La plaça del Diamant: una obra de la narrativa psicològica

1. Quins altres autors o autores destaquen en el context d’escriptura de l’obra (dins del gènere)? (mínim 2 autors/es) Aporta algunes dades sobre l’escriptura (títols destacats i/o característiques bàsiques) d’aquests altres autors o autores.

Del mateix període destaquem a Pere Calders qui utilitza ironies i la subjectivitat i es recrea en la imaginació amb Aquí descansa Nevares i L’ombra de l’atzavara (exili català a Mèxic). A més, de novel·la psicològica també està Llorenç Villalonga amb Bearn i mentre Mercè Rodoreda es trobava a l’exili altres autors van publicar obres com Enric Valor amb L’ambició d’Aleix. Joan Sales amb Incerta glòria i Les històries naturals de Joan Perucho.

2. Quins autors o autores destaquen en el gènere (la narrativa) amb posterioritat al context d’escriptura d’aquesta obra (mínim 2 autors/es) Quines semblances, novetats o diferències presenta l’escriptura d’aquestes altres autors o autores respecte a l’autor o autora del fragment?

Ací podríem destacar Enric Valor del realisme huitcentista amb obres destacades com L’Ambició d’Aleix. Un altre autor per a destacar és Pedrolo de la novel·la policíaca, narrativa que respon a la voluntat d’ampliar el públic. Pedrolo va escriure obres com Joc Brut i L’inspector fa tard. Mercè Rodoreda utilitzava veus narratives innovadores i personals: combinació de monòleg interior, focalització interna fixa en Colometa, narradora Natàlia –autodiegètic- i el monòleg autobiogràfic que mostra la combinació entre el temps del relat i el temps de la història.

3. Quines característiques presenta el personatge X (un personatge protagonista o principal)? Evoluciona aquest personatge al llarg de l’obra? (La plaça del Diamant?)

-Natàlia/Colometa és el personatge millor caracteritzat i ric de la novel·la. És submisa, passiva, òrfena de mare, víctima, anul·lada pel seu marit Quimet qui li esborra la identitat, li trau la llibertat, li provoca angoixa, és oprimida i la seva personalitat és suplantada per Colometa. Més tard, comença a madurar i es rebel·la per recuperar la seva identitat però acaba pensant en el suïcidi col·lectiu. A continuació, al casar-se amb Antoni, torna a ser Natàlia i el casament de la seva filla és el cim de la recuperació. Finalment, allibera l’angoixa acumulada assassinant al passat amb l’últim crit.

-Quimet és un ebenista, dominador, manipulador i egocèntric. S'alinea al bàndol republicà i mor en la guerra. És descrit de manera detallada i realista, fins i tot amb elements sensuals. Amb el seu caràcter dominador anul·la Natàlia fins al punt de fer-li perdre la identitat, cosa que es simbolitza amb el canvi del seu nom pel de Colometa. Quimet és ebenista que es casa amb Colometa, s’identifica amb la República i mor a la guerra.

-Antoni és un adroguer que salva Natàlia del suïcidi i li ofereix una vida d'equilibri i respecte. És un mutilat de guerra de caràcter afable i respectuós que mostra a Natàlia un model de relació home-dona basat en l'amor, la paciència i la valoració de l'altre. Antoni és bondadós, respecta i estima i protegeix Colometa. Mostra sinceritat quan li proposa matrimoni. És una persona sensible. Es converteix en la figura paterna dels fills de Colometa.

-Enriqueta és l'únic suport emocional de Natàlia en molts moments de l'obra ja que aquesta, com remarca en més d'una ocasió, és òrfena de mare i té un pare casat en segones noces que se'n desentén.

-Antoni i Rita són els fills de Natàlia amb Quimet i que representen la càrrega i l'angoixa maternal en relació a una maternitat imposada. Finalment, mencionem sols de passada.

-Pere és el primer promés de Natàlia.

-Cintet és amic i company de Quimet.

-Julieta és amiga de la protagonista.

-Mateu i Griselda són un matrimoni que representa l'anul·lació d'un membre de la parella, en aquest cas l'home, amb el qual Natàlia se sent identificada i que es convertirà en el seu únic amic en tota l'obra.

4. Com evoluciona el gènere (la narrativa) amb posterioritat al context d’escriptura d’aquesta obra? Quines característiques presenta?

Apareix el textualisme que revoluciona la novel·la donant-li més importància al discurs que als arguments. També hi havia tendències que classifiquen la narrativa dels anys setanta i vuitanta en:

-La novel·la històrica: volia descobrir la història amagada per la dictadura amb autors com Carme Riera.

-La literatura de gènere: és el cultiu de l'eròtica, de terror, policíaca o de ciència-ficció. Destaca Jaume Fuster.

-La narrativa metaficcional: es centra en la pròpia literatura i en la unió entre ficció i realitat. (ej. Carme Riera).

5. Quins altres models o corrents trobem en el context de l’obra dins del gènere? Explica les seues diferències respecte al model o corrent en que s’inscriu l’obra (La plaça del Diamant).

De la mateixa època trobem a Pere Calders amb Aquí descansa Nevares on mostra amb ironia una visió del món amb personatges que tenen un model de vida i una actitud moral diferent a l’europea (no observat a La Plaça del Diamant). Amb Els vençuts de Xavier Benguerel llegim sobre condició humana en els conflictes bèl·lics, diferent a quan Quimet i Natalia viuen la guerra i la postguerra. També pot ser L’ambició d’Aleix (realisme vuitcentista) d’Enric Valor o els moviments del realisme compromès.

6. Quins referents o elements de la realitat trobem (persones, noms de lloc, esdeveniments, objectes,…) en aquest fragment? Tenen relació amb el marc espacio-temporal general de l’obra (època i espais)? (La plaça del Diamant).

EL TEMPS: La història abraça aproximadament des de 1928 fins als inicis dels anys 50

OBJECTES: Guerra Civil- situen l’acció en una temporalitat concreta:

-Els llums blaus que resten visibilitat i dificulten fixar els objectius en cas d’atac aeri. (cap. XXXI).

-El cartell dels tancs un dels més icònics de la Guerra Civil: (cap. XXXIII).

El temps de la història es distribueix de la següent manera:

• del cap. I al XI: un any (de festa major a festa major)

• cap. II: nou mesos (embaràs del fill)

• cap. XIV: proclamació de la República (14 d'abril de 1931)

• cap. XV: embaràs de la filla (any i mig des del naixement del fill)

• cap. XXV: esclat de la Guerra Civil (18 de juliol de 1936)

• cap. XXXIII: final de la guerra; ocupació de Barcelona (26 de gener de 1939)

• XXXIII fins al final: postguerra fins a principis dels anys cinquanta Laura Bolo parla de la importància del marc històric i geogràfic perquè tots dos constitueixen una part essencial de la narració de vida que és La plaça del Diamant.