Paraula llana

JACKSON POLLOCK, NUMERO U  Anàlisi formal: Es una obra absolutament innovadora, ningú havia fet res semblant. L’artista ocupa tot l’espai amb la tela i tot queda ocupat d’esquitxos i de taques. Aquesta tècnica es diu “all-over-painting”. L’acció de pintar i l’obra va totalment lligat, obra i realització, ho converteix en una mena de ritual. Posa la tela al terra, agafa els seus estris i comença a fer esquitxos foradant un pot, pinzells gruixuts, embut . Es gairebé una acció d’automatisme, quan està pintant ho fa sense consciència. El conjunt aquest de pintar seguint un ritual i implicant-se amb la tela es diu “action painting”. La vista al mirar l’obra no se’n va a cap centre d’atenció. Per tant, difereix de obres clàssiques on hi ha centres d’atenció. El color no segueix cap lògica. Per tant, no hi ha lògica de color ni lògica de perspectiva. La profunditat està en posar capes de pintura. Interpretació: No hi ha cap element figuratiu, tampoc té títol. Per tant, això reforça més el seu caràcter abstracte. Per tant, l’espectador ens apropem a aquesta obra sense cap condicionant. Pollock fa servir regalims, obra de gra format i obres que no son figuratives, abstracció. Te dinamisme, i els experts diuen que representes els ritmes primaris de la natura o també els ritme de la dansa.

Antoní TÀPIES, CREU I R  Anàlisi formal. En principi veiem dos nivells de realitat, un es el llenguatge matèric que es la matèria (sorres enganxades, pedres..) damunt d’aquesta pintura matèrica es on ell incorpora el dibuix i la línia. Escarva, fa grafittis sobre la sorra que son els símbols de Tàpies. Les creus son una obsessió de Tàpies. Rasca i surten algunes lletres o símbols, com la R que també estarà molt present en Tàpies, i al costat de la R hi ha una creu que podem dir que es un signe de +. També veiem pintat de negre una R amb traços gruixuts, també trobem una R i una T, una gran H feta a partir de tela, i en un racó de la H trobem la paraula gat.

Colors: son colors molt propis de la matèria, ocres, terrosos, negres, vermell, blanc... Per tant en Tàpies torna als colors més apagats més propis de la pintura cubista, hi ha austeritat cromàtica. Es convidar a la reflexió. Com que es pintura matèrica dona molta importància al relleu, perquè l’espectador pugui notar les textures. Tècnica: tècnica mixta, primer agafa una fusta i ho pinta, i després hi aplica la “mixtura” i en aquesta tècnica mixta hi enganxa les sorres, pigments, olis, etc. Després fa la tècnica del grattaxe que es rascar amb un punxó i va formant les lletres. Hi enganxa tela i un cop esta enganxada i l’arrenca i dona relleu a l’obra. Finalment amb pintura hi pinta al damunt els seus signes, les seves obsessions. Per això se’n diu tècnica mixta. Es una obra que té vida i evoluciona al pas del temps, perquè s’anirà deteriorant i aquestes ens conviden a reflexionar sobre el pas del temps.Interpretació: És una obra feta poc abans de la mort de Franco i Tàpies ha participat en cartells en contra de Franco. Fa aquesta obra que està influenciada per tot el que passa a Espanya, aquesta obra ens vol convidar a reflexionar sobre tot allò que preocupa a l’home. A l’home li preocupa la malaltia, la mort, la soledat, el dolor, la sexualitat. Iconografia: constantment tenim la creu, Tàpies vol dir que la creu que Espanya es un gran cementiri. També volen dir les coordenades. La creu es el símbol també del cristianisme. També pot ser un record de Ramón Llull, el gran filosof medieval, i era cristià va dir “ per que s’entretenen els artistes pintant reis i nobles, pinteu creus”. Es una lluita entre punts diversos i cal trobar el punt d’equilibri. La R es la famosa R de Ramón Llull. La H vol representar hospital que es el record de la seva malaltia i aquesta por en caure en la malaltia i la A d’Antoní, a T pot ser la T de Tàpies o de Teresa de la seva dona. Si apareix una X vol dir incògnita, misteri i també un altre símbol es la M, es la lletra que tenim al palmell de la mà i vol dir mort segura. Ens transmet angoixa. També apareix la paraula gat i el que es significatiu es que l’escriu en català i es símbol de revel·lia.