Palau de la Música Catalana: Arquitectura, Simbolisme i Modernisme
Efecte Estètic i Ornamentació
L'efecte estètic es realça amb una gran claraboia en forma de cúpula invertida al sostre de la sala. Un altre aspecte destacable pel que fa a l'ornamentació són les escultures de Pau Gargallo que fan referència a diverses obres musicals, entre les quals sobresurt la dinàmica representació de les Valquíries, que evoquen un dels temes de la tetralogia de Richard Wagner.
Entorn i Integració Urbanística
Ubicació Estratègica
Ubicat en una cantonada d'un petit carrer del centre de Barcelona (BCN), la seva edificació en un punt tan poc vistós respon a la voluntat dels membres de l'Orfeó de construir la seu de l'entitat a prop d'on vivien la majoria dels cantaires i dels associats.
Funció, Contingut i Significat
Seu de l'Orfeó i Valor Simbòlic
El Palau de la Música Catalana va ser construït per acollir la seu de l'Orfeó Català, fundat l'any 1891, i alhora com a sala de concerts. El fort caràcter catalanista de l'Orfeó va fer que el Palau de la Música adquirís des del principi un gran valor simbòlic.
Elements Patriòtics i Culturals
- La vinculació a l'entitat dels artistes catalans més carismàtics.
- La utilització dels referents més populars.
- Les al·lusions a la pàtria catalana, ja sigui mitjançant al·legories o representacions de les quatre barres de la bandera de Catalunya, que van haver d'estar amagades durant la dictadura franquista.
Aquests elements van fer de l'edifici tot un emblema patriòtic, lligat al moviment cultural de la Renaixença.
Models i Influències Arquitectòniques
Combinació de Tradició i Innovació
L'arquitecte modernista aconsegueix combinar a la perfecció la tradició constructiva catalana amb les innovacions del Modernisme:
Recuperació de la Tradició
La tradició s'aprecia d'una banda en la recuperació de materials com el maó i en els sistemes de construcció típics com l'anomenada volta catalana, i de l'altra, en la recuperació de l'herència arquitectònica del gòtic.
Innovacions Tècniques
Tant les innovacions tècniques, com per exemple l'ús del ferro i del vidre en l'estructura de l'edifici, com la concepció unitària de la sala que integra el públic i els intèrprets en un sol espai, són trets que el Palau comparteix amb altres sales de concert contemporànies, com l'Auditori de Chicago de Louis Sullivan.
Repercussió Posterior
De qualsevol manera, el Palau no tingué repercussió en l'arquitectura immediatament posterior, perquè aquesta mena de decorativisme aviat va passar de moda, fins al punt que en els moments posteriors a la seva construcció n'hi havia que l'anomenaven “El Palau de la Quincalla Catalana”.