Pintura i escultura romàniques

Pintura romànica

La pintura es subordina al marc arquitectònic. Se situa en els murs, les voltes i els absis de les esglésies, sobre el cavallet i en la miniatura. La tècnica més utilitzada és la del fresc, però també s'utilitza la tècnica del tremp, que utilitza com a aglutinants components oleaginosos, la qual cosa permet treballar amb més lentitud que el fresc, perquè tarda més temps a assecar-se.

Característiques principals:

• Caràcter simbòlic, responent al seu significat religiós.
• Gran expressivitat, que incita l'espectador a posar tota la seva atenció en els rostres i les figures.
• Manca de naturalisme.
• Tendència a l'esquematització i el simbolisme.

Les figures, disposades paral·lelament sobre fons monocroms o franges horitzontals de diferents colors, es dibuixen amb pocs traços i s'emmarquen amb una gruixuda línia negra que, a més, separa cada superfície cromàtica. Simbolisme, la gran mida dels ulls i de les mans del Pantocràtor, que recorda als fidels l'omnipotència de Déu, o l'ús d'arquitectura o vegetació en relació amb escenes bíbliques, però mai amb finalitat decorativa o paisatgística. El color, pla i sense mescles, gamma d'ocres, negres, vermells (i blaus i verds). Es tracta d'una pintura antinaturalista amb tendència a l'abstracció i el simbolisme, no existeix la perspectiva ni el volum, i en què les figures apareixen planes, hieràtiques i frontals.

Tipus de tècniques pictòriques:

• Frescos: Decoren les parts més importants dels temples. L'absis és l'espai reservat a les escenes principals, el Pantocràtor dins de la màndorla i envoltat per àngels o pel Tetramorf; la Mare de Déu amb el Nen a la falda. Sota el Pantocràtor, es troben les figures dels apòstols, els sants i els profetes (col·locats rígidament i frontalment). Voltes i murs apareixen pintats amb temes de l'Antic i el Nou Testament, en espais rectangulars.
• Taula: Tècnica del tremp. Decora frontals o antipendis. La pintura presenta unitat, amb dos corrents: l'italobizantí, de caràcter simbòlic i influència bizantina, i el francobizantí, de tendència més realista.
• La miniatura: Per a decorar preferentment bíblies, passionaris, evangeliaris, salteris i vides de sants. Destaquen les bordures formant entrellaçaments, les vinyetes i les inicials, de grans dimensions. Els fons són plans i estan fets amb petites làmines d'or enganxades. A Europa hi ha dues escoles: la italiana (art bizantí) i l'anglesa (complexa decoració de les inicials i l'expressionisme).

Escultura romànica

Principalment en forma de relleu i se subordina a l'arquitectura. Es tracta d'una escultura religiosa, amb la funció d'ornamentar i instruir una població analfabeta. La finalitat didàctica i el condicionament arquitectònic condicionen l'escultura romànica, la qual cosa es tradueix en un predomini estilístic del simbolisme, l'abstracció i la geometria de les figures. Així, l'artista deforma les figures o crea éssers monstruosos. En conseqüència, les figures són rígides, hieràtiques, planes i inexpressives, formant composicions juxtaposades. Les portalades i els capitells (ubicació) es cobreixen profusament amb variades ornamentacions: trenats, dentats, greques, espirals...

Relleu

El timpà (ubicació), s'hi situa la principal escena en relleu, el Pantocràtor, envoltat pel Tetramorf, la representació simbòlica dels quatre evangelistes: l'home o àngel, el bou, el lleó i l'àguila. També cobreix arquivoltes i muntants; les primeres amb figures humanes i d'animals, després amb àngels o els 24 ancians de l'Apocalipsi, i els segons amb profetes i apòstols. La resta de l'escultura se situa a la llinda i en el trencallums o mainell.

Els capitells esculpits

Tipus:

• Historiat.
• Figuratiu.
• D'ornamentació geomètrica.
• De decoració vegetal.

Influència grecoromana, islàmica i carolíngia.

Exempta

Policromada i representació del Crucificat i de la Mare de Déu amb el Nen. El Crucificat apareix normalment viu i amb quatre claus, encara que es mostra impassible al dolor, amb el cos dret i els braços horitzontals. Apareix coronat, vestit amb túnica, o amb faldó. Maria apareix asseguda, dreta i de cara. El Nen assegut sobre Maria, representada com a tron, amb la mà dreta en actitud de beneir. No hi ha comunicació entre les figures. Poca perdurabilitat dels materials emprats, fusta policromada, ivori i metall, estan en mal estat.