El Petó de Rodin: Anàlisi i Context

El Petó d'Auguste Rodin

Fitxa Tècnica

• Autor: Auguste François R. Rodin
• Cronologia: 1886
• Estil: Impressionista
• Material: Marbre
• Tècnica: Talla
• Tipologia: Escultura exempta, asseguts
• Dimensions: 183 cm d'alçada
• Localització: Museu Rodin, París

Context Històric

• França, últim terç del segle XIX: Segona Revolució Industrial. Període de la III República.
• Gran desenvolupament econòmic i cultural, amb París com a epicentre: remodelació urbanística, exposicions universals.
• Consolidació de la burgesia com a grup dominant, principal client d'obres d'art.
• Els Salons, grans exposicions organitzades per les acadèmies, dominaven el món artístic.
• Grans canvis culturals i científics van influir en els artistes, donant lloc a nous corrents artístics.

Anàlisi Formal

Descripció

L'obra representa una parella nua, un home i una dona, que s'abracen i es besen apassionadament. Reposen sobre una pedra, una part del bloc de marbre amb prou feines treballat.

La dona porta la iniciativa del petó, com es veu en la manera en què la seva mà envolta el coll de l'home i en la seva postura, buscant la boca d'ell.

Superfícies

• La superfície polida i brillant del marbre.
• El contrast entre els cossos dels amants, escrupolosament tallats, i el suport, amb prou feines devastat, amb un aspecte de non finito.
• La llum llisca per les blanques formes i realça la bellesa anatòmica dels cossos entrellaçats.
• Els jocs de llums i ombres provoquen en les diferents superfícies encara més plasticitat a l'obra.
• Adaptació de la tècnica de Miquel Àngel: contrastos entre zones finalitzades i polides, amb altres sense polir i d'aspecte inacabat.

Composició

• La multiplicitat dels seus punts de vista fa que l'espectador pugui envoltar l'obra i trobar-hi multitud de detalls.
• Els cossos nus i entrellaçats dels dos amants es fonen com si fossin un de sol. La passió del petó fa a l'espectador partícip d'aquest moment íntim.
• Són cossos naturalistes, però lleugerament idealitzats.
• La figura masculina és més robusta i poderosa, i presenta una actitud serena i protectora (la mà sobre la cama de la dona). La dona es corba i abraça amb passió.
• Hi ha un gran dinamisme en la composició que subratlla l'apassionat de l'escena, el seu vital dramatisme. Té una grandiositat miguelangelesca.

Tema

Al principi, El Petó formava part de les escultures que formarien part de les Portes del Paradís.

Representava dos personatges de la Divina Comèdia de Dante Alighieri, Francesca i Paolo.

Francesca de Rimini es va enamorar perdudament del germà del seu espòs, el seu cunyat Paolo, qui al seu torn també estava casat.

Rodin representa el precís moment en el qual Francesca i Paolo es besen apassionadament mentre llegien la història de Ginebra i Lancelot, que ell sosté a la mà.

És just en aquest moment quan els amants són descoberts per l'espòs d'ella, qui els mana executar. Junts compleixen la seva pena a l'infern.

Models i Influències

• Influència de les escultures de Miquel Àngel, en el tractament anatòmic de la musculatura de les figures, que mostren certes parts del cos amb els volums sobredimensionats i, per altra banda, pel seu non finito.
• Font d'inspiració en algunes de les escultures i pintures de Miquel Àngel.
• Influència en la realització d'El Pensador de l'obra Ugolino i els seus fills (1861) de l'escultor francès Carpeaux.