El Període d'Entreguerres: Crisi, Feixisme i II Guerra Mundial

Història7,24 KB

Els Estats Units als anys 20 i la Gran Depressió

Els 'Feliços Anys Vint' i les seves ombres

Als Estats Units (EUA), la dècada de 1920, coneguda com els 'Feliços Anys Vint', va ser una època de gran benestar aparent. No obstant això, presentava parts fosques:

  • Fort conservadorisme polític i social, amb l'aparició del Ku Klux Klan.
  • Sorgiment de la màfia, que va prosperar amb la Llei Seca (prohibició de l'alcohol) instaurada el 1919.
  • Boom financer que va disparar el preu de les accions.
  • Competència asiàtica creixent per part del Japó.

La Crisi del 1929 i la Gran Depressió

El 24 d'octubre de 1929 (Dijous Negre), la borsa de Nova York va fer fallida a causa d'una crisi de sobreproducció. El preu de les accions va caure en picat. Això va originar la Gran Depressió: els bancs van tancar massivament entre 1929 i 1932.

Els anys 30 van estar marcats per una crisi econòmica generalitzada:

  • Reducció dràstica de l'activitat industrial.
  • Augment massiu de l'atur.
  • Deflació (baixada generalitzada de preus i salaris).
  • Adopció de mesures proteccionistes per part dels països.

El New Deal de Roosevelt

Les idees de l'economista John Maynard Keynes van oferir solucions alternatives, proposant:

  • Fer inversions públiques per estimular l'economia.
  • Atorgar subsidis per ajudar la població i reactivar el consum.

El 1933, Franklin Delano Roosevelt va guanyar les eleccions presidencials i va implementar el New Deal, un programa de reformes que incloïa:

  • Realització de grans obres públiques per crear ocupació.
  • Augment dels salaris per estimular la demanda.
  • Reducció de la producció agrícola per apujar els preus.

La Unió Soviètica (URSS) després de la Revolució

La NEP i la successió de Lenin

La guerra civil russa (1918-1921) va arruïnar el país i va crear un gran malestar social. Davant d'això, Lenin va renunciar temporalment als principis més estrictes del comunisme de guerra i va posar a prova la NEP (Nova Política Econòmica). Aquesta política va permetre certa liberalització econòmica, resultant en un augment dels excedents agrícoles i una millora de les condicions de vida.

El 1924 va morir Lenin, desencadenant una lluita pel poder dins del Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS) entre Ióssif Stalin (partidari de consolidar la revolució primer a l'URSS, "socialisme en un sol país") i Lev Trotski (defensor de la "revolució permanent" a escala mundial).

La dictadura d'Stalin

Stalin es va imposar finalment el 1929. Trotski es va haver d'exiliar i posteriorment va crear la Quarta Internacional, una organització comunista crítica amb l'estalinisme i l'URSS. La Tercera Internacional o Komintern (creada el 1919 per estendre el comunisme al món) va passar, sota el control d'Stalin, a ser un instrument auxiliar de la política exterior soviètica.

La dictadura d'Stalin es va caracteritzar per:

  • Un intens culte a la personalitat del líder.
  • L'ús d'una policia política (com l'NKVD) que va estendre el terror.
  • La creació d'un sistema de camps de treball forçat (el Gulag).
  • La Gran Purga (1936-1938), durant la qual es va jutjar i executar gran part de la "vella guàrdia" bolxevic i altres opositors reals o imaginaris.

El 1928, Stalin va abandonar la NEP i va impulsar la col·lectivització forçosa de l'agricultura i una industrialització accelerada mitjançant plans quinquennals.

L'ascens del feixisme i el nazisme

Característiques del feixisme

El feixisme va ser un moviment polític sorgit a Europa durant el període d'entreguerres, amb les següents característiques principals:

  • Totalitari i antiparlamentari: Negava els principis democràtics i els drets individuals en favor d'un Estat omnipotent, un partit únic i un líder suprem (Duce, Führer).
  • Nacionalista i imperialista: Exaltava la superioritat de la pròpia nació i aspirava a l'expansió territorial.
  • Anticomunista i antiliberal.
  • Intervencionista econòmicament: Defensava el proteccionisme i l'autarquia (autosuficiència econòmica).
  • Corporativisme: Proposava una organització social basada en corporacions professionals controlades per l'Estat, en lloc de la lluita de classes.

El feixisme italià

A Itàlia, Benito Mussolini va crear el Partit Nacional Feixista el 1921. El 1922 va organitzar la Marxa sobre Roma, una demostració de força amb milers de militants feixistes ("camises negres") que va pressionar el rei Víctor Manuel III per nomenar-lo cap de govern, iniciant així la dictadura feixista.

El nazisme alemany

A Alemanya, el moviment equivalent va ser el nazisme, liderat per Adolf Hitler. Després d'un intent fallit de cop d'estat (el Putsch de Munic el 1923), Hitler va anar a la presó, on va escriure Mein Kampf ("La meva lluita"), exposant la seva ideologia racista, antisemita i expansionista. Aprofitant la crisi econòmica i el descontentament social, el Partit Nazi va guanyar popularitat. El 1933, Hitler va ser nomenat canceller i, poc després, va acumular tot el poder, establint el Tercer Reich, una dictadura totalitària.

La Segona Guerra Mundial

Esclat i desenvolupament de la guerra

L'esclat de la Segona Guerra Mundial es considera l'1 de setembre de 1939, quan l'Alemanya nazi de Hitler va atacar Polònia. Com a resposta, la Gran Bretanya i França van declarar la guerra a Alemanya.

La guerra va tenir diverses fases, amb l'expansió inicial de les potències de l'Eix (Alemanya, Itàlia, Japó) i la posterior contraofensiva dels Aliats (principalment Gran Bretanya, URSS i EUA).

El final de la guerra

Un punt d'inflexió clau va ser el Desembarcament de Normandia (Dia D), el 6 de juny de 1944, quan tropes britàniques, nord-americanes i canadenques van obrir un front occidental a Europa.

L'avanç aliat va ser imparable:

  • El 23 d'abril de 1945, les tropes soviètiques van encerclar Berlín.
  • El 30 d'abril, Hitler es va suïcidar al seu búnquer.
  • El 8 de maig de 1945, Alemanya es va rendir incondicionalment (Dia de la Victòria a Europa).

Al Pacífic, la guerra va continuar fins que els Estats Units van llançar bombes atòmiques sobre les ciutats japoneses d'Hiroshima (6 d'agost de 1945) i Nagasaki (9 d'agost de 1945). Això va forçar la rendició del Japó.

El final oficial de la Segona Guerra Mundial va ser el 2 de setembre de 1945.

Descarregar

PDF Word HTML