La Persistència Retinal i els Orígens del Cinema
1. Què és la persistència retinal i què va implicar aquest descobriment?
El descobriment de la persistència retinal explica el fenomen que causa la visualització de les imatges en moviment. Segons aquesta teoria, les imatges que veiem perduren a la retina una dècima de segon abans de desaparèixer per complet. Per aquest fet, encara que veiem imatges de forma independent, quan es passen successivament i amb certa velocitat, es dona aquesta sensació de continuïtat i de moviment. Aquest descobriment va inspirar una sèrie d'aparells òptics que creaven la il·lusió de moviment a partir d'il·lustracions estàtiques. En un principi, la sensació de moviment en el cinema no era del tot idònia, ja que les imatges es projectaven a 16 o 18 imatges per segon. Posteriorment, els fotogrames augmentarien fins a 24 imatges per segon, millorant la fluïdesa del visionat.
2. Quins dos fotògrafs van aconseguir descompondre el moviment d'animals o persones? Explica els seus invents.
Muybridge
Muybridge va investigar el galop dels cavalls mitjançant la fotografia. Va utilitzar 24 càmeres col·locades en fila amb un cable enganxat a l'obturador de la càmera; així, quan els cavalls galopaven, rompien els cables i feien accionar els obturadors. Es va poder comprovar així que les quatre potes del cavall quedaven enlaire en el mateix moment.
Marey
Marey, veient els resultats obtinguts per Muybridge, va continuar la investigació, però enlloc d'obtenir diverses imatges aïllades de moviments consecutius, va captar en una sola placa la seqüència del moviment gràcies a l'exposició múltiple. Va crear l'anomenat fusell fotogràfic que podia capturar aproximadament unes 12 imatges per segon, aconseguint així congelar el moviment.
3. Què és un zoòtrop?
El zoòtrop és una joguina òptica que es basa en el fenomen de la persistència de la visió o persistència retinal per crear la il·lusió de moviment.
Estava compost d'un tambor circular amb unes petites ranures distribuïdes a la seva part superior. Es col·locava una tira d'imatges a la part interior del cilindre, just per sota de les ranures. En girar el tambor, si es mirava a través d'una de les ranures, s'obtenia la il·lusió del moviment.