Pau Casals a l'ONU i reflexions sobre la vida quotidiana
Paraules de Pau Casals a les Nacions Unides (1971)
Pau Casals va pronunciar aquestes paraules a les Nacions Unides el 24 d’octubre del 1971:
«Sóc català. Catalunya, avui, són unes províncies d’Espanya, però Catalunya ha estat la nació més gran de tot el món. Us diré per què. Catalunya va tenir el primer Parlament molt abans que Anglaterra. I fou a Catalunya on hi hagué les primeres Nacions Unides. En aquell temps, el segle XI, varen reunir-se a Toluges —avui França, però aleshores Catalunya— per parlar de pau, perquè ja estaven contra la guerra. Això era Catalunya. Per això, les Nacions Unides, que es dediquen a l’ideal de la pau, estan en el meu cor.»
A poc a poc: un estil de vida decisiu
- Els dies lluminosos, sortiu a passejar.
- Els dies de pluja, mireu per la finestra.
- Els dies de vent, feu volar la imaginació.
- Llegiu sense pressa i païu bé cada pàgina.
- Doneu conversa al veí i al desconegut que us atura pel carrer.
- Esmorceu com cal, si pot ser, amb forquilla i ganivet.
- Mediteu una estona cada dia. Res, deu minutets. Pensar.
- Comteu les campanades per saber l’hora.
- Visiteu el bosc encantat i perdeu-vos-hi.
- Aneu a dormir amb uns versos entre mans.
- Pugeu i baixeu per les escales, graó a graó.
- Respireu fondo.
- Mireu de tant en tant el cel estrellat i la lluna, sobretot si viviu a ciutat.
- Pareu atenció al crepitar de la llar de foc.
- Retrobeu el plaer de dormir.
- Canteu en veu alta, i més als fogons.
- Escolteu música mentre planxeu.
- Camineu, sense parlar pel mòbil, observant-ho tot.
- Allargueu les sobretaules...
Un malentès familiar
A vegades, el pare feia riure tothom de tant que estava a la lluna. Semblava mentida que pogués anar pel món sense adonar-se de res. Devia circular amb els ulls clucs i pensant en les seves coses: despistat, que en diuen.
I, és clar, el dia que obria els ulls per casualitat, feia cada descobriment i es quedava tan parat que n’hi havia per trencar-s’hi. La Carme i en Joan s’hi divertien molt, amb el seu pare. No és pas que se n'enburlessin, no, però els feia gràcia amb les sortides que tenia. Era el que deia en Joan: «El pare és un bon home, un tros de pa, només que viu a la figuera, ell».