Pensament Sistèmic i TGS: Orígens, Diferències i Aplicacions
Sistemàtica: Precursors i Fonaments
La sistemàtica, amb precursors com Hellinger i Bateson, centra l’atenció en les relacions, el context i la posició que ocupen les persones en aquest context. Tots els organismes s’organitzen per sistemes.
Per què sorgeix el Pensament Sistèmic?
En la societat actual hi ha dues direccions fonamentals que s’han desenvolupat per a l’estudi dels problemes: la causalitat lineal i la causalitat circular.
Pensament Sistèmic: Lineal vs. Circular
a) El Pensament Lineal
La primera direcció, basada en una concepció racionalista, és la que dóna origen al pensament lineal, en el qual s’ensenya a pensar de manera lògica, a comprendre mitjançant l’anàlisi, descomponent els esdeveniments en parts per més tard tornar-los a unir.
En el pensament lineal, la causa segueix a l’efecte i es fonamenta en la teoria dels oposats i del tercer exclòs. La realitat es divideix en un dualisme:
- Veritat o Falsedat
- Blanc o Negre
- Bo o Dolent
Això implica una absència de probabilitat d’una tercera opció més enllà de les dues oposades. Ara bé, la linealitat i la causalitat no serveixen per entendre en la seva naturalesa els fenòmens socials.
b) El Pensament Sistèmic
La segona direcció, que dóna origen al pensament sistèmic, va més enllà del pensament lineal en mostrar la influència en cercles i considera que la importància de cada element pot variar al llarg del temps.
És un mètode que ens permet entendre el funcionament de les relacions humanes, veure més enllà dels fenòmens que se’ns mostren com a factors independents i aïllats, per arribar als patrons d’interacció més profunds i a les estructures ocultes que els governen. Ofereix una perspectiva holística i integradora.
El Pensament Sistèmic: Una Visió Circular
El pensament sistèmic és un pensament circular que contempla el tot i les parts, així com les interconnexions entre aquestes. És la relació entre diferents elements la que defineix l’estructura del sistema.
És el tipus de pensament necessari per comprendre la complexitat del món en què vivim, un gran sistema format per una immensa quantitat de petits subsistemes en el qual tot i tots estem interconnectats.
"Nuestra cabeza es redonda para permitir al pensamiento cambiar de dirección."
Teoria General dels Sistemes (TGS)
La Psicologia Sistèmica i la Teràpia Sistèmica són corrents de la Psicologia basades en la Teoria General de Sistemes (TGS), desenvolupada per Ludwig von Bertalanffy, que va començar a desenvolupar-se en la segona meitat del segle XX.
Característiques de la TGS
- Elements que interactuen entre ells.
- Ha d’haver-hi connexió.
- Interactuen amb l’entorn.
- Generen per si mateixos alguna cosa.