Què és ser persona? Ciutadania, poder i democràcia

Què significa ser una bona persona?

Característiques de la persona

• Únic: Perquè és diferent de tots els altres éssers i ocupa un lloc propi i especial al món.
• Digne: En paraules de Kant, és “un fi en si mateix”. No pot ser utilitzat per cap altre ésser humà per aconseguir una finalitat. No és algú a qui es pugui utilitzar com a instrument en benefici d’altri. Mereix un gran respecte.
• Valuós: Reuneix un conjunt d’atributs que el fan especialment preuat: la llibertat, la possibilitat de decidir sobre els seus actes i conduir la seva vida, de relacionar-se i preocupar-se pels altres.

Evolució històrica del concepte de persona

Edat Antiga

Antigament, el terme persona designava la màscara que es posaven els actors en el teatre clàssic. Dur la màscara mostrava que eren actors que representaven un personatge. Més tard, aquesta mateixa idea d’actor que surt a escena es va fer extensible a tots els éssers humans, perquè són actors, agents de la seva vida.

Edat Mitjana

Boeci (480-524) va definir la persona com “una substància individual de naturalesa racional”. Així, tots nosaltres estem fets d’aquesta substància racional que ens fa persones. A part d'assenyalar la racionalitat, també en van assenyalar la dignitat.

Edat Moderna

A l’època moderna, Immanuel Kant (1724-1804) definirà la persona com a agent racional i moral, capaç de fer ús de la seva autonomia. El concepte de persona anirà ja sempre associat a la suma de racionalitat, dignitat, llibertat i responsabilitat.

Edat Contemporània

Emmanuel Mounier (1905-1950) defensa el valor de la persona i és el pare del corrent filosòfic anomenat personalisme, que se situa a mig camí entre dues de les grans concepcions de l’ésser humà: el dualisme (doctrina que defensa que l’ésser humà està constituït per dues realitats, cos i ànima) i el monisme (doctrina que afirma que l’ésser humà és una unitat). El personalisme pretén superar els problemes filosòfics que plantegen el dualisme i el monisme.

El procés de fer-se persona

• Per una banda, hi ha qui diu que quan venim al món som humans, però encara no persones.
• D'altra banda, hi ha qui defensa que en venir al món ja som persones.

Determinisme vs. Indeterminisme

Determinisme

Els filòsofs que defensen que estem determinats es qüestionen la llibertat humana. Per a Richard Dawkins, estem determinats pel nostre codi genètic. Per a Skinner, pels factors ambientals i educatius. Per a Marx, pels sistemes de producció i d’organització laboral.

Indeterminisme

Hi ha altres pensadors, però, que reivindiquen la llibertat de l’ésser humà, tot i reconèixer els condicionants que hi actuen.

El naixement de la ciutadania i la democràcia

Els models grec i romà

El polités, el ciutadà a la Grècia clàssica

A la Grècia clàssica, cada ciutat (polis) funcionava com un estat independent i autàrquic (estat que es val per si mateix). El ciutadà tenia la responsabilitat d’acudir a l’assemblea, on es deliberaven els assumptes de la polis mitjançant argumentacions racionals.

El civis, el ciutadà a la Roma clàssica

Durant la República, primer, i l’Imperi, més tard, els ciutadans romans gaudien de la protecció de les institucions. El seu títol els permetia reclamar un seguit de drets, tot i que, a diferència de la polis grega, no tenien tanta consciència que anaven acompanyats d’uns deures amb la comunitat.

El naixement de l'estat nació i els tipus de líders

• Líders tradicionals: El poder l'ostenten, des de sempre, un determinat nombre de famílies o de classes socials, que actuen com a líders tribals.
• Líders carismàtics: El poder rau en una figura que la societat considera excepcional i predestinada a governar. Sovint apareixen en moments de crisi i en les revolucions.
• Líders democràtics: El poder pertany al poble, que el delega en una figura escollida per sufragi a les urnes. L’estat es regeix per un seguit d’acords efectuats pel poble a través dels seus representants.

Models d'estat

• Model republicà (antiga Grècia): Els ciutadans han de participar en la vida política, sense restriccions. Els diferents col·lectius tenen els mateixos drets independentment de la seva naturalesa o de si són o no majoria.
• Model liberal (antiga Roma): Tot ciutadà té un conjunt de drets que l’estat ha de garantir i protegir. L’exercici del poder, però, s’ha de limitar a aquell grup que integra la base cultural i social de la comunitat.

La formació de l'estat de dret

• Constitucionalitat: L’estat té unes normes agrupades sota una constitució, que estableix un marc de convivència consensuat amb els ciutadans.
• Separació de poders: El poder legislatiu (que fa les lleis), l’executiu (que les aplica) i el judicial (que en vigila la correcta aplicació) han de ser independents per poder exercir un control els uns sobre els altres.
• Paper de la ciutadania: Els ciutadans tenen dret a participar en la vida pública a través del seu dret de vot, la llibertat d'expressió i la participació en els organismes legislatius, executius o judicials.

Fonaments de la democràcia

Què és el poder?

El poder és la capacitat que té un individu o una institució per fer ús de la seva autoritat en diferents àmbits: el polític, el laboral, l’econòmic, el familiar...

En el cas del poder polític, la presa de decisions afecta tota la comunitat. Aquest poder l'exerceixen tant el govern d’un estat com els diferents grups de pressió i els ciutadans.

Què és la democràcia?

Forjada a la Grècia antiga en temps de l’assemblea, avui en dia s’utilitza per referir-se al govern d’uns representants elegits per la majoria. Així doncs, el ciutadà delega la seva sobirania en un polític, sempre que hagi votat un dels partits que han obtingut representació.

Democràcia proteccionista (segles XVIII-XIX)

No podem refiar-nos de la bona voluntat dels governants perquè l’ésser humà busca el seu propi benefici.