El Partenó d'Atenes: anàlisi arquitectònica i història del temple grec

El Partenó

1. Documentació General

Nom: Partenó ("cambra de les verges", "sala de les vestals").
Tipologia: Temple.
Arquitectes: Ictinos i Cal·lícrates, sota la direcció de Fídies i per iniciativa de Pèricles (estratego d'Atenes, 454 aC).
Cronologia: 447-438 aC (447-432 ?)
Localització: Situat en un lloc privilegiat de l'Acròpolis d'Atenes (3 Ha), envoltat d'un escenari de temples i recintes sagrats.
Dimensions: Estilobat (esglaó superior): 69,5 x 33,88 m. Façanes: 18 m d'alçada.
Breu ressenya:
Materials: Marbre del Mont Pentèlic de color rosat o blanc i teules de marbre de Paros.
Aparell (murs interiors): Isòdom
Sistema constructiu: Arquitravat (predomini línia recta)
Elements de suport: Columnes dòriques i murs interiors isòdoms.
Elements sostinguts:
Llinda o arquitrau:
    - Entaulament: llinda, fris, cornisa i frontó dòrics.
    - Coberta a dues vessants. Encavallada.

2. Anàlisi Formal

Espai Interior:

Planta: Rectangular (Recordar estructura i plantes del temple grec) amb una orientació Est (entrada principal, pronaos) - Oest. Ens permet comprovar les diferents parts d'un temple grec, però amb algunes novetats:
    - Pronaos, naos, una sala nova (Partenó) i opistòdom.
    - Major amplada de la naos i per tant una perístasi més petita que en altres temples.
La naos es troba dividida en 3 naus per una sèrie de columnes dòriques i en el centre es trobava l'estàtua criselefantina (d'or i marfil) d'Atena Partenos, d'uns 11 m i amb guarniments guerrers, realitzada per Fídies (conflicte i expulsió).
La sala nova (Partenó) situada entre la naos i l'opistòdom sembla ser que es feia servir per guardar el tresor de la deessa i l'Estat, encara que no queda del tot clar. Sembla que també podia fer-se servir per realitzar els preparatius de la festa de les Panatenees. En aquesta sala s'aixecaven quatre columnes jòniques.
La pronaos i l'opistòdom eren pràcticament uns pòrtics hexàstils.

Espai Exterior:

Temple dòric, perípter i octàstil (característiques i descripció de l'ordre dòric), amb 17 columnes als costats llargs (el cànon dòric era de 6 x 13). Així mateix aquest temple presenta totes les correccions constructives que feien servir els grecs per idealitzar els edificis (descobertes l'any 1847 per Penrose):

• Curvatura línies horitzontals cap a l'interior de l'edifici
• Èntasi columnes (17 cm) (tambors centrals més amples)
• Inclinació columnes cap endins.
• Columnes extrems amb més diàmetre.
• Desigual distància d'intercolumnis en funció de la perspectiva.

No existeix una línia recta, totes són corbades per aconseguir elasticitat i adaptació al terreny.

Elements no constructius:

Destaquen els relleus escultòrics de Fídies i els seus deixebles que formen part del programa polític i religiós de Pèricles.

• 92 mètopes (només es conserven 19) que representen amb alt relleu la Història de Grècia (mites): el combat dels déus contra els gegants, la centauromàquia, la caiguda de Troia i la lluita amb les amazones. Lapites ↔ centaures.
• Frontons: coneguts per dibuixos i descripcions antigues. El frontó occidental (darrere) representava la lluita entre Atena i Posidó per adjudicar-se la protecció de la ciutat, amb la victòria final d'Atena; mentre que el frontó oriental estava decorat amb escultures que representaven el naixement d'Atena del cap de Zeus.
• Fris interior continu en el mur de la naos, des de l'angle SW, en dues direccions fins la cara oriental amb el tema de la processó de les Panatenees (160 m. de baix relleu). Qualitat superior i estil més uniforme que les mètopes.

Color aplicat a la construcció (sembla):

• Als cabells, ulls i roba
• Estries de les columnes de vermell.
• Àbacs de blau.
• Tríglifs de blau i groc.
• Fons de frontons i mètopes de color vermell.

Peces de bronze per representar les brides i regnes dels cavalls i altres detalls.

Estil:

Característiques arquitectura grega clàssica d'ordre dòric.