El Parlament de Catalunya: funcions, organització i crisi actual

El Parlament de Catalunya: Naturalesa i Sistema

Naturalesa del Parlament

El Parlament de Catalunya és una institució central de les democràcies, fonamentat pel principi de representativitat que ha de ser respectat i exercit pels diputats, a més de ser responsable amb els ciutadans. En els sistemes parlamentaris, té una posició central important perquè és l'únic que respon a la voluntat directa dels ciutadans. És una institució representativa, plural i amb caràcter permanent.

El Sistema Parlamentari

En un sistema parlamentari (parlamentari, presidencial o semipresidencial), el govern neix del Parlament i aquest serà responsable davant d'ell. Hi ha úniques eleccions i una única majoria absoluta que a les eleccions es converteix en majoria política. A aquesta li són atorgats escons que es tradueixen en majoria parlamentària i, alhora, aquesta passa a ser majoria governamental, que serà qui acabi governant i formant govern.

Funcions Essencials del Parlament

• Funció Representativa

  Els parlamentaris representen els ciutadans.

• Funció Legislativa

  Fer aprovar lleis, normes jurídiques que regulen les relacions entre ciutadans, institució-ciutadans i institució-institució.

• Funció de Control

  La majoria dona suport al govern i la minoria (oposició) controla, vigila i pressiona l'acció de govern mitjançant: interpel·lacions, mocions i la moció de censura constructiva (potestat del Parlament per, en temps, destituir o fer caure el president del govern). El que es busca és un canvi de govern, però requereix majoria absoluta i un candidat alternatiu. A la pràctica es presenten, però se sap que no hi haurà majoria absoluta, tot i que serveix per debilitar el govern.

• Funció Pressupostària

  Cada any el Parlament ha d'aprovar la Llei de Pressupostos de l'any següent i aquesta és la que permet que el govern pugui governar (destinada a les polítiques públiques, a les prioritats). Aquesta llei autoritza o no el govern perquè pugui portar a terme els seus objectius.

• Funció d'Impuls

  El Parlament impulsa l'acció del govern, es discuteix en un debat.

• Funció d'Elecció d'Institucions

  Elegeix el president del govern (investidura parlamentària), el Síndic de Greuges (institució que defensa els ciutadans), la Sindicatura de Comptes (que fiscalitza els diners destinats al que s'ha dit que s'invertirien), els senadors autonòmics i els Presidents dels consells socials de les universitats públiques, entre d'altres.

Organització Interna del Parlament

• El Ple del Parlament

  És l'òrgan més conegut i important. Aquest es reserva per a votacions molt rellevants (qüestió de confiança, moció de censura, investidura parlamentària...). S'ocupa de ratificar el que s'ha fet prèviament.

• Els Grups Parlamentaris

  No hi ha diputats individuals, són el principal subjecte dels partits. És obligatori que tots els diputats formin part d'un grup i només d'un grup. S'ha de formar per un mínim de 5 diputats i, si no s'arriba a aquest nombre, el grup que et toca és el grup mixt. Cada grup té un portaveu.

• La Junta de Portaveus

  Formada pels portaveus de cada grup parlamentari més el president del Parlament. És important perquè organitza, prepara i planifica la feina (treball del Parlament).

• La Mesa del Parlament

  Formada per 1 president (a nivell intern del Parlament és la més important), vicepresidents I i II i per 4 secretaris on es troben representats tots els grups parlamentaris. La Mesa és qui dirigeix les activitats del Parlament i organitza els treballs interns.

• Les Comissions Parlamentàries

  • Comissions Permanents Legislatives

    En un primer moment, n'hi ha tantes com departaments té el govern i cada comissió vigila cada departament.

  • Comissions d'Investigació

    Es creen si són necessàries per investigar un determinat assumpte.

  • Comissions d'Estudi

    Dirigides a un tema del qual el Parlament ha de regular.

• La Diputació Permanent

  Funciona quan el Parlament no funciona i fa les seves funcions.

La Crisi Actual del Parlament

• Políticament devaluat, qui té la posició rellevant és el govern.
• Dins del govern, el protagonisme ha passat al president del govern.
• A totes les democràcies hi ha una crisi de representació.
• Els parlaments legislen lentament respecte als canvis socials.
• És més eficaç la funció dels mitjans de comunicació que el que diu el cap de l'oposició.