familiars.

Tot això depèn de factors físics (si vols fer arròs al mig del Sàhara és impossible), però també de factors humans (els musulmans no tindran porcs perquè no en poden menjar). A la Mediterrània trobem la trilogia mediterrània, que consta de cereals, vinya i olivera.

Sistemes de conreu

• Policonreu: Diversos conreus en un mateix camp. Era fàcil trobar policonreu, ja que servia per alimentar la família i, per això, tenia una mica de tot. Progressivament, aquest policonreu es va anar substituint per una agricultura més especialitzada, tendent a la comercialització.
• Monoconreu: El monoconreu, com la seva paraula indica, és d'un sol conreu, destinat a la comercialització. És l'agricultura que es fa en països nous, com els Estats Units, el Canadà o l'Argentina, però també en països tropicals que produeixen per a l'exportació, com els que fan cafè o te. El monoconreu té una sèrie d'avantatges: permet conèixer les millors tècniques, els millors adobs i els millors fertilitzants, i s'obté el millor rendiment per al producte. Però també té una sèrie d'inconvenients: si ve una plaga, tot es pot morir i quedar-te sense res, o en cas d'una baixada dels preus. També podem mencionar que tenen una gran reducció del sòl.

Tipus d'agricultura i ramaderia

• Agricultura i ramaderia intensiva: Es dona en llocs molt poblats, on el terreny és escàs i hi ha molta població. Les parcel·les són petites, per la qual cosa s'intenta produir el màxim en el mínim espai possible. Per aconseguir grans quantitats i bona qualitat, l'esforç és molt gran, ja que han de dedicar molt de temps a conrear i fan servir molts adobs, pràcticament adobs animals. Conreen en funció de la demanda. S'hi fa servir força mà d'obra, i els productes típics que trobem són verdures, fruites, alguns cereals com l'arròs, la ramaderia bovina per produir carn i llet, i l'aviram per als ous.
• Agricultura i ramaderia extensiva: Es dona en llocs amb poca població. En aquest tipus d'agricultura i de ramaderia, l'objectiu és aconseguir la màxima quantitat de producte al mínim preu possible. L'objectiu és vendre moltes quantitats al preu més baix possible. En aquest tipus d'agricultura i de ramaderia s'apliquen tècniques modernes: se seleccionen les millors llavors i els millors animals, i les màquines fan una gran part de la feina. Evidentment, hi ha poca mà d'obra. Per no haver de fer servir adobs, s'utilitza el guaret: es deixava descansar un any una terra i després la canvien. Quan arriba l'hivern, es fa la matança per no haver de comprar aliment. Els productes típics són els cereals, i la ramaderia extensiva seria la ramaderia ovina (ovelles).

La propietat de la terra

La propietat de la terra també varia molt d'una zona a una altra. Depèn en gran mesura de l'organització social. Les formes més esteses de propietat de la terra són les següents:

• Les grans propietats: Com el seu nom indica, són parcel·les molt grans que moltes vegades pertanyen a la burgesia o la noblesa. Generalment, l'amo de les terres no les treballa directament, sinó que normalment les cedeix en arrendament.

Tipus d'arrendaments

El contracte de parceria

Aquest és el més freqüent. L'amo arrenda les terres als parcers, però el parcer no pot decidir ni el tipus de conreu ni les vendes; això ho decideix el propietari. El parcer obté els beneficis, que a vegades poden ser una part de la collita o diners. Aquest tipus de contracte, en els països desenvolupats, no és molt comú; és més freqüent als països subdesenvolupats, principalment al Magreb.

L'arrendament

L'arrendament consisteix en el lloguer de la terra per part del propietari a la persona que l'ha de conrear. El que s'ha de pagar és una quantitat fixa. Aquest és el més estès a tot el món. La diferència bàsica és que en aquest cas el conreador decideix què conrear.