La plaça del Diamant: Anàlisi, Símbols i Context de Rodoreda
Mercè Rodoreda: La plaça del Diamant
Editorial Bromera, primera edició: març del 1997, 285 pàgines.
Context i Ambientació
Aquesta història transcorre a Barcelona entorn de l’època de la Guerra Civil, on es veuen reflectides les vivències de la societat amb els canvis de la República i la guerra. Aquest llibre ens exposa els costums d’aquella època, la manera de viure de les persones, les seves males experiències i la fam deguda a la guerra.
Argument Principal
La història ens narra com la vida de Natàlia, protagonista i narradora d’aquest llibre, es capgira quan coneix Quimet en un ball de la festa major a la plaça del Diamant. Natàlia deixa el seu nuvi per Quimet i es casa amb ell. A partir d’aquí, passa a dir-se Colometa per desig del seu home i perd progressivament la seva identitat. Aquest fet es reflecteix en la submissió de Natàlia a la voluntat d’en Quimet. Els exemples més clars d’aquesta submissió són, d’una banda, que l’obliga a tenir dos fills i, d’altra, a omplir la casa de coloms. La nostra protagonista ho acceptava tot i, després, anava a explicar els seus problemes a l’Enriqueta, que era com una mare per a ella. Quimet mor a la Guerra Civil, i Natàlia es va casar amb Antoni, un home que li venia el menjar dels coloms. El seu fill es va allistar a l'exèrcit, la qual cosa a ella no li agradava a causa de la mort del seu marit, i la seva filla es va casar amb el propietari d'un restaurant. Davant aquest canvi, Natàlia va esclatar i va començar a expressar els seus sentiments sense por. Com a conseqüència, recupera la seva pròpia identitat i torna a dir-se Natàlia en comptes de Colometa.
Simbologia de l'Obra
Cal assenyalar diversos símbols que apareixen en aquest llibre. Al meu parer, el més important són els coloms. Hem de dir que els canvis i l'evolució que experimenten els coloms són un desdoblament simbòlic de la vida de la protagonista. Podem diferenciar dues etapes:
Els Coloms: Símbol de Submissió i Alliberament
1. L'etapa d'en Quimet: Opressió i pèrdua d'identitat
L’etapa d’en Quimet, que era un criador de coloms. L’arribada d’aquests a la seva vida és l’inici dels grans problemes. En altres paraules, és l’etapa opressiva, ja que Natàlia està sotmesa a la voluntat del seu home, és a dir, que sempre fa el que ell vol i quan ell ho vol sense contradir-lo, i passa a dir-se Colometa.
2. L'etapa d'Antoni: Alliberament i recuperació
L’etapa d’Antoni, on Natàlia es desfà dels coloms i, per tant, deixa de banda la “vida dolenta” i trenca els llaços que la unien amb Quimet. Podem dir que els coloms passen a formar part del seu record.
L'Embut: L'angoixa creixent i l'esclat
També tenim el símbol de l’embut, que representa la seva vida, cada vegada més angoixant i plena de dificultats. Arriba un moment en què Natàlia no pot deixar passar les coses (l’embut es tanca simbòlicament) i esclata fent un crit a la plaça del Diamant que suposa la recuperació de la seva identitat i aconsegueix alliberar-se del seu passat.
"Pobra Maria": Innocència i superioritat masculina
D’altra banda, tenim un símbol molt esmentat al principi de la novel·la: el de “Pobra Maria”. Aquest representa la virginitat de Colometa, que és representada com la Verge Maria. Quimet també ho diu per superioritat, per fer saber a Natàlia que ell va tenir una altra noia abans que ella.
Flors i Nines: La joventut i la infantesa perdudes
Uns altres símbols que cal destacar són les flors i les nines, que representen la seva joventut i infantesa.
Conclusió i Valoració Personal
En conclusió, el llibre és molt descriptiu i detallista. Com a conseqüència, la història avança molt lentament i això fa que sigui pesat de llegir. He de dir, però, que el fet que els capítols siguin curts ho compensa.
D'altra banda, ha estat interessant llegir-lo, ja que ens ajuda a conèixer una mica millor la història i la societat d’aquesta època a partir de les dures vivències dels personatges. M’ha agradat el paper de Natàlia, ja que és un personatge ple de força que, malgrat el masclisme de la societat i tots els cops que li dona la vida, segueix endavant en una època molt dura per a tothom.
Per últim, he de dir que aquesta obra ens serveix, d’una banda, per reflexionar sobre els inconvenients i les dificultats de la vida d’aquestes persones i, d’altra, per valorar més totes les coses que ara tenim.