La Plaça de Sant Pere del Vaticà: Obra Mestra del Barroc
c. Urbanisme
Aconsegueix integrar la cúpula de Miquel Àngel amb la façana de Maderno i proporciona una bona visió de totes dues obres. Bernini havia previst la plaça tancada, la qual cosa facilitava que el visitant entrés des dels carrers estrets del voltant al gran espai i quedés bocabadat davant les dimensions.
El govern feixista de Mussolini va manar enderrocar les cases de l'entrada i obrir la plaça vers la Via della Conciliazione, que uneix Sant Pere del Vaticà amb el riu Tíber. Amb aquesta obertura es trenca l'efecte sorpresa que Bernini buscava per al devot pelegrí.
5. Elements decoratius
- Escultures de màrtirs i de sants.
6. Significació de l'obra
a. Elements propis de l'estil
La columnata de Bernini és una obra totalment barroca perquè juga amb:
- La monumentalitat.
- La teatralitat escenogràfica.
- La utilitat i el simbolisme.
- La barreja de diversos ordres.
- La irregularitat de la planta, amb línies corbes i rectes.
- Els efectes visuals.
b. Relació entre funció i forma
Compleix bé la funció d'acollir les multitudinàries concentracions litúrgiques, ja que va saber adaptar la plaça a les irregularitats del terreny i a les dependències vaticanes preexistents a la zona de la Piazza Retta.
c. Elements simbòlics
És una de les construccions més simbòliques de l'època barroca. El mateix Bernini va escriure que:
"Essent l'església de Sant Pere la matriu de totes les altres, ha de tenir un pòrtic que sembli rebre amb els braços oberts tots els catòlics per confirmar-los en les seves creences, els heretges per reconciliar-los amb l'Església i els infidels, jueus i musulmans, per il·luminar-los en la veritable fe".
La plaça pretén mostrar el concepte de Mare Església de Crist, i per això continuà fent tots els esforços possibles per crear obres que mostressin al món aquesta veritat.
d. Relació època-construcció
El trencament d'Europa en dues realitats cristianes ja s'havia consolidat: hi havia l'Europa catòlica (els països de la Mediterrània) i l'Europa protestant (els països del nord). L'Església catòlica encara pretenia tenir la representativitat de la veritable Església de Crist.
7. Trascendència de l'obra
Si bé algunes solucions ja havien estat aplicades per Miquel Àngel a la plaça del Campidoglio, Bernini les portà fins a les darreres conseqüències pel que fa a la irregularitat de la planta i als jocs visuals, deixant de banda les intervencions urbanístiques més clàssiques i conservadores, com són les de les places majors de Madrid i de Salamanca.