Personatges principals i secundaris

Teresa: És un dels personatges més importants i significatius.
És una mica egoista i orgullosa.
És una dona sofisticada, molt elegant, però sempre té ganes d'aparentar.
Vesteix elegant, amb colors vius i cridaners. Vol cridar l'atenció. Ostenta la seva posició i els seus diners.
Li agraden les joies grans, amb pedres precioses i molt brillants.
És una dona que el pas del temps l'ha anat curtint, creixent com a persona, convertint-se en una dona forta.
Però, quan es va fent gran, cada cop surt menys. Hi ha un moment en què decideix no sortir més en societat, es queda tancada a casa, i al final, en les quatre parets de la seva habitació.
Ho fa perquè vol que tothom la recordi tal com era de jove, sense arrugues, a la flor de la vida.
S'enterra en vida fins que mor, viu dels records, dels moments esplendorosos de la seva vida.
Ella sempre ha estat una dona esplèndida, maca, i quan es comença a fer gran no ho suporta i es tanca. No afronta la vellesa; quan la joventut ja l'ha oblidada, ella també s'oblida.
Es casa amb homes que li poden proporcionar diners o posició social, tot i que també els estima.
A tots els seus homes, els regala una agulla de corbata amb una perla grisa.

Sofia: Neix en l'abundància, és una mica malcriada i consentida.
Té una relació molt estreta amb el seu pare, Salvador Valldaura, i l'estima moltíssim.
El seu pare la malcria de petita, li consenteix tot.
La seva mare, la Teresa, no li fa gaire cas.
És despòtica, freda, distant i esquerpa. No és sociable, tot el contrari a la seva mare, que és una de les figures més destacades de l'alta societat.
La Sofia no perdona mai res. Accepta la Maria a casa seva, però només per recordar a l'Eladi el que va fer. Per recordar-li la Pilar, una dona que mai més tindrà ni veurà.
És cruel, turmentosa i amarga, però alhora sofisticada i sòbria.
Vesteix amb colors foscos, neutres i torrats. No és gens ostentosa, al contrari de la seva mare.
Les seves joies, només són perles.
És un personatge que es projecta cap al futur. Marxarà per poder viure una nova vida en un altre lloc, per oblidar el passat. Ho deixa tot enrere.
La Sofia és com un arbre. Perquè la soca de l'arbre sempre conserva les marques del passat, no oblida res. És una de les supervivents.

Maria: És la filla que l'Eladi va tenir amb una de les seves amants, la Pilar.
La Sofia accepta la Maria, però mai l'estima, perquè l'Eladi li va fer molt de mal amb aquesta relació i aquesta filla. Per això, la relació entre la Sofia i l'Eladi es converteix en un infern.
Té una relació molt estreta amb el seu germà Ramon, sempre van junts, ho fan tot junts. S'acaben enamorant.
La Maria és més madura del que hauria de ser a la seva edat. Sembla una adulta quan és només una nena.
La Maria es suïcida quan en Ramon marxa.
A més a més, escolta, darrere d'una porta, que en Ramon és germà seu de debò, que ella és filla de l'Eladi.

Armanda: És la minyona de la casa.
La seva tieta la va portar de cuinera als 16 anys.
És la persona que porta el fil conductor de tota l'obra.
Se li trenca el mirall, i és ella la que veu en els trossos del mirall totes les històries de la família.
És la que se sent més arrelada a la casa, ja que des de petita hi ha viscut. La seva vida és servir els Valldaura.
Ella i la Maria tenen una relació especial, perquè a les dues les van posar en aquella casa des de petites, i senten que aquell lloc no és el que les pertany, però acaben vivint només per aquella casa i per la gent que hi viu.
L'Armanda sent la presència de la Maria un cop morta, és l'única que hi manté relació.
L'Armanda estimarà molt a la Maria des de petita. I sabrà que és filla de l'Eladi perquè fan gestos semblants.