Planificació Territorial i Urbanisme a Catalunya: Guia Completa

Planificació Territorial i Urbanisme

L'urbanisme i l'ordenació del sòl és competència exclusiva de les comunitats autònomes. A Catalunya hi ha 2 lleis que fan referència a l'urbanisme i l'ordenació del sòl/territori. La primera (Llei de política territorial, 1983, Ordenació del territori, defineix els plans territorials) i la segona (Llei d'urbanisme, 2012, defineix els plans urbanístics).

Definició de Pla: És un model de com m'agradaria que fossin les carreteres, tenint en compte la situació actual, per poder planejar com serà aquest territori en el futur. És un model físic del territori que ordenen, del territori urbanístic.

Tipus de Plans d'Ordenació del Sòl

Hi ha 2 tipus de plans d'ordenació del sòl:

1. Plans Territorials o Indicatius

Són plans de caràcter esquemàtic (petita escala) que no afecten en detall els drets i deures dels propietaris. Tanmateix, la resta de plans s’han d’adaptar a les seves directrius. Àmbit molt gran. Determina una zona gran, en el cas de Catalunya: diverses comarques. Són poc precisos.

D’entre els plans indicadors destaquen els Plans Territorials definits a la Llei de Política Territorial de Catalunya:

• Pla Territorial General: És el principal pla indicatiu i té com a àmbit la totalitat del territori català. Model de com es vol que sigui Catalunya en un futur (aprovat el 1995). Molt esquemàtic, propostes poc concretes. S'hi fixa en 3 aspectes: Infraestructures de transport, espais protegits, assentaments urbans.
• Plans Territorials Parcials: Són plans indicatius que ordenen comarques o grups de comarques. Ja estan aprovats tots els Plans Territorials Parcials: Alt Pirineu i Aran, Ponent (Terres de Lleida), Terres de l’Ebre, Camp de Tarragona, Comarques Centrals, Metropolità de Barcelona i Comarques Gironines. No es parla de xarxa d'aigua i gas ni de tecnologies. Són partidaris del FCC i en contra de les carreteres que són molt cares. A Catalunya es va invertir molt en ferros.
• Plans Territorials Sectorials: Són plans que elaboren els Departaments de la Generalitat i que tenen incidència territorial. Han de contenir: estimació dels recursos disponibles, de les necessitats i dels dèficits, determinació de les prioritats d'actuació i la definició d'estàndards i normes de distribució territorial.

Hi ha 15 plans territorials que tracten diferents temes: Aeroport, sanejament, equipaments comercials, instal·lacions esportives, etc. Els que tenen major incidència:

• Pla d'infraestructures del transport de Catalunya 2006-2026: Regula les xarxes de FCC i carreteres, classificació de les vies.
• Carreteres (AP: paral·lels a la costa, A2: cap a l'interior)
• Ferrocarrils: sistema car i d'altíssima capacitat, té 2 eixos.
• Autopistes: Calçades separades per mitjanes, enllaços a diferent nivell, no accés a propietats confrontants, traçada d'acord amb la normativa aplicable.
• Pla d'espais d'interès natural (PEIN): Recull tots els espais naturals protegits. Abans de fer una obra és millor evitar que afecti a l'espai natural, perquè t'estalvies problemes, si no puc estalviar-me'l s'ha de fer un "estudi d'impacte ambiental". També existeix la xarxa natura 2000, la unió europea va obligar a tots els països a complir-la, és molt semblant amb el PEIN.

2. Plans Urbanístics o Normatius

Característiques: regulats per la legislació urbanística, afecta als drets dels propietaris del sòl, àmbit municipal, escala gran, molt precisos, són plans normatius. Tenim 2 tipus de plans urbanístics:

• Planejament general (és el principal): és l'instrument d'ordenació integral del territori. Té com a àmbit un terme municipal complet. Ha d'incloure: Divisió urbanística general en zones i sistemes, Classificació del sòl segons el règim jurídic, Qualificació urbanística.

1. Divisió Urbanística General en Zones i Sistemes

• Els sistemes: són els espais d’ús públic i generalment de domini públic. Els sistemes constitueixen l’anomenada Estructura General i Orgànica del Territori. Són sistemes:
• Els Espais Lliures, no es pot edificar (espais naturals, parcs i jardins, franja costanera i rius i rieres).
• Les infraestructures de transport (sistema viari: tot el que passi pel carrer, sistema ferroviari, ports i aeroports: indueix tota la zona portuària i aeroportuària).
• Els Equipaments (Educació, Esports, Cultura, Sanitaris, etc).
• Els Serveis tècnics (d'aigua, d'energia i d'informació), el subsol no s'expropia.
• Les zones: són espais d’ús privat. Hi ha dos grans grups de zones:
• Zones edificables: zones residencials. En elles l’ús fonamental és el d’habitatge. Normalment l’ús comercial al detall va lligat a les zones residencials. zones industrials. A més dels usos industrials normalment s’admeten els usos comercials al major. zones terciàries. En elles s’admeten usos lligats al sector serveis (hotels, oficines, comerços, etc).
• Zones no edificables. En general es tracta de zones situades en sòl no urbanitzable (zones agrícoles, zones forestals, etc).

2. Classificació del Sòl Segons el Règim Jurídic

• Sòl urbà: Són terrenys que disposen com a mínim d'accés rodat pavimentat, subministrament d'aigua i energia elèctrica i que tenen xarxes de sanejament.
• Sòl no urbanitzable: terrenys que són rústics i que ho volen seguir sent, compleixen alguna de les condicions següents:
• Sòl N-U Protegit: terrenys sotmesos a algun règim de protecció d'acord amb els plans territorials o la legislació sectorial.
• Sòl N-U Ordinari: Aquells que el planejament general urbanístic consideri necessari de preservar pel seu valor agrícola, forestal, etc. o aquells altres que el pla consideri inadequats pel seu desenvolupament urbà.
• Sòl urbanitzable: tot sòl que no tingui condició d'urbà o de no urbanitzable. Terrenys que quan es redacta el pla són terrenys rústics i que es volen urbanitzar, transformar en ciutat.

3. Qualificació Urbanística

El pla ha de definir per cada zona i sistema:

• El règim d'usos, es poden classificar:
• Ús d’habitatge. És l’edifici o part d’un edifici destinat a allotjament o residència familiar. S’estableixen dos categories:
• Habitatge unifamiliar. És el situat en parcel·la independent, en edifici aïllat o agrupat horitzontalment a un altre habitatge i amb accés exclusiu.
• Habitatge plurifamiliar. És l’edifici construït per habitatge amb accés i elements comuns.
• Ús residencial. És l’ús que correspon a aquells edificis que es destinen a allotjaments comunitaris com poden ser residències, asils, llars de vells, de matrimonis o de jovent i a l’allotjament temporal per a transeünts com poden ser hotels, apart-hotels, motels i en general, els del ram d’hostaleria.
• Ús comercial. Correspon a locals oberts al públic destinats al comerç a l’engròs i al detall, magatzems exclusivament comercials i locals destinats a la prestació de serveis privats al públic, com poden ser perruqueries, salons de bellesa, rentat, planxat i similars.
• Ús d’oficines. Inclou les activitats administratives i burocràtiques de caràcter públic o privat.
• Ús industrial. Comprèn els següents:
• Les indústries d’obtenció, transformació i transport.
• Els magatzems destinats a la conservació, guarda i distribució de productes.
• Tallers de reparació.
• Estacions de servei i rentat de vehicles i garatges.
• Activitats que pels materials utilitzats manipulats o despatxats o pels elements tècnics emprats puguin ocasionar molèsties, perills o incomoditats a les persones o danys als béns.
• El PGM classifica els usos industrials en 6 categories en funció de la compatibilitat.
• Ús sanitari. Correspon al tractament o allotjament de malalts. Hospitals, sanatoris, clíniques, dispensaris, consultoris i similars.
• Ús religiós i cultural. Comprèn les activitats educatives, d’ensenyament, de museus, biblioteques, sales de conferències, sales d’art i les activitats de tipus social. També comprèn les activitats de tipus religiós com esglésies, temples, capelles, convents, centres parroquials i anàlegs.
• Ús recreatiu. Es refereix a les manifestacions comunitàries del lleure i de l’esplai. Inclou els espectacles fins i tot els esportius.
• Ús esportiu. Inclou els locals o edificis destinats a la pràctica i ensenyament de cultura física i esports.
• La intensitat de l'ús: Es defineix mitjançant el coeficient d'edificabilitat= m2 de sostre que es pot edificar per cada m2 de sòl.
• El tipus d'ordenació per l'edificació, 3 tipus:
• Edificació aïllada: es defineix donat l'índex d'edificabilitat i es donen paràmetres que limiten la llibertat com a parcel·la mínima, altura màxima, ocupació màxima i separació als límits de la parcel·la. Ex: casa d'urbanització.
• Edificació segons alineació del vial: les edificacions es regulen a partir de les alineacions dels carrers. Ex: carrer de poble amb casa una al costat de l'altre.
• Volumetria específica: Es defineix el volum que ha d'ocupar l'edifici. Edificis singulars, pensat per edificis representatius. Ex: torre Agbar.

Documents del Pla General

Els plans generals han de tenir la següent documentació:

• Memòria
• Planol d'ordenació urbanística
• Normes urbanístiques (Els 2 més importants)
• Programa d'actuació
• Estudi econòmic i financer
• Informe mediambiental
• Estudi de mobilitat generada.

Projecte constructiu: (de + important a -): Plec de condicions, plànols, pressupost, memòria.

Tipus de Plans Generals

• Pla d'ordenació urbanística municipal (POUM): classifica el sòl segons el seu règim jurídic.
• Normes de Planejament Urbanístic: supleixen els POUM en supòsits extraordinaris.
• Catàleg de béns protegits i ordenances municipals: són relacions de terrenys o elements que requereixen una protecció.

Tramitació d'un Pla General

1. Decisió del consorci de redactar el pla general, mitjançant un equip municipal o extern (s'encarrega a un equip de professionals per fer-ho).
2. Avanç del Pla: l'equip redactor fa un document amb els objectius i les estratègies del pla general. Aquest document s'ha d'exposar al públic, durant un termini mínim de 30 dies perquè es puguin fer suggeriments.
3. Redacció del pla general
4. Aprovació inicial, l'ajuntament ho aprova
5. Informació pública (fer al·legacions, etc.)
6. Resposta a les al·legacions i refer els documents (si s'escau). Si les modificacions són importants o afecten a terceres persones cal tornar a fer info pub.
7. Aprovació provisional. un cop resoltes les al·legacions presentades durant la informació pública, l'ajuntament pot fer l'aprovació provisional del pla general.
8. Reemissió del Pla general i de les al·legacions i informe a la Generalitat.
9. Informe dels serveis tècnics de la Generalitat valorant: legalitat, adequació a la resta de plans, coherència entre municipis.
10. Aprovació definitiva, finalment l'expedient s'eleva a la Generalitat de Catalunya que ha de decidir sobre l'aprovació definitiva. Aquesta aprovació correspon: a la Comissió territorial d'urbanisme, al conseller de territori i sostenibilitat de la generalitat de catalunya, si el municipi és capital de província o té més de 50000 habitants.

Canvis en el Pla General

Es poden canviar tots els cops que vulguis. Hi ha 2 tipus de canvis:

• Revisió: canviar la classificació del sòl o bé l'estructura general del municipi (sistemes generals). S'ha de tornar a redactar els 7 documents i començar de nou la tramitació.
• Modificació (més usuals): Per qualsevol canvi que no sigui revisió (canviar alçada en una zona, canviar un carrer, etc). Només cal redactar de nou els documents que canvien. Ex: PB+2PP a PB+3PP, es fa un document d'un full que diu que canvia l'article i quin és el canvi.

2. El Planejament Derivat

Els plans derivats no poden modificar les determinacions del planejament general. Han de fixar de forma detallada l'ordenació d'un sector. Cal establir clarament la divisió urbanística general en zones i sistemes i la qualificació urbanística. Hi ha 3 grups de plans derivats: plans parcials urbanístics, plans de millora urbana i plans especials urbanístics.

1. Plans Parcials Urbanístics

Tenen per objectiu el desenvolupament d'una part del sòl classificat com a urbanitzable pel pla d'ordenació urbanística municipal. No es pot redactar un pla parcial urbanístic sense un pla general aprovat.

Característiques: L'àmbit del pla parcial ha de coincidir amb un dels sectors fixats pel pla general. Edificabilitat i densitat brutes fixades pel pla general. Condicions d'edificació. Reserves de sòl per a ús públic. Cessió d'aprofitament urbanístic. Han de contenir: Memòria, plànols, normes urbanístiques, avaluació econòmica, pressupost de les obres i els serveis, pla d'etapes, divisió poligonal, informe mediambiental, justificació de l'adequació al programa d'actuació urbanística municipal.

La tramitació és:

1. Redacció del pla parcial urbanístic per l'ajuntament
2. Aprovació inicial (ajuntament)
3. Informació pública
4. Resposta a les al·legacions, i si s'escau, reelaboració dels documents
5. Aprovació provisional, correspon a l'ajuntament
6. Aprovació definitiva.

2. Plans de Millora Urbana

Objectius: Ordenar àrees buides en les que no existeix edificació, remodelar àrees que al llarg del temps s'han deteriorat, transformar àrees en que es desenvolupen activitats.

Característiques: Guarden un gran paral·lelisme amb els plans parcials urbanístics. Tant la documentació com la tramitació dels plans de millora urbana coincideixen amb la dels plans parcials urbanístics.

3. Els Plans Especials Urbanístics

Els plans especials es poden redactar amb els objectius següents:

• Per l'ordenació de recintes i conjunts artístics, per la recuperació i el millorament del paisatge urbà, etc.
• Per l'ordenació del subsòl.
• Per a la implantació de càmpings i establiments de turisme rural.
• Per a l'execució directa d'infraestructures i serveis tècnics.
• Per a la implantació d'activitats vinculades a l'explotació de recursos naturals.

Característiques: El contingut dels plans especials urbanístics està en funció dels objectius, encara que la documentació acostuma a ser similar a la dels plans parcials urbanístics.

La tramitació és:

1. Formulació del pla especial urbanístic per l'ajuntament.
2. Aprovació inicial.
3. Informació pública.
4. Resposta a les al·legacions i si s'escau reelaboració dels documents que s'hagin de modificar.
5. Aprovació provisional, correspon a l'ajuntament.
6. Aprovació definitiva, l'expedient s'eleva a la Generalitat que ha de decidir. Aquest tràmit correspon depenent de l'objectiu del pla especial: al conseller de política territorial i obres públiques de la generalitat, a les comissions territorials d'urbanisme o a l'ajuntament.

3. Els Plans Directors Urbanístics

Els plans directors urbanístics poden establir determinacions per ser directament executades o bé per ser desenvolupades mitjançant plans especials urbanístics que facin possible l'exercici de competències pròpies dels supramunicipals.

Objectius i característiques:

1. Establir les directrius per coordinar l'ordenació urbanística d'un territori d'abast supramunicipal.
2. Fixar les determinacions sobre el desenvolupament urbanístic sostenible.
3. Establir mesures de protecció del sòl no urbanitzable.
4. Concretar les reserves de sòl per a grans infraestructures.
5. Programari de sòl i d'habitatge.
6. Delimitar i ordenar sectors d'interès supramunicipal per a l'execució directa d'actuacions d'especial rellevància social o econòmica.

Documentació dels plans directors urbanístics:

• Estudis justificatius
• Memòria
• Programació de les actuacions per aplicar-los
• Bases tècniques i econòmiques per desenvolupar-los
• Els plànols d'informació i d'ordenació
• Les normes que s'han de complir obligadament.

Tramitació dels plans directors urbanístics:

1. Aprovació inicial i l'aprovació provisional dels plans directors urbanístics corresponen a la comissió territorial d'urbanisme competent.
2. Els plans directors urbanístics s'han de posar a informació pública per un termini d'un mes, i després d'aquest mes els plans s'han de sotmetre, també per un mes, al tràmit d'informació als ens locals compresos en l'àmbit territorial respectiu.
3. L'aprovació definitiva correspon al conseller de política territorial i obres públiques.

Tipus de plans directors urbanístics aprovats:

1. Plans directors urbanístics de propòsit general, Ex: Pla director de la val d'aran, del pla de l'estany, del pla del Bages.
2. Plans directors urbanístics per a la protecció dels valors, Ex: Pla director urbanístic de les colonies del Llobregat, del sistema costaner, etc.
3. Plans directors urbanístics d'ordenació d'infraestructures, Ex: Pla director de les activitats industrials i turístiques del Camp e Tarragona.
4. Plans directors de sistemes urbans, Ex: Pla director urbanístic de la Conca d'Òdena, del sist. urbà de Figueres, etc.

Els Sistemes d'Actuació Urbanística

La gestió urbanística vol dir dur a terme el que s'ha planejat. Comporta per tant, tot un seguit de transformacions físiques i jurídiques entre la realitat actual i la prevista en els plans urbanístics. Comprèn accions de diversos tipus:

1. De tipus juridico-administratiu
2. De tipus economico-financer
3. De tipus tècnic.

La gestió urb. està regulada x la llei 3/2012 de 22 de febrer, de modificació del text Refós de la llei d'urb. Agents actuants: públics i privats (més importants). Administració actuant: pot correspondre: als ajuntaments, a l'institut Català del sòl o als consorcis urbanístics.

Requeriments de la gestió urbanística:

1. Ha d'existir un instrument de planejament aprovat definitivament, en sòl urbà és suficient l'existència d'un pla general però en sòl urbanitzable es requereix un Pla Parcial Urbanístic aprovat.
2. Delimitació territorial, pot ser realitzada pels propis plans, l'execució del planejament es realitza sempre per polígons d'actuació urbanística complets.
3. Aprovació del projecte.
4. L'ajuntament ha de triar un sist. d'actuació urbanística.
5. Respectar l'ordre de prioritats, s'han de respectar els programes continguts en els plans.

Els sistemes d'actuació urbanística:

1. Sistema de reparcel·lació:
2. Modalitat de compensació bàsica: Els propietaris dels terrenys constitueixen una junta de compensació, com la junta d'accionistes que cadascú té el % proporcional al % de superfície que tenen. La junta de compromissaris ha de fer i pagar el projecte d'urbanització, pagar les obres i repartir entre ells el que s'ha fet. Els propietaris aporten els terrenys de cessió obligat i paguen els costos d'urbanització i constitueixen la junta de compensació. Es pot constituir la junta si compta amb el 50% de la superfície del polígon d'actuació urbanística.
3. Modalitat de compensació per concertació: És un cas particular de compensació. Suficient amb un 25% de la superfície del polígon d'actuació. Els propietaris redacten el projecte de reparcel·lació i a més tenen condició de beneficiaris de l'expropiació dels terrenys dels propietaris que no compleixen les seves obligacions.
4. Modalitat de cooperació: L'administració exerceix els poders de direcció i control del procés, redacta el projecte de reparcel·lació i l'aprova, executa les obres d'urbanització pagades pels propietaris. Els propietaris aporten els sòls de cessió obligatòria. S'assignen les parcel·les resultants als propietaris, de forma proporcional. Els propietaris poden construir Associacions administratives per col·laborar amb l'administració.
5. Sectors d'urbanització prioritària: Cas particular de cooperació, l'ajuntament demana a la Generalitat que declari aquell sector com a prioritari. El projecte de reparcel·lació el fa l'ajuntament, i els beneficiaris de l'expropiació és l'administració.
6. Sistema d'expropiació: L'administració expropia els terrenys, urbanitza d'acord amb el planejament, ven els terrenys edificables.

Conceptes de Gestió Urbanística

• Sector: Divisió a efectes de planejament. Àmbit dins del qual s'hi redacta un determinat pla. A cada sector li ha de correspondre unívocament un pla.
• Zona: És la divisió dins de la qual regeix una mateixa ordenació urbanística. Tant les zones com els sistemes de la divisió urbanística general són zones.
• Polígon d'actuació urbanística: és la divisió que es fa als efectes de la gestió d'un pla.
• Parcel·la: és cadascuna de les divisions que segons les normes urbanístiques d'un pla es poden fer de la zona als efectes de la seva edificació.
• Solar: És una parcel·la que reuneix les condicions legals per poder-hi construir. Aquestes condicions són accés rodat, subministrament d'energia elèctrica i aigua potable.
• Parcel·lació: D'acord amb la llei del sòl s'entén per parcel·lació urbanística la divisió simultània o successiva d'un terreny en dues o més parts quan aquesta pugui donar lloc a la construcció d'un nucli de població.
• Reparcel·lació: És una operació urbanística que consisteix en l'agrupació de finques d'un polígon o unitat d'actuació, per la seva nova divisió ajustada al Pla. L'adjudicació de les parcel·les resultants s'ha de realitzar en proporció als drets inicials dels propietaris.
• Cessions obligatòries: A més de la urbanització dels terrenys, l'execució del planejament derivat implica que els propietaris han de realitzar un conjunt de cessions obligatòries a favor del municipal.

L'Expropiació Forçosa

Instrument del que se serveix l'administració per l'adquisició de béns i drets per al compliment d'objectius d'interès general. L'expropiació implica una privatització d'una propietat privada o de drets i interessos patrimonials per part de l'administració pública, l'expropiació ha d'executar-se mitjançant un procediment formal estricte regulat per la llei d'expropiació forçosa de 1954.

Subjectes de l'expropiació:

• L'administració fa l'expropiació, poden expropiar l'Estat, les Comunitats Autònomes i les Administracions locals.
• Afectats: Els subjectes expropiats.
• Beneficiari: L'administració i l'empresa privada, Ex: abertis.

Existeixen 2 procediments expropiatoris:

1. Procediment general: segueix 4 passos:
2. Declaració d'utilitat pública: És l'expressió formal de que per realitzar unes obres determinades es pot utilitzar l'expropiació forçosa, es pot fer: mitjançant una llei de caire general, amb l'acord del Consell de Ministres o del Consell executiu, amb l'inclusió de l'obra en els plans del Estat o de la Generalitat o per aprovació d'un pla urbanístic.
3. Declaració de la necessitat d'ocupació: És la manifestació formal de l'ocupació per l'autoritat competent. Per declarar la necessitat d'ocupació es fa un expedient en el què es concreten els béns i els drets afectats per l'expropiació.
4. Justipreu: És el procediment per determinar la indemnització expropiatòria. Existeixen 2 possibilitats per determinar la indemnització: De mutu acord o a partir de la determinació del justipreu pel Jurat Provincial d'Expropiació, aquests jurats són òrgans administratius no judicials.
5. Pagament i presa de possessió: Es paga a l'expropiat i s'aixeca l'acta d'ocupació davant l'alcalde. Aquesta acta permet l'ocupació de la finca.
6. Procediment d'urgència: És el procediment més utilitzat. Passos:
7. Declaració d'utilitat pública
8. Declaració de la necessitat d'ocupació
9. Declaració de la urgent ocupació dels béns i drets afectats
10. Presa de possessió
11. Determinació del justipreu
12. Pagament.