El Partenó i l'Escultura Grega: Anàlisi Artística i Històrica

El Partenó: Arquitectura i Estructura

El Partenó (s. V a.C., època clàssica grega) s'erigeix sobre una base de tres graons (estereòbat) que culmina amb un últim graó o estilòbat, sobre el qual s'aixequen, sense base, les columnes dòriques: vuit a la façana frontal i disset a les laterals. El fust està format per tambors superposats i el capitell consta de dues parts: àbac i equí.

L'entaulament presenta un nivell inferior amb arquitrau, un fris on s'alternen tríglifs i mètopes, i a dalt, una cornissa decorada amb acroteris. Damunt la cornissa hi ha un frontó. És un temple dòric, octàstil i perípter. A l'interior, la planta rectangular de la cel·la es divideix en dues sales: la naos i l'opistòdom. Les mètopes del fris reprodueixen la lluita contra els centaures, i la pronaos és l'antesala al recinte sagrat on es trobava la deessa Atenea.

Context i Història

El Partenó forma part del complex urbanístic religiós de l'Acròpolis d'Atenes, sent l'element vertebrador juntament amb l'Erectèon (nord) i els Propileus (oest). Es va oferir a la deessa Atenea per la victòria contra els perses. Posteriorment, va passar a ser església cristiana, amb els turcs es va convertir en mesquita i va acabar destruït per una bomba. Finalment, Lord Elgin es va emportar algunes de les escultures.

És el millor exemple de la recerca, a través de les matemàtiques, de la perfecció i l'harmonia. Les mètopes representaven els quatre conflictes mitològics i s'hi van aplicar curvatures per arribar a la percepció visual de perfecció.

Kouros i Kore (510-500 a.C.)

Pertanyen al període grec arcaic. Són figures d'ofrena votiva i cultura funerària per a tombes. Es caracteritzen per:

• Simetria i frontalitat: Geometria estricta amb un eix central que divideix el cos en dues meitats (excepte el braç de la Kore i la cama avançada del Kouros).
• Estil: Voluntat desnaturalitzada, cabellera geomètrica, ulls ametllats, relleus a la roba, actitud hieràtica i policromia (restes de color).

Els Kouroi, erròniament identificats amb el déu Apol·lo, són honors a grans atletes guanyadors dels Jocs Olímpics i estàtues votives funeràries per al culte; les Kores sempre apareixen vestides.

El Laocoont i els seus fills (s. III-II a.C.)

Obra del període hel·lenístic grec. Segons el mite de Troia, el sacerdot Laocoont va advertir sobre el cavall de fusta ofert pels grecs. De sobte, van sortir dues serps del mar i el van matar juntament amb els seus dos fills. L'esdeveniment es va interpretar com un càstig diví, fet que va portar els troians a entrar el cavall pensant que era un regal d'Atenea. Les causes del càstig podrien ser haver-se casat en contra de les ordres dels déus o per haver intentat evitar que els troians acceptessin el cavall, tal com va dir Sinó.