Pintura de Leonardo i Brancacci: Anàlisi del Miracle del Tribut

Aquesta obra forma part d'un conjunt pictòric que trobem a la Capella Brancacci, que narra el tema, un episodi bíblic en què es conta el miracle que es va produir quan el recaptador d'impostos exigí el pagament a Jesús, i aquest ordena a l'apòstol Pere que reculli la moneda amb què havia de pagar de la boca d'un peix, sent això un fet miraculós que divideix l'escena en tres parts.

A la part central es pinta el moment en què el recaptador reclama el capital, i Jesús ordena a Pere que li'l pagui.

A la part de l'esquerra es pinta l'acte en què Pere agafa la moneda de la boca del peix, que malgrat ser un fet miraculós, es troba en un lateral, com per restar-li importància.

A la part de la dreta es pinta el moment en què Pere fa el lliurament de l'òbol al recaptador.

Com podem comprovar, malgrat no existir un eix cronològic entre les tres escenes, aquestes es veuen perfectament unificades, sense cap aïllament; però hi ha una d'elles que ressalta sobre les altres: «Jesús imposa el seu mandat i ordena que el recaptador rebi el seu tribut». A través d'aquesta escena central, es vol transmetre un missatge: «encara que les obligacions religioses són les més importants, també cal complir les civils», sent la figura de Jesucrist qui acull aquesta postura ètica.

La escena central està banyada per la llum, que concedeix aquest protagonisme al grup, el qual es compon d'unes figures tractades amb grans volumetries i monumentalitat, semblant escultures macisses. És rellevant la posició de Jesús i Pere, que es dirigeixen amb els braços a l'escena del miracle.

La escena de la dreta és la que tenia possibilitats de no encaixar en el conjunt, però gràcies a la perspectiva lineal emmarcada per una arquitectura brunelleschiana, aconsegueixen introduir profunditat, enllaçant així amb la resta.

El paisatge del fons ens recorda a Giotto, pràcticament deserta, representant una natura composta per muntanyes i arbres.

Alguns dels elements que trobem a l'obra: la isocefàlia, que tot i tenir els peus a diferent nivell, el cap segueix una mateixa línia; i la perspectiva lineal que abraça els tres grups donant unitat.

L'actitud ètica de Crist fa d'aquesta obra una pintura humana i no divina, deixant de banda el miracle en si i centrant-se en l'objectiu: pagar el deute. A això ajuda el tractament que se'ls va aplicar als apòstols, representats com a persones corrents, lluny d'una idealització i d'un realisme típicament medievals.

D'aquest quadre existeixen dues versions: la que comentem i la conservada al Museu del Louvre, París (l'altra es troba a la National Gallery, Londres). La pintura correspon a l'etapa de Leonardo a Milà, que va fer aquesta obra amb destinació a una capella d'església.

El grup del primer pla s'organitza en una composició triangular perfecta, la funció del qual és donar equilibri a l'obra. Ells estan perfectament integrats amb l'espai envoltant, amb l'ajuda del sfumato i el claroscuro per difuminar els contorns i donar unitat a la pintura; a més, amb aquesta tècnica és capaç de captar l'ambient, envoltant-ho tot en una mena de boira suau. Dins d'aquest grup trobem 4 personatges, de bellesa idealitzada, relacionats entre si a través de mirades i gestos: la Verge; subjectada per darrere per sant Joan Baptista; nen que adora Jesús; fill de Déu, situat en una posició inferior als anteriors, protegit alhora per un àngel; està beneint amb la mà el nen, i dirigeix la mirada cap a l'exterior del quadre buscant complicitat amb l'espectador.

Leonardo mostra el seu domini de la perspectiva de dues maneres: amb la perspectiva aèria, que difumina els elements i els colors de la composició simulant una atmosfera llunyana; i amb el escorç de la mà de la Verge.

Finalment, descrivim el paisatge rocós del fons (una mica irreal), que és el que dona nom al quadre, i tenim en compte també la minuciositat d'alguns elements com són les flors del primer pla.