Salvat-Papasseit, Foix i la Poesia Postsimbolista Catalana

Joan Salvat-Papasseit

Joan Salvat-Papasseit va néixer a Barcelona el 1894. Va ser acollit a l'Asilo Naval, una institució. Als 12 anys va començar a treballar. Va ser d'adroguer, aprenent en un taller d'escultura i de vigilant nocturn. Va ser autodidacta. Després d'uns articles polítics revolucionaris amb el pseudònim de Gorkiano, va començar la seva obra en català. Va morir de tuberculosi als 30 anys.

Va impulsar la revista Un Enemic del Poble, subtitulada Fulla de Subversió Espiritual. Va redactar el primer vers futurista Contra els poetes en minúscula.

Poemes en ondes hertzianes (1919) i L'irradiador del port i les gavines (1921) són síntesi personal d'elements cubistes i futuristes. El 1922 va publicar 2 poemaris: Les conspiracions, evolució cap al plantejament nacionalista, i La gesta dels estels, combinació de tècniques d'avantguarda amb formes tradicionals (cançoner popular).

La seva obra mestra, El poema de la rosa als llavis (1923), centra el procés amorós que va del desig a la consumació plena, amb una gran expressió lírica del goig d'estimar que es basa en la sinceritat. El 1925 es va publicar Ossa menor.

Josep Vicenç Foix

Josep Vicenç Foix signava com J.V. Foix. Va néixer a Sarrià el 1893. Després d'abandonar Dret, es va dedicar a la vida cultural en el sentit ampli. Tot i que va participar més en literatura, va participar en política com a nacionalista, interessat en la pintura contemporània. Va morir el 1987.

Obra en Prosa i Articles

La seva obra inclou articles polítics, sovint dedicats a la qüestió nacional catalana.

Obra Poètica

La seva obra principal pertany al gènere poètic, tant en prosa com en vers. Pel que fa a les Proses poètiques, havia planificat un recull de 365 poesies en un volum titulat Diari (1918). Finalment, només se'n conserven 208, repartides en diversos reculls:

• Gertrudis (1927)
• KRTU (1932)
• Del Diari 1918 (1956)
• L'estrella d'en Perris (1963)

Poesia en Vers

• Sol, i de dol (1947): És un recull de 70 sonets, la majoria escrits abans de la Guerra Civil, en què Foix beu de la tradició literària clàssica d'Occitània, Catalunya i Itàlia i aborda temes filosòfics, amorosos i religiosos.
• Les irreals omegues (1949): 13 poemes de tema polític i cultural.
• Onze nadals i un cap d'any (1960): Centrat en temes de festivitats i de to més popularitzat. Va produir una obra molt personal que és una síntesi de classicisme i de noves tècniques poètiques.

La Poesia Postsimbolista

La poesia postsimbolista és un corrent poètic que es va originar a França entre 1870 i 1880, i que va arribar a Catalunya durant el Modernisme. Els poetes aspiren a l'exquisidesa i l'hermetisme i a la noció de poesia pura, de manera que la poesia es va desvincular de la realitat.

Generacions Postsimbolistes

Els poetes postsimbolistes s'agrupen en dues generacions:

• La primera: Josep Sebastià Pons, Clementina Arderiu, Maria Manent i Tomàs Garcés.
• La segona: Agustí Bartra, Marius Torres, Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Joan Teixidor i Joan Vinyoli.

El màxim representant d'aquest corrent és Carles Riba.