El Pensament de Karl Marx: Alienació i Context Històric
Context Històric de Marx
Karl Marx (1818-1883) és un dels filòsofs més importants de l'era contemporània. La seva importància rau en el fet que, a partir d'una teoria general sobre la realitat, va desenvolupar una antropologia filosòfica de la qual va derivar tot un corrent polític, una teoria econòmica i una concepció de la història. Aquestes idees van traspassar els límits dels cercles intel·lectuals i van marcar gran part de la història concreta de la humanitat dels segles XIX i XX. Les condicions per a l'aparició del pensament de Marx s'han de buscar en les circumstàncies històriques que van generar l'aparició del moviment obrer al llarg del segle XIX.
Hem de considerar que, malgrat el moviment reaccionari que va seguir a la Revolució Francesa (un cop derrotat Napoleó, les grans potències vencedores van imposar un retorn a l'absolutisme), al llarg de la primera meitat del segle XIX, la revolució industrial va anar avançant inexorablement. Tot i que el poder polític encara estava a les mans de les velles monarquies, a nivell econòmic el capitalisme es va imposar i va marcar les formes de producció i les condicions de vida dels treballadors.
El Problema de l'Alienació
L'ésser humà és un ésser natural i, per tant, actiu. Marx, conseqüent amb els seus propòsits inicials, no defineix l'ésser humà com una substància; no busca l'ésser de l'home sinó a partir de la seva acció. És a dir, l'ésser humà actua i, tot actuant, es fa a si mateix i pren consciència del que és, és a dir, del que fa. I el que fa és treballar. El treball és l'activitat definitòria i exclusiva de l'home; és l'únic ésser que transforma la natura i, en aquesta acció transformadora, es posa en relació amb la realitat i amb altres éssers humans. Aquesta praxi, el treball, és la base sobre la qual es construeix la societat i es realitza la història. A partir d'aquesta concepció de l'ésser humà, Marx desenvolupa la seva teoria sobre l'alienació. Com ja hem vist, Hegel considerava l'alienació com un element necessari, ja que en l'alienació s'origina tota la realitat. Al seu torn, Feuerbach havia donat una visió negativa de l'alienació, ja que la defineix com l'acte a partir del qual l'home projecta la seva essència en un ésser superior, amb l'autoempobriment que això suposa. Marx considera l'alienació com un procés inherent a l'home, ja que quan aquest treballa necessàriament s'aliena en el producte del seu treball, en el qual diposita el seu esforç i la seva naturalesa. De fet, Marx considera com a "naturalesa inorgànica de l'home" el producte del treball.
Tipus d'Alienació
1. Alienació Econòmica
És la que pateix l'assalariat dins del sistema capitalista només pel fet de ser obrer.
2. Alienació Social
Consisteix en la divisió de la societat en classes superiors i inferiors, dominants i dominades i, per tant, enfrontades. Així, l'obrer està alienat en el capital, que es nodreix del treball del proletari i esdevé la seva negació. Per tant, l'enfrontament i la lluita de classes són inevitables.
3. Alienació Política
D'acord amb la divisió de la societat en classes, l'Estat s'estructura en una classe política que mana i en una altra que obeeix. Així, l'Estat no es posa al servei de la societat.
4. Alienació Religiosa
Seguint la línia marcada per Feuerbach, Marx considera la religió com un element alienant, ja que la interpreta com una fugida de la realitat cap a creacions imaginàries que serveixen de consol per poder suportar una situació terrible.