Patrimoni Artístic Català: Llotja, Marededéu i Seu Vella

Art i humanitats5,42 KB

La Llotja de València: Joia del Gòtic Civil

  • Autors: Pere Compte i Joan Ivarra. Els arquitectes van ser elegits com a mestres d'obra de la Llotja, els treballs de la qual van iniciar l'octubre de 1482.
  • Cronologia: 1482-1498
  • Tipologia: Llotja (edifici públic per a compres i vendes)
  • Materials: Pedra i fusta
  • Estil: Gòtic valencià

Context Històric i Social

Seguint els esquemes del Romànic, pel domini de la monarquia i la religió en un règim feudal. El creixement demogràfic proporciona l'expansió i ampliació de les ciutats, on la burgesia comença a tenir importància com a classe social.

Descripció Arquitectònica

Podem dividir la construcció en 4 parts principals:

  • La Torre
  • La Sala de Contractació
  • El Consolat de Mar
  • El Pati dels Tarongers

Des de l'exterior es poden veure dos cossos separats per una torre. A la mà dreta, la Sala de Contractació presenta una façana amb una porta d'arc apuntat, amb relleus escultòrics i grans finestrals decorats amb traceries. Per dins, la sala està formada per 3 naus longitudinals de 35,6 m de fons a partir de les 8 columnes. No tenen capitell, igual que les altres 16 que es troben adossades als murs i que sostenen les voltes de creueria. Hi ha 5 naus transversals de 21,4 m d'ample, amb volta de creueria i de 17,4 m d'alçada.

A la Sala de Contractació s'accedeix per unes portades formades per arcs conopials disposats entre estilitzats pinacles, tant a la façana principal com a la posterior. Els portals s'adornen amb feixos de canyes prismàtiques. Hi ha dues portades laterals més. Les façanes tenen merlets.

Marededéu de Sallent de Sanaüja: Escultura Gòtica

  • Autor: Desconegut
  • Cronologia: 1350
  • Tipologia: Escultura exempta
  • Materials: Alabastre policromat
  • Mides: 118x39 cm
  • Estil: Gòtic (MNAC)

Context i Procedència

No tenim cap notícia sobre la seva procedència exacta i la seva col·locació, malgrat que la majoria de les imatges es tracta d'un fragment d'un conjunt escultòric que devia decorar un timpà d'una portalada o presidia un retaule. El Gòtic ve marcat, seguint els esquemes del Romànic, pel domini de la monarquia i la religió en un règim feudal.

Anàlisi Formal i Iconogràfica

Es mostra la Mare de Déu amb el Nen al braç esquerre i amb l'altra mà li acaricia el peu. El Nen Jesús amb la mà dreta agafa la túnica de la Mare i l'esquerra porta un colom, ja que la llegenda diu... És una obra molt realista i dinàmica, sense rigidesa. Es pot veure com la Mare té el cos inclinat cap a un costat per contrastar el pes del Nen sobre el seu braç. Aquest moviment trenca qualsevol eix de simetria possible.

Els plecs de la roba i la gestualitat estan estudiats per afavorir l'harmonia visual i l'equilibri. Es pot apreciar la naturalitat de l'escultura amb els plecs de la roba tan dinàmics, i per la tendresa que es veu a la Mare i el Fill. La Mare de Déu mostra una expressió molt amable, una bellesa que té continuïtat amb el gest d'acariciar. Porta corona perquè és una obra amb la influència de l'art oriental i la corona significa que és l'emperadriu suprema, la màxima autoritat.

Significat i Influències

  • Temàtica: Religiosa.
  • Significat: La Mare amb el Fill al braç creen una imatge de tendresa i d'amor, amb un gran salt de qualitat en l'estructura naturalista.
  • Influències: De l'art oriental, el Trecento italià, l'art flamenc i l'art romà. Serveix per a escultures catalanes posteriors i escultures naturalistes de l'època.

La Seu Vella de Lleida: Transició Romànic-Gòtic

  • Autor: Mestre d'obres Pere de Coma
  • Cronologia: 1203-1278 (Claustre: segle XIV, Campanar: segle XV)
  • Tipologia: Religiosa
  • Materials: Pedra del mateix turó de la Seu i de Gardeny
  • Estil: Romànic de transició al Gòtic (Claustre i Campanar són gòtics)

Context Històric i Urbà

Baixa Edat Mitjana (període del segle XIII al XV) amb el creixement de les ciutats, el redreçament del comerç terrestre, el naixement de les lleis i institucions medievals (parlaments o corts), i el sorgiment de les universitats.

Descripció Arquitectònica

Presenta una planta basilical de creu llatina que conté tres naus en la part longitudinal, un transsepte o nau transversal molt ample i quatre absis, bastits amb estils romànics i gòtics. Els murs estan disposats en aparell isòdom: tots els carreus són iguals i estan ben treballats. Els pilars cruciformes constitueixen, juntament amb les seves columnes annexades, a cada costat de la nau central, dues fileres triples de pilars força alts que subdivideixen la nau en 3 espais.

L'interior està decorat amb finestrals gòtics, murals i retaules, i compta amb 20 tapissos. L'exterior és embigat amb dues vessants. S'hi poden veure les portes, capelles, el claustre i el campanar.

Significat i Funció

Estava al costat del Castell del Rei i ben ubicada des del punt de vista estratègic.

Descarregar

PDF Word HTML