Personatge pla o rodó
Vocabulari: Tema 1 - Galdosa - malparada, frustrada Esfereïdet - esverat, horroritzat, Ferreny - fort Embadalideta - encantada Denfarfegada - recarregada, atapeïda Tupí - olla Grimpar - escalar, enfilar-se Arraulit - encongit Esparsa - solta Ungüent - crema, pomada Mústia - trista, malenconiosa Entumits - inflats Pervingut - arribat, esdevingut Desballestat - desorganitzat, desmanegat Espiells - finestrons Merlets - prisma dobra a sobre dun mur Frisosa - paient,neguitosa Llucar - endevinar, veure Magra - prima, flaca Atupen - estoven Fontanella - petita Font Encantivam - empresonam Llim - fang Revincla - retorça Delit - plaer Lloure - amb llibertat Bramulen - brogeixen Contristat - entristit Funestes - dissortades, desgraciades Batalla - carta que adeça un caballer a un altre per Combatir Prohom - eminencia Feredat - horror, basarda Coltells - Ganivet, navalla Arbillats - vestits, arreglats Escometres - atacar-se Avidesa - voracitat La narrativa :El conte: Característiques: - narració breu Oral o escrita fet imaginari Pocs personatges Pocs detalls Trama sencilla Laccio es redueix en un sol episodi El títol es significatiu Estructura del conte :1. Introducció: Presenta la situació del conflicte. Es coneixen els elements imprescindibles per comprendre el conte 2. Nus : Planteja lacció i el conflicto Desenllaç: Es resol el conflicto Personatges: Personatge pla: representa un únic esquema de comportament i no varia al llarg de la narració Personatge rodó: no es poden reduir a un sol aspecto psicològic, al llarg de la narració van mostrant aspectes de la personalitat Dues maneres de presentar i caracteritzar els personatges Caracterització directa: El narrador fa un retrat dels personatges abans de que apareguin en el retrat Caracterització indireca: Els personatges es coneixen a partir del relat. Espai, temps i ambient : Espai : es el lloc on trancorre lacció. Pot ser intern o exptern Temps: Pot ser la época en què transcorre lacció o la durada Ambient : el clima on lautor consegueix crear la narració. La crítica :El comentari que descriu i valora llibres, discos, exposición Narrador : Primera persona : es protagonistaTercera persona : es observador El narrador pot recórrer als diàegs o monòlegs Estill: Els diàlegs duna narració es poden incloure en estil directo o indirecte. Estil directe: El narrador reprodueix exactament les paraules dels personatges. Indirecte:El narrador expresa el que diuen els personatges.Lacció:En lacció predomina el temps perfectiu La poesía:Recursos literaris:Figures de significat: metáfora: Utilizar una paraula en lloc duna altra respecte a la qual té un significat semblant. Comparació: Que és la presentació dun fet real com a idèntic a un altre metonímia: El continent substitueix el contingut prosopopeia: Atribuir qualitats animals a coses o conceptes. Personificació: Atribuir qualitats humanes a coses o conceptes. Figures de dicció: al·literació: Repetició dun mateix so. Paranomàsia: A Roma laroma. Anáfora: Repetició duna o diverses paraules a linici dels versos o oracions Figures destructura de la frase: hipérbaton: Inversión de lordre de la frase. Asíndeton: Supresió de conjuncions com a lligamsentre oracions. Polisíndeton: Presència repetida i innecesària de conjuncions. Epítet: Adjectiu que subralla una qualitat obvia. Versos i rima: Sinalefa: enllaç entre lúltima vocal duna paraula i la inicial de la següent. Elisió: uníó de dues vocals que es fusionen en una sola sil·laba. Hiat: pronunciació separada de dues vocals que están en contacte. Art major : 9+ /lletra majúscula. Art menor: 8- / lletra minúscula. Cesura: pausa a linterior dels versos de mes de 8 sil·labes. Hemistiqui: parts de la cesura.Rima assonant: coinsideixen els sons vocalic. Rima consonant: coinsideixen els sons vocalic i consonàntics. Composicions poètiques: La corranda es una canço popular curta. Conté 4 versos heptasíl·labs. El sonet conté 14 versos en dos cuartets i dos tercets amb versos decasil·labs. La sextina: 6 estrofes de 6 versos decasil·labs. Correcció: Ha / a / ah: Ha escombrat la classe / Ha exposat el tema.Dinen a la plaça / Van a Barcelona.Ah! Quina alegría que mhas donat! / Ah, me nhavia oblidat. Hem / em: Hem guanyat la ompetició / Hem netejat el bosc.Em dic Anna / Em trobo malament. Amb / en: Vull treballar amb tu / Cal escriure lexamen amb bolígraf. Estiueja en un poble de lUrgell / Viu en aquest Castell. Sinó / Si no: Sinó es substitueix per >.Si no Si no calleu, aturaran lobra. Quant a / a causa de: (En quant a) es incorrecte.( degut a) es incorrecte. Les perífrasis verbals: Un grup de dues o mes formes verbals que expressen una sola idea. Obligació: Haver de + infinitiu. Caldre + infinitiu. Caldre + que + verb. Ser necessari + infinitiu. Ser necessari + que + verb. Probabilitat: deure + infinitiu. és probable que + verb. Imminència: Anar a + infinitiu. Estar a punt de + infinitiu. Història de la literatura: El Modernisme : Va ser un complex moviment cultural europeu que pretenia transformar la cultura catalana de lepoca en una cultura moderna i nacional. (1892-1911) En el moviment van destacar dos corrents ideològics : Regenacionisme, que va adoptar una visió cosmopolita de la cultura, amb un elevat compromís polític i la voluntat de regenerar la población inculta. Esteticisme, que va optar per allunyar-se dels conflictes socials i es va aferrar únicament a lart, com a salvació individual.Joan Maragall i Gorina: Barcelona ( 1860-1911 ), Llicenciat en dret, Va exercir de periodista, Intensa relació amb intel·lectuals castellans, Poeta, assagista, traductor, Oda a Espanya, Elogi de la paraula (1903), El compte Arnau. Víctor Català: Es diu Caterina Albert i Paradís, Emporda (1869-1966), Educación básica, Interes especial per lart i la escultura, Drames rurals, Solitud(1905). Santiago Rusiñol i Prat: (1861-1931), Família de lalta burgesia catalana, Va estudiar dibuix, Després va marxar a París lalegria que passa (1891) Lauca del senyor Esteve (1917) El noucentisme Va ser un corrent cultural i polític que es va iniciar amb la cració de Solidaritat Catalana(1906) i es va acabar amb un cop destat al (1923) Van haveri 3 fets importants :Eugen dOrs, va publicar des don va transmetre la seva doctrina noucentista Josep Carner, va publicar on va refectir els ideals ètics i estètics del moviment Es va fer el primer congres de llengua catalana Eugeni dOrs i Rovira Barcelona (1881-1954) Ideòleg del moviment noucentista Va estudiar dret, filosofía i lletres però es va decantar per la literatura Secretari de IEC Va escriure glosa a la Veu de Catalunya La Blen Plantada(recull degloses) Josep Carner i Puig-Oriol Barcelona (1884) - Brusel·les 1970)Als 12 anys va publicar la seva primera poesia (Laureneta)Va entrar a la uní amb 14 anys i va estudiar Dret, Filosofia i lletres.Es va refugiar a Mèxic quan Franco Els fruits sabrosos(1906) Jaume Bofill i Mates Olot (1878) - Barcelona (1933) Articles on feia análisis de la política del momento Carles Riba i Bracons Barcelona (1893 - 1959) Va estudiar Dret, Filosofia i lletres Va excercir de profesor i traductor Va exiliar-se a França Poeta del mes importants del Segle XX Avantguardisme Es va iniciar al 1909 i va acabar al 1940 amb la invasió nazi. Va propugnar un vitalisme basat en la destrucció de lharmonia, la irracionalitat, el somni, la follia, la transgressió i ladmiració per levolució delements de la societat industrial.Hi va haber 4 principals moviments davanguardismes: Futurisme: suposa un trencament total amb lordre imperant en el passat. Absencia de puntuació i majúscules Surrealisme: busca lalliberació i trenca qualsevol lligam, ja que suposa una limitació per a la creació en llibertat. Dona importància als somnis. Cubisme: utilitza mètodes científics per canviar laspecte de la realitat.Dadaisme: té lobjectiu de crear un caos intel·lectual com a réflex de la realitat caòtica en què està immers lindividu. Joan Salvat-Papasseit Barcelona (1894) - (1924) No va estudiar, va traballar als 13 anys El poema de la rosa als llavis(1923) Josep Vicenç Foix i Mas Barcelona (1893-1987)Va abandonar els seus estudis per dedicar-se al negoci familiar Va escriure poesía en vers i prosa Literatura dentreguerres Josep Mara de Segarra i Castellarunau Barcelona (1894-1961) Va estudiar dret Es va mudar a Madrid Quan la guerra va marxar a París Periodisme, traduccions, poesía, prosa narrativa i teatre. Josep Pla i Casadevall ( 1897-1981) Dret a Barcelona Es va dedicar al periodisme Els pagesos (1952) Coses vistes (1925)