Plans sonors i figures de muntatge a la ràdio

Plans sonors

Definició

Els plans sonors són efectes acústics amb diferents volums que permeten que l'oient tingui una sensació de distància variable entre ell i tots els sons que està escoltant.

• També ajuden l'oient a situar la seva atenció. Si centren l'atenció de l'oient, aconsegueixen guiar-lo en el seu procés de codificació del missatge.
• Creen un context d'espai imaginari.

Tipologia

PPP: Primeríssim primer pla
PP: Primer pla
2P: Segon pla
3P: Tercer pla

PPP (Primeríssim Primer Pla)

• Per donar la sensació que el locutor està xiuxiuejant.
• Per donar la sensació que el locutor està reflexionant en veu alta.
• Crea calidesa i proximitat. Ens apropem més al micro.
• S'utilitza en programes nocturns, etc.

PP (Primer Pla)

• És el que més s'utilitza avui en dia.
• És el que equival al pla amb el qual les persones ens comuniquem dia a dia.
• Expressa naturalitat.

2P (Segon Pla)

• També se l'anomena pla de fons.
• P/F: passar a fons -> hi ha d'haver alguna cosa en PP.
• Marca una distància més llunyana que en el primer pla.
• Col·loquem tot allò que no volem que molesti ni que interfereixi en allò que està sonant en el PP.
• Quan vulguem que es passi a 2P ho haurem de posar a la mateixa línia.
• Rarament tenim veu en el 2P. El més habitual és música i efectes per ambientar i donar ritme.

3P (Tercer Pla)

• És el que dóna una llunyania més gran respecte a l'oient.
• Exemple: en 3r pla, la música; en 2n pla, la veu en idioma original; en PP, la traducció al català.

Important:

• És molt important que sempre indiquem en quin pla han de sonar tots els elements.
• Si no s'indica, el tècnic interpretarà que ha de sonar en PP.

Figures de muntatge

ENCADENAT (E): col·locar sons un darrere de l'altre sempre en un mateix pla.

FADE IN (F/IN): implica que el so entra des de zero i de forma constant puja de nivell sense interrupcions (suaument). Normalment puja de zero a primer pla.

FADE OUT (F/OUT): tenim un so en primer pla i, progressivament i suaument, baixarà. És la forma més habitual de fer desaparèixer els sons. És natural.

RESOL (R): fer acabar la música de cop.

FOSA (F): tenim un so que està en PP i va desapareixent successivament, i comença a aparèixer un altre fins a PP (també successivament). Per fer la fosa hem de tenir alguna cosa sonant en PP, 2P o 3P.

FOSA ENCADENADA (F/E): indica que tenim alhora un so que baixa des de PP i un altre que puja des de zero. En un moment determinat es creuen i sonen alhora.

• Podem combinar les figures de muntatge.
• F/OUT + F/IN: semblant a la fosa, però tindrem més sensació de silenci que a la fosa.
• A vegades podem combinar amb resol, etc.