Rosa Leveroni — Anàlisi del poema «Elegies de la represa, VI» (1952)

Resum

Aquest document analitza el poema «Elegies de la represa, VI», escrit per Rosa Leveroni el 1952 i inclòs al llibre Presència i records. Explica el context de l'autora, la seva formació i trajectòria, i la influència de Carles Riba en el barroquisme del poema. També aborda el contingut, el tema de l'amor íntim i l'estructura en tres parts.

Punts clau

El poema va ser escrit per Rosa Leveroni l'any 1952 i va ser adjuntat al llibre Presència i records.
Està influenciat per Carles Riba, el seu professor universitari, i per l'ús del barroquisme.
El títol anticipa una elegia: la lamentació per la pèrdua de l'amat, és a dir, la mort.
El mot «represa» indica la voluntat de recordar i reprendre allò que s'havia perdut.
El tema central és l'amor de la protagonista, expressat de manera privada i íntima.
El poema consta d'una sola estrofa de 16 versos, que es pot dividir en tres parts.

Posa't a prova

Contextualització

Aquest poema el va escriure Rosa Leveroni l’any 1952 i el va adjuntar al llibre que ella mateixa va redactar, titulat Presència i records. Aquest poema, en especial, estava influenciat per tot el que havia après del seu professor d’universitat, Carles Riba, i, per tant, per la seva forma de veure la poesia i per característiques concretes com l’ús del barroquisme.

Rosa Leveroni i Valls

Rosa Leveroni i Valls va ser una poeta espanyola destacada del segle XX; concretament, va néixer a Barcelona l’any 1910 i va morir a Cadaqués el 1985.

Formació i trajectòria

A la seva vida es va llicenciar com a bibliotecària a l’Escola de Bibliotecàries de Barcelona, i també en Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona.

Va ser una de les fundadores de la revista Ariel.

Va dedicar gran part de la seva vida a la poesia, però també al teatre i a la crítica literària.

Va guanyar els Jocs Florals de la llengua catalana a Londres i, més tard, a París.

Contingut del poema

El títol del poema, “Elegies de la represa, VI”, n’anticipa el contingut, ja que deixa clar que serà una elegia: és a dir, s’hi expressa de forma poètica la lamentació per un succés trist de la protagonista, en aquest cas la pèrdua del seu amat, és a dir, la mort. D’altra banda, el mot represa fa referència a reprendre allò que havia estat perdut, de manera que també indica la voluntat de recordar aquell esdeveniment.

Tema i to

Tracta sobretot sobre l’amor —l’amor de la protagonista cap a l’home del qual està enamorada— i, en general, parla de l’amor d’una manera molt privada i íntima, ja que només fa referència als seus propis sentiments. Ni tan sols sap com definir-lo; només l’expressa d’una manera molt peculiar, mostrant com estima el seu amat.

Estructura i parts

Aquest poema consta únicament d’una estrofa, però, segons l’èmfasi que dóna l’autora als diversos versos, es pot dividir en tres parts:

Primera part: constaria només dels versos número 1 i part del número 2, on s’esmenta que no té arguments per dir-li per què l’estima.
Segona part: agruparia des de la segona part del segon vers fins al vers 10, on parla del seu amor envers l’amat comparant-lo amb elements de la natura.
Tercera part: seria el conjunt des del vers 11 fins al vers 16 —l’últim—, on hi apareix una repetició d’estrofa i s’esmenta finalment la importància que ell té per a la protagonista.

Preguntes freqüents

Quina és la temàtica del poema «Elegies de la represa, VI»?

El poema tracta sobre l'amor de la protagonista cap a l'home del qual està enamorada, expressat de manera privada i íntima. També recull la lamentació per la pèrdua de l'amat.

Quina influència té Carles Riba en el poema?

Rosa Leveroni va aprendre de Carles Riba, el seu professor d'universitat, la seva manera de veure la poesia i l'ús de característiques com el barroquisme, que estan presents en aquest poema.

Com es pot dividir l'estructura del poema?

Tot i que consta d'una sola estrofa, es pot dividir en tres parts: una primera (versos 1 i part del 2), una segona (des del vers 2 fins al 10, amb comparacions amb la natura) i una tercera (versos 11 a 16).