El Panteó de Roma: arquitectura i simbolisme
El Panteó de Roma: un tresor arquitectònic
Interior: harmonia i simbolisme celestial
El diàmetre interior permet inscriure una esfera completa, conferint a l'edifici una perceptible sensació d'harmonia. La cúpula, decorada amb cassetons (símbol de la cúpula celestial), està feta de formigó barrejat amb fragments de pedres volcàniques lleugeres i recoberta exteriorment per maons. Posseeix una estructura d'anells i nervis.
Els cassetons estan distribuïts en cinc sèries de 28 per tot el diàmetre de la cúpula, disminuint progressivament en sentit ascendent. Tenen una doble funció:
- Alleugerir el pes de la cúpula.
- Donar sensació d'esfericitat i profunditat, gràcies al joc de llums i ombres.
Entorn i integració urbanística
Per entendre l'exterior del Panteó, cal conèixer el seu disseny original. El projecte incloïa una plaça porticada (com en els fòrums imperials) que només hauria permès veure el pòrtic d'entrada. Aquest pòrtic, mirat frontalment, amagava el cos principal de l'edifici (el tambor) i, a primer cop d'ull, es podria confondre amb un temple grec clàssic, amb pòrtic octàstil, entaulament i frontó triangular (com el Partenó –dòric–).
Actualment, està completament integrat en l'entorn, ja que, tot i les seves dimensions, no supera l'alçada dels edificis contigus i les seves proporcions s'adeqüen a la plaça que l'acull.
Funció, contingut i significat
El Panteó era un temple dedicat a tots els déus de l'Olimp i als emperadors divinitzats. Subratllava la protecció divina sobre Roma, especialment de Venus (deessa de la bellesa i lligada als orígens mítics de Roma i a la gens Júlia), de Mart (déu de la guerra) i d'August divinitzat.
L'interior era una representació de la cosmologia romana. Els set absis estaven consagrats a les set divinitats celestes: el Sol, la Lluna, Mercuri, Venus, Mart, Júpiter i Saturn. La gran cúpula simbolitzava la volta celeste, i l'òcul central representava el Sol.
La cúpula està dividida en cinc fileres o cercles de 28 cassetons, que també es poden llegir com les 5 esferes concèntriques (anelles) del sistema planetari antic, del qual el sol (l'òcul) era el centre, simbolitzant el cosmos i la proximitat dels déus amb el temple. També mostra Roma com el centre del món, al voltant del qual giren les províncies. Els 28 cassetons corresponen als dies del mes lunar.
Així doncs, té una doble funció:
- Religiosa: dedicat a tots els déus, inclòs l'emperador.
- Política: Roma és el centre del món i l'edifici és el símbol d'aquest poder, amb un desig de perpetuïtat i recerca de monumentalitat. Adrià també el va utilitzar com a tribunal públic.
Models i influències
Els temples circulars i l'ús de la cúpula no van ser una invenció romana. A Grècia hi havia el tholos, mentre que l'arc, la volta i la cúpula ja eren coneguts al món mesopotàmic i micènic, i van ser utilitzats amb gran perfecció pels etruscs.
La transcendència de la cúpula del Panteó en l'arquitectura occidental ha estat enorme. Brunelleschi la va estudiar per a la construcció de la cúpula del Duomo de Florència, i, entre molts d'altres, també va servir de model a Bramante, Miquel Àngel, Bernini i Palladio.