El Pensament Renaixentista: De l'Humanisme a la Revolució
El pensament renaixentista: Del teocentrisme a l'humanisme
El pensament renaixentista és la filosofia que es va desenvolupar des del segle XIV fins al segle XVI i que va marcar el pas de la filosofia medieval a la filosofia moderna. Va estar caracteritzat per un gir humanista. En el Renaixement, Déu i el cristianisme van deixar de ser el punt central del pensament per a donar pas a l'home com a punt central. L'Església comença a perdre el seu caràcter de poder únic.
De l'escolàstica a la nova filosofia
Durant la primerenca Edat Mitjana hi va haver un escàs coneixement de les fonts gregues, i qui va marcar el període va ser el platonisme a partir de l'extensa obra de Sant Agustí i, en menor mesura, els estoics, escèptics i epicuris. Però l'Edat Mitjana tardana es va caracteritzar per un marcat aristotelisme que va donar cabuda a l'Escolàstica.
En el segle XIV, alguns filòsofs van reaccionar contra l'escolàstica i van plantejar una separació entre el domini de la ciència i el de la fe, donant cabuda a la famosa teoria de les dues veritats.
L'humanisme i la moral
Un altre gran moviment que s'enfronta a l'escolàstica i que marca el Renaixement és l'humanisme. En matèria filosòfica, l'humanisme ha contribuït amb una sèrie de tractats i diàlegs sobre:
- Qüestions morals
- Pedagògiques
- Polítiques
- Religioses
Neoplatonisme i la dignitat humana
El problema religiós deixa de ser absolutament vital. No passa el mateix en altres corrents de pensament que es donen també al Renaixement, com el neoplatonisme i la línia màgica i mística, en els quals la dignitat de l'home depèn de la seva relació amb Déu. La pretensió del neoplatonisme és desplegar una nova interpretació i comprensió del cristianisme, assentant les bases per al ressorgiment del platonisme filosòfic.
Els humanistes van arribar a la conclusió que els homes són els únics responsables del bé o del mal que els ocorre, que tot ciutadà gaudeix d'iguals oportunitats de participar activament en la vida política i confiaven en la necessitat d'una educació centrada en l'estudi de la retòrica (com a ús pràctic de la saviesa) i de la filosofia antiga.
La revolució astronòmica: Copèrnic
Nicolau Copèrnic va concebre i va donar a conèixer la idea central del seu sistema: l'heliocentrisme. Va rebutjar l'error dels matemàtics que havien fet de la Terra el centre del món. La polèmica de Copèrnic contra l'astronomia i la cosmologia tradicionals ens mostra que, en el pas del geocentrisme a l'heliocentrisme, s'amagava una autèntica revolució astronòmica.