El Paper de la Memòria i la Identitat Filosòfica
1. Quin és el paper de la memòria?
Una raó per saber que ets la mateixa persona és la memòria. Recordes el que vas fer ahir i el que vas fer fa un any. Qui ho recorda ets tu. Aquest argument pren com a fonament la continuïtat de la memòria.
John Locke sostenia que si en un estat e2 no recordessis res d'un estat anterior e1, aleshores series una persona diferent a e1 i a e2.
Si recordes el que vas fer ahir, deia Locke, aleshores saps que ets la mateixa persona, i si ahir recordaves que havies fet abans d'ahir, aleshores ahir sabies que eres la mateixa persona que abans d'ahir, i així successivament. Sabent el teu nom, ja pots saber per transitivitat que ets la mateixa persona.
2. Quan falla la memòria?
No cal que la pèrdua sigui completa. Per posar en qüestió l'argument de la transitivitat, és suficient que en algun moment no recordis res del que havia succeït en un moment anterior, encara que a partir d'aleshores ho recordis tot perfectament.
Oliver Sacks, un neuròleg i escriptor britànic, descriu casos extraordinaris de pèrdua de memòria com ara el Jimmie G., que és el cas de l'amnèsia anterògrada. Jimmie no era capaç d'adquirir nous records. Sacks va tractar a Jimmie el 1975. Tot el que ell recordava de la seva vida era anterior al 1945. Jimmie cada dia era com si es veiés per primera vegada. No reconeixia la seva pròpia cara, perquè la cara que recordava era la que tenia abans del 1945.
3. Què és un clon filosòfic?
La paraula clon ve d'origen grec i en genètica s'utilitza per referir-se a éssers que són genèticament idèntics a un altre. Un clon és una còpia d'un altre ésser.
Volem que el clon sigui exactament igual que l'objecte o persona original. Per això, quan fas una còpia exacta del contingut del teu telèfon mòbil en un altre, tens dos telèfons idèntics pel que fa a la informació que contenen. Quan parlem de clon, ens estarem referint a aquesta noció de clon filosòfic, al teu doble.
4. Què és la identitat?
Hi ha dos sentits diferents: numèric i qualitatiu:
Identitat numèrica: quan una cosa comparteix amb una altra totes les seves propietats.
Identitat qualitativa: es dóna quan una cosa comparteix amb una altra algunes de les seves propietats.