La Pietat de Miquel Àngel: Anàlisi i Característiques
Fitxa tècnica de 'La Pietat'
- Autor: Miquel Àngel
- Cronologia: 1497-1499
- Material: Marbre blanc
- Ubicació: Basílica de Sant Pere del Vaticà, Roma
- Estil: Cinquecento (Alt Renaixement)
- Tipologia: Grup escultòric religiós
Introducció
És un grup escultòric de cos rodó que Miquel Àngel va realitzar en la seva etapa de joventut. Podem apreciar-ho en la bellesa de les formes, l'elegància amb què tracta el tema, la idealització que fa de la Verge i per la utilització del trepà. És una obra d'alt sentit religiós: Crist mort als braços de la Verge, una Pietat. El tema, d'origen nòrdic, es representava tradicionalment amb un cert aire de patetisme.
Anàlisi i característiques
L'obra està feta en marbre blanc. L'artista va utilitzar cisells dentats i el trepà, especialment per definir els cabells. L'acabat és de gran qualitat, com podem apreciar en el polit de la superfície, que permet que la llum hi incideixi suaument i llisqui sobre ella.
Està realitzada per ser observada des d'un punt de vista frontal. La composició segueix una forma piramidal, amb el cap de la Verge com a vèrtex superior. Es caracteritza per un marcat idealisme.
La figura de la Verge
La Verge està vestida amb robes amples que li arriben fins als peus. El cap, inclinat, mira el cos del seu fill, i el rostre és d'una bellesa serena i suau.
La figura de Crist
El cos de Crist reposa sobre la falda de la Verge. És una figura quasi nua, només coberta a la cintura per un mantell de marcat estil classicista, que cau de manera elegant formant contrastos de llum i ombra. El cos és moderadament robust i es troba en una posició relaxada, amb el cap caigut cap enrere, però se li nota un alè de vida. És d'una perfecció apol·línia. Aquests trets ens recorden l'ideal neoplatònic.
Expressivitat i dramatisme
L'expressivitat del tema s'ha aconseguit sense clams ni plors, ja que s'ha volgut representar una idea. Hi ha un dramatisme contingut, sense gesticulacions aparatoses, suavitzat per la serenitat que desprenen mare i fill.
Conclusió
La Pietat és, per la seva precisió tècnica i bellesa idealitzada, una obra de joventut que s'emmarca clarament en el classicisme del Cinquecento. El gran mèrit de Miquel Àngel ha estat fondre les dues figures com si fossin una de sola, gràcies al tractament del drapat del vestit de la Verge.
Al final de la seva vida, l'artista realitzaria noves versions de la Pietat, com la Pietat de Palestrina.