Avantguardisme: ruptura i innovació en l'art i la literatura catalana

El terme avantguarda prové del llenguatge militar i designa la part d'un exèrcit o d'una flota que va al davant de la resta, obrint camí. D'avantguarda en va derivar avantguardisme, nom genèric que s'aplica a tot un conjunt de corrents estètics de ruptura apareguts des del començament del segle XX com a resultat d'una societat madura que ja ha assajat tots els camins de l'art i s'ha vist en la necessitat de trobar noves formes expressives.

L'Artista Avantguardista

L'artista avantguardista, com el soldat d'avantguarda, se situa en una posició avançada: és un innovador que precedeix els altres i obre camins nous cap al futur, amb la voluntat de trencar violentament amb el passat. La designació ja tradueix l'esperit combatiu i polèmic del moviment.

Els Corrents d'Avantguarda

Els corrents d'avantguarda van començar a aparèixer a Europa a partir de la primera dècada del segle XX: expressionisme (1905), cubisme (1907), futurisme (1909), art abstracte (1910), dadaisme (1916), surrealisme (1924), arquitectura racional (1928), teatre de l'absurd (1950). Aquests "ismes" se succeïen per mitjà de la publicació de manifestos que donaven a conèixer concepcions profundament noves de l'art. Alguns només han estat una moda passatgera, però d'altres han exercit una gran influència sobre totes les arts i, avui dia, encara es mantenen vigents a tot l'Occident. En el camp de les arts plàstiques, l'avantguardisme ha dominat i domina encara el panorama internacional, però en el camp literari la ruptura no ha estat ni podia ser tan radical.

Avantguardisme en la Literatura Catalana

En la literatura catalana, els primers textos avantguardistes comencen a aparèixer a partir de l'any 1916 i encara hi ha grups que es mantenen fidels a l'esperit de ruptura i recerca que caracteritza aquest moviment.

Ruptura amb la Tradició

L'avantguardisme constitueix la ruptura més intensa i radical de totes les que s'han produït en la història de l'art. El seu propòsit és el de destruir el llenguatge heretat per instaurar-ne un d'inèdit, desvinculat de qualsevol tradició. Els modernistes ja havien intentat una ruptura, però fou incomparablement menys intensa i radical que la dels avantguardistes.

Característiques dels Moviments d'Avantguarda

• Intent de destruir l'art com era entès tradicionalment.
• Concepció de l'art com a recerca i experimentació de noves formes artístiques, amb la conseqüent valoració de la novetat, l'originalitat i la polèmica que suscitava.
• Ús de mètodes d'agitació col·lectiva: formació de grups organitzats, publicació de manifestos.
• Voluntat de modernitat i obsessió pel futur, al qual els avantguardistes es volen anticipar. I això els distancia totalment del romanticisme finisecular, amb el qual sovint tenen moltes coincidències.
• Acceptació dels mètodes i els descobriments de la ciència contemporània: Freud, Einstein, etc.
• Supressió de barreres entre les diverses arts plàstiques i literàries i entre els gèneres artístics.

Influència en la Literatura Catalana

Els moviments d'avantguarda que han influït més directament sobre la literatura catalana són el Cubisme, el Futurisme, el Dadaisme i el Surrealisme (1905-1940).