El pensament de John Locke: Empirisme i Liberalisme
El pensament de John Locke
John Locke (Wrington/Oates). Va estudiar medicina a la Universitat d'Oxford, tot i que finalment es va decantar per la filosofia i la política. És un filòsof empirista. En la seva obra "Assaig sobre l'enteniment humà", vol descobrir l'origen del coneixement i d'on provenen les idees.
L'epistemologia i la ment humana
Locke afirma que naixem com una pàgina en blanc que anem omplint a mesura que ens passen les coses; per tant, no existeixen les idees innates. Diu que la raó no crea continguts, sinó que és receptiva i passiva, i es limita a rebre continguts.
Tipus d'idees
Distingeix dos tipus d'idees:
- 1. Simples: per exemple, el color vermell.
- 2. Complexes: per exemple, una rosa, que inclou olor, textura, color vermell, etc.
La ment es comporta de forma passiva amb les idees simples i de forma activa amb les complexes. Les idees simples provenen de les qualitats de les coses; per a ell, queda clar que els sentits i l'experiència són fonamentals. Els sentits són l'origen i el límit del coneixement: si no captem a través dels sentits, no sentim ni podem conèixer.
El liberalisme polític
Locke és considerat el pare del liberalisme polític. En l'espectre polític actual, els liberals (com el PP, Ciutadans o l'antiga CiU) se solen considerar conservadors i de dretes, mentre que els socialistes (com el PSOE o Podem) es consideren progressistes i d'esquerres. El liberalisme defensa la llibertat. La llibertat i la igualtat són proporcionals: a més llibertat, menys igualtat, i a l'inrevés.
El contractualisme i el pacte social
Locke va rebre la influència de Hobbes; ambdós són els pares del contractualisme, que sosté que l'origen de la societat és conseqüència d'un pacte entre els ciutadans i el sobirà. Per a Locke, el pacte és revocable (es pot trencar) i, per tant, admet el dret de rebel·lió.
Punts clau del pacte liberal
- Estat natural: Locke discrepa de l'estat natural del qual parla Hobbes ("l'home és un llop per a la naturalesa" i la violència generalitzada). Ell fa una lectura de l'estat natural en positiu i parla de drets naturals de la persona, que inclouen la llibertat, la propietat i la vida.
- Pacte social: Es fa amb la finalitat de garantir els drets naturals. Els ciutadans no hi renuncien, sinó que reconeixen l'autoritat d'un representant.
- Estat liberal: No és absolut com defensava Hobbes, sinó que és representatiu; els ciutadans escullen els seus representants (diputats i diputades) que fan la seva feina al parlament.
- Religió: Forma part de la vida privada; per tant, Locke està tan lluny de l'autoritarisme religiós com de l'ateisme.
La divisió de poders
Locke la va proposar abans que Montesquieu i distingeix entre el poder executiu, el legislatiu i el judicial. Concretament, parla d'un:
- Poder legislatiu: El que aprova les lleis.
- Poder executiu: El govern, que és qui aplica les lleis.
- Poder federatiu: El que tracta les relacions entre estats.