Patologies d'Orella, Nas, Gola i Ulls: Guia Completa

Tap de cera (acumulació de cerumen al conducte auditiu extern).

Hipertròfia adenoidea (augment de la grandària de les adenoides).

Colesteatoma (infecció crònica de l'oïda mitjana).

Timpanoesclerosi (inflamació de la membrana timpànica amb dipòsit de calci).

Otosclerosi (enduriment dels teixits de l'oïda interna i mitjana).

Hipoacúsia (pèrdua de la capacitat auditiva). Pot ser de transmissió (alteració del conducte auditiu extern, la timpà o els ossicles) o de percepció (afectació de l'oïda interna o del nervi auditiu).

Patologia vestibular: Ménière (alteració de l'oïda interna), vertigen perifèric (origen en els canals semicirculars) i vertigen central (origen al sistema nerviós central).

Otàlgia (dolor d'orella).

Otorrea (secreció del conducte auditiu extern).

Hipoacúsia (disminució de l'audició).

Tinnitus (percepció de sons a l'oïda en absència d'estímuls externs).

Vertigen (alteració de l'equilibri).

Obstrucció nasal (dificultat o impossibilitat del flux d'aire pel nas).

Rinorrea (flux nasal en excés).

Epistaxi (hemorràgia de la mucosa nasal).

Hipoosmia (disminució de l'agudesa olfactiva).

Anosmia (trastorn consistent en la pèrdua del sentit de l'olfacte).

Disfonia (alteració de la veu, amb pèrdua del timbre normal).

Afonia (pèrdua total de la veu).

Odinofàgia (dolor en deglutir).

Glaucoma (augment de la pressió intraocular).

Conjuntivitis (deficiència en la pel·lícula lacrimal que protegeix el globus ocular; inflamació de la còrnia o de la conjuntiva).

Cataractes (opacitat del cristal·lí, total o parcial, que pèrd la transparència).

Despreniment de retina (separació de la membrana sensible a la llum).

Forat macular (la màcula és l'estructura anatòmica de la retina encarregada principalment de la visió central).

Al·lèrgies (símptoma de tipus conjuntival).

Infeccions (conjuntivitis bacteriana per contacte ocular directe amb la infecció; víriques, contagioses en llocs on conviu la persona).

Miopia (defecte de refracció o error d'enfocament: les imatges s'enfoquen davant de la retina i no sobre ella, cosa que dificulta la visió de lluny).

Hipermetropia (similar a la miopia: les imatges s'enfoquen darrere de la retina, cosa que provoca visió borrosa, especialment de prop).

Astigmatisme (defecte refractiu que provoca que les imatges s'enfoquin sobre la retina de manera distorsionada, tant de prop com de lluny).

Presbícia (vista cansada: defecte refractiu que es deu a la pèrdua d'elasticitat del cristal·lí i dificulta veure de prop amb nitidesa).

Diplopia (visió doble: alteració visual que consisteix en la percepció de dues imatges d'un mateix objecte).