Pere Calders i Mercè Rodoreda: Grans de la Literatura Catalana
Pere Calders i la transgressió de la realitat
Respecte de la seva producció literària, cal destacar Cròniques de la veritat oculta, publicada l’any 1954 i amb la qual guanyà el premi Víctor Català. Es tracta d’un recull de contes que destaquen per la constant transgressió dels límits de la versemblança pel fet que presenta personatges i situacions irreals, absurdes i esperpèntiques dins del marc de la realitat quotidiana; els personatges acaben acceptant aquests fets sobrenaturals com allò més normal del món i els que no ho fan així, acaben sent ridiculitzats per altres personatges de la trama.
L'humor i la fantasia en l'obra de Calders
L’humor i la fantasia dels seus contes va captivar aviat un gran seguit de lectors. Altres obres de l’autor són Invasió subtil i altres contes i Ronda naval sota la boira. La seva obra ha estat definida com una barreja de ficció i realitat, una sorpresa constant d’absurd, atzar i imprevist. El mateix Calders va afirmar que si les seves obres eren així, era perquè “aquesta barreja la portava dins”.
Mercè Rodoreda i la novel·la psicològica
Es caracteritza per l'intent de realitzar una minuciosa anàlisi psicològica dels personatges i de reflectir el seu món interior. Els narradors fan servir diversos recursos, com la narració en primera persona i l'ús d'un monòleg interior. És freqüent la reflexió sobre el pas del temps. L’autora més representativa és Mercè Rodoreda.
Aloma (1938)
La protagonista d’aquesta novel·la de joventut és la tercera filla d’un matrimoni ja gran amb dos fills que no esperaven ja tenir-ne un altre. Morts els pares, la jove pateix també la mort del seu germà mitjà, Daniel, que es suïcidarà, per la qual cosa anirà a viure a casa del seu germà gran, en Joan, i la seva esposa, l’Anna. El matrimoni té un fill malaltís, Dani, que morirà també. Finalment, arribarà a la casa el germà major de l’Anna, en Robert, amb qui Aloma tindrà una secreta relació amorosa.
La plaça del diamant (1962)
La protagonista és la Natàlia, anomenada Colometa, que una nit d’estiu coneix un jove, en Quimet, amb qui es casarà després d’haver deixat el seu promès. Però en Quimet no serà l’home afectuós que ella esperava i li omplirà la casa de coloms, la seva gran afició, tot i que a ella li fan fàstic. Tindran dos fills, en Toni i la Rita. Començada la Guerra Civil, en Quimet marxarà cap a la guerra i no tornarà mai més. Ella patirà pobresa i estarà a punt de matar els seus fills i suïcidar-se quan l’Antonio, l’adroguer, li oferirà feina a casa i més endavant li proposarà matrimoni.