Pitàgores, Heràclit i Parmènides: Physis, Canvi i l'Ésser
Pitàgores i el Pitagorisme: Els Números com a Physis
Pitàgores és el fundador d'un moviment religiós anomenat Pitagonisme, caracteritzat per:
- La creença en la reencarnació.
- El vegetarianisme dels seus membres.
No es conserva cap text creïble de Pitàgores. A causa del seu paper com a líder religiós, s'expliquen molts fets inversemblants sobre ell.
Aquest filòsof va proposar que la Physis (el principi fonamental de la naturalesa) són els números, i que aquests constitueixen la substància mateixa de les coses (per exemple: la unió de números resulta en una pedra).
El pitagorisme va perdurar segles després de la seva mort. Fins i tot al segle XVII d.C. es troben referències al seu pensament, com la cèlebre frase de Galileu: “La naturalesa és un llibre escrit en caràcters matemàtics.”
Heràclit d'Efes: El Canvi Constant i el Logos
Heràclit és conegut com “el Fosc” a causa dels seus fragments de difícil comprensió i l'ús d'un llenguatge poc clar. Defensava que allò permanent en el temps és una ficció; tot està sotmès a un canvi constant.
Fragments Clau d'Heràclit
Fragment I: El Riu
“No et pots banyar dues vegades en el mateix riu.”
Aquest fragment il·lustra el moviment perpetu de l'aigua. Simbolitza que tot està sotmès al canvi (Panta Rei) i que no existeix res permanent. (Exemple: La persona que érem de petits i la que som actualment, som la mateixa entitat?).
Fragment II: La Guerra
“La guerra és el pare de totes les coses.”
Aquest fragment també simbolitza el canvi i la tensió. La guerra provoca grans transformacions: la mort d'una cosa és el naixement d'una altra (per exemple, morts i naixements).
Parmènides: La Negació del Canvi i la Realitat de l'Ésser
Parmènides expressa un pensament radicalment oposat al d'Heràclit. Es conserven fragments extensos de la seva obra.
L'Argument contra el Canvi
Parmènides defineix el canvi com el pas d'ésser a no-ésser, o viceversa. El seu argument central és que el no-ésser no és real, no existeix ni hi és. Per tant, si el no-ésser no existeix, el canvi és impossible. Defensa que el canvi és una ficció i no és real.
Ho va intentar demostrar amb la següent lògica:
- El canvi és el pas d'ésser a no-ésser.
- El no-ésser no existeix.
- Per tant, el canvi no és possible.
Si el canvi no és possible, l'Ésser sempre hi serà; és etern i intemporal. L'Ésser es caracteritza per ser:
- Únic: No hi ha res més que l'Ésser.
- Homogeni: No es barreja ni té parts diferenciades.
- Permanent/Infinit: No té principi ni fi, ja que no hi ha no-ésser que el limiti.
- Esfèric: Perfecte i complet en si mateix.
El concepte de no-ésser s'entén millor si s'imagina que l'Ésser ocupa tot l'espai; no hi ha lloc per al no-ésser. L'Ésser és tot.
Un deixeble destacat de Parmènides és Zenó d'Elea, que també defensava el no-canvi, demostrant que si s'accepta el canvi, s'arriba a contradiccions lògiques (les famoses paradoxes de Zenó).