Personatge pla o rodó: caracterització, espai i temps en la narrativa

Resum

El document explica els tipus de personatges de la narrativa (pla i rodó) i les formes de caracterització directa i indirecta. També recull els conceptes d'espai, temps i ambient narratius, la crítica literària i un resum de les irregularitats dels verbs de la tercera conjugació, amb el vocabulari bàsic.

Punts clau

Personatge pla: representa un únic esquema de comportament i només coneixem un tret de caràcter, que no varia al llarg de la narració.
Personatge rodó: és el més treballat i no es pot reduir a un sol aspecte psicològic.
Caracterització directa: el narrador fa un retrat del personatge (físic, psíquic o global) abans que aparegui.
Caracterització indirecta: el personatge es coneix a partir dels comentaris, fets, accions i gestos que apareixen al llarg de la narració.
Espai extern és la ciutat o el país; espai intern és un lloc concret com una habitació o un pis.
Verbs incoatius de la tercera conjugació presenten l'increment -eix- entre el lexema i la desinència, com en parteixo.

Posa't a prova

Vocabulari:

Arraulit: encongit; Esparsa: solta; Ungüent: crema, pomada; Mústia: trista, malenconiosa; Entumits: inflats; Pervingut: arribat, esdevingut; Atalaiar-se: adonar-se; Barca: situació; Nova: notícia; Contribuït: ajudat; Fiblada: Commocionar; Cavil·lava: pensava.

La Narrativa:

Personatges:

Personatge pla. Es el personatge que representa un únic Esquema de comportament, no varia al llarg de la narració i del qual nomes Coneixem un únic tret de caràcter. (egoista, bo, dolent..)

Personatge rodó. Els més treballats, que no es poden Reduir a un sol aspecte psicològic.

Caracterització directa. El narrador fa un retrat Dels personatges (físic, psíquic, global) abans que apareguin. Aquest fet Permet identificar prèviament el personatge de qui es parla.

Caracterització indirecta. Els personatges es Coneixen a partir dels comentaris del narrador i dels fets, les accions, gestos A mesura que avança la narració. A vegades és l’autor qui els presenta, d’altres Es un altre personatge qui en parla abans que apareguin.

Espai, temps i Ambient:

Espai. És el lloc on transcorre l’acció. Normalment l’autor Pot evocar l’espai mitjançant la descripció de manera indirecta o directa.

Espai extern. El que no té uns límits gaire definits, La ciutat, el país, on transcorre l’acció.

Espai intern. Està delimitat i es relaciona amb el Lloc concret on passa l’acció: habitació, pis...

Temps. En una narració pot referir-se a l’època en Que transcorre l’acció (passat, present, futur) i la durada en que es produeix.

Temps extern. Quan es pot deduir de la lectura s’esdevé En una determinada època.

Temps intern. Quan vulguem referir-nos a l’estona en Que transcorre l’acció (minuts, hores).

Ambient. Es el clima que l’autor aconsegueix crear a La narració. (ràpid, lent, curt, llarg).

La crítica. Comentari que descriu i valora llibre, Discos,.. Fitxa tècnica.

Els verbs Irregulars:

Els verbs de la 3a conjugació s’agrupen en dos models Diferents: els purs i incoatius.

Incoatius: Presenten l’increment –eix-, entre el lexema i la desinència.

No son incoatius i es conjuguen com obrir: ajupir, bullir, Collir, cosir, dormir, eixir, escopir, sentir, venir, tossir...

Present d’indicatiu; Pur: obro Incoatiu: parteixo

Present de subjuntiu; Pur: obri Incoatiu: parteixi

Imperatiu; Pur: obri Incoatiu: parteixi

Infinitiu: morir, gerundi: morint, participi: mort. / Lluu / Lluus / Vine, corre, obre i omple s’escriuen amb e.

Preguntes freqüents

Què és un personatge pla?

És el personatge que representa un únic esquema de comportament, no varia al llarg de la narració i només en coneixem un tret de caràcter, com egoista o bo.

Quina diferència hi ha entre caracterització directa i indirecta?

En la caracterització directa el narrador fa un retrat del personatge abans que aparegui. En la indirecta el coneixem a partir dels comentaris, fets, accions i gestos mentre avança la narració.

Quins verbs són incoatius?

Els verbs incoatius de la tercera conjugació tenen l'increment -eix- entre el lexema i la desinència, com parteixo o parteixi. Els que es conjuguen com obrir (ajupir, bullir, collir, dormir, venir...) no ho són.