Parmenides i els Eleàtics: Vies, Ésser i Apories

Parmenides i les Tres Vies

Ens diu que hi ha tres vies:

Via del No-Ésser

Defensa l’existència del que no és i del no-ésser. Ens diu que el no-ésser no existeix. Aparentment sembla una feina absurda. Parla que el no-ésser no el podem ni dir ni pensar, perquè si ho poguéssim fer ja seria ésser. Si diem alguna propietat del no-ésser, ja estem dient alguna cosa, per tant, ha d’existir i deixaria de ser un no-ésser. El no-ésser, per definició, és un no-concepte, alguna cosa impensable que no existeix.

Via de l'Aparença

Afirma l’existència de l’ésser i el no-ésser. Implica que el món de la Physis té un trànsit de l’ésser al no-ésser o al revés. A més, també diu que el món de la Physis està fixat per un llenguatge que intenta fixar un significat, és a dir, una realitat, però si les aparences són falses il·lusions, també ho serà el llenguatge. S’acaba heraclititzant, perquè Heràclit pensava que com que tot canviava contínuament, el llenguatge no servia per descriure la realitat. Parmènides arriba a un punt semblant, dient que si les aparences són falses il·lusions, el llenguatge tampoc servirà per descriure la realitat.

Via de l'Ésser

Diu que és l’única via real, ja que ell pensa en la lògica. Afirma que l’ésser és una única realitat: u, etern, immutable, immòbil. Si una cosa és A i canvia a B, de manera que esdevé una altra cosa, per a Parmènides és il·lògic. És a dir, únicament és veritat allò que es coneix o es comprèn per mitjà de la raó (ciència).

L'Ésser segons Parmènides

L’ésser és:

• Increat i etern: ja que no pot sorgir del no-res.
• Immutable: perquè no està sotmès al canvi o al moviment.
• Únic: perquè la diferència implica negació, és a dir, el no-ésser.

Els Eleàtics: Deixebles de Parmènides

Els eleàtics presenten apories o arguments de reducció a l'absurd. Suposant que el moviment existeix, caiem tot seguit en una contradicció, la qual cosa significa que el moviment no existeix, ja que dues negacions equivalen a una afirmació.

Les Apories Eleàtiques

Zenó d'Elea

Planteja que si Aquil·les, que corre molt, dona avantatge a una tortuga lenta, mai no la podrà atrapar. L'experiència ens diu que això és fals, però ningú no sabia refutar aquest argument, que es basava en la infinita divisibilitat de l'espai i el temps.

Melissos d'Elea

L'important d'aquestes apories és que demostren que ningú les podia refutar i intenten provar l'absurditat del moviment o de la multiplicitat.