Passió, Plaer i Destí: Epicureisme i Estoïcisme a l'Antiga Grècia
Què és la Passió?
- Etimològicament, la paraula *passió* vol dir *passivitat*.
- Era entesa com una situació de dependència passiva en relació a una cosa externa que ens altera. Era vista com una situació negativa que hauríem d’evitar.
- No sempre ha tingut el mateix significat al llarg de la seva història.
Definicions de la Passió
- Tendència violenta que no es pot controlar; es pateix en un estat de dominació en el qual no som nosaltres mateixos.
- Per als antics, les passions eren una *bogeria*.
La Passió a Grècia i a Roma
L’Epicureisme
- L’Epicureisme sorgeix l’any 341 a.C. i dura fins al 270 a.C.
- Epicur va fundar una escola anomenada *El Jardí*, a Atenes, on va predicar la seva filosofia fins a la seva mort als 72 anys.
La Recerca del Plaer
- Per Epicur, la finalitat de la vida hauria de ser la recerca del plaer, de manera moderada, ja que els *excessos* conduïen de nou al dolor.
- Al contrari, una vida ordenada i plaentera portava a la felicitat i a l'absència de patiments (*ataràxia*).
- La clau és vèncer la por, sobretot a la mort.
Visions d'Epicur sobre la Realitat i la Societat
- Tant a Grècia com a Roma no es creia en la vida després de la mort.
- La funció dels Déus era decorativa.
- Per Epicur, els Déus eren indiferents als assumptes humans.
- Sobre la por a la mort: «Quan jo estic, ella no hi és, i quan ella hi és, jo no hi estic».
- Epicur predicava la recerca moderada de plaers, desaconsellava el matrimoni, però defensava l'*amistat*.
- La seva visió de la realitat estava influenciada pel materialisme mecanicista de Demòcrit, per la qual cosa l'essència de la realitat eren els *àtoms*.
- Rebutjava la política perquè, segons ell, condemnava els homes a la passió de la *supèrbia*, que era el pitjor dels pecats.
El Contingut de la Vida Contemplativa
En resum, per Epicur, el contingut en aquesta recerca de plaer era:
- La vida contemplativa al Jardí.
- Les converses amb els seus deixebles i amics.
- La degustació harmoniosa i equilibrada d’aliments exquisits.
L’Estoïcisme
- L’Estoïcisme dura des de l’any 355 a.C. fins al 264 a.C.
- La filosofia estoica va dominar tot l’Imperi Romà fins a l’aparició del cristianisme.
- És probablement la filosofia que més ha perdurat en totes les èpoques.
- Igual que l’Epicureisme, l’Estoïcisme és materialista i es basa en l’atomisme de Demòcrit.
Objectiu i Resposta a l'Angoixa
Els estoics no s'interessaven tant per la ciència o les teories del coneixement, sinó que tractaven de donar resposta i consol a les angoixes existencials dels éssers humans.
Pels estoics, la vida és patiment, per això la qüestió a la qual hauríem de respondre era com evitar-lo.
Principis del Destí i la Virtut
- L’univers estava governat per un ordre natural que era racional i *omnipotent*, però cec i *impersonal* (l'ordre natural és el *destí*).
- L’home no podia lluitar contra el destí, ja que això el podria portar al patiment.
- La *virtut* consistia a harmonitzar-se amb el destí, de tal manera que els esdeveniments i circumstàncies externes no afectessin l'estar de l’home virtuós.
L'Apatia com a Estat Ideal
L’estat d’ànim ideal al qual havien d’aspirar era l’*apatia*, que consistia en la indiferència total. Amb això, l’home sentia un benestar interior que les circumstàncies del destí no podien alterar.
Estoics Destacats
Estoics Importants: Epictet, Petronio, Marc Aureli.